El postporno i les humanitats

Setmana divertida aquesta, oi que sí? Em refereixo als nomenaments al consistori de Barcelona que han sorprès una mica tothom, sobretot després de donar un cop d’ull a les fotos de la nova responsable de Comunicació.

Deixant de banda polèmiques estèrils, crec que la lliçó més important que podem treure d’aquest tema és la confirmació (gran sagrament aquest) que la llei Wert anava en direcció equivocada. Els perfils de Gala Pin, regidora a Ciutat Vella (filosofia), o Águeda Bañón (belles arts) ens demostren que les humanitats poden donar accés a càrrecs importants. La humiliació, doncs, que estant patint les assignatures d’història, de literatura o de filosofia no és, doncs, justificada. No estic fent broma: si una activista postporno ha arribat on ha arribat, què pot fer un filòleg, un expert en història de la música o un arqueòleg! No ho oblidem quan busquem candidats! I quan aconsellem els nostres fills en els estudis! Us deixo, que vaig a pixar al mig de Via Laietana, que és per fer currículum...