OPINIÓ
JORDI ALBERICH

La por a una generació perduda i l'emigració

Suposem que sortim del monumental embolic on estem, que som capaços de fer compatible una actitud compromesa amb l'euro per part de la Unió Europea -és a dir, Alemanya- amb un full de ruta propi que permeti avançar en la consolidació fiscal i les reformes. En el millor dels casos, quan arribi el creixement tindrem més de cinc milions d'aturats. Es fa difícil veure com la reactivació econòmica podrà absorbir aquesta xifra desorbitada d'atur.

Per tant, alguna cosa extraordinària haurem de fer per afavorir la creació d'ocupació i, especialment, per no perdre tota una generació, la d'aquells joves que no troben feina o, si la troben, és en uns llocs pels quals la preparació d'anys i anys no els serveix de gaire.

Des de ja fa uns anys, l'emigració ve a alleujar aquest drama, amb un nombre creixent de joves, majoritàriament ben formats, que troben feina a la Unió Europea o en molts altres països on es valoren les nostres qualificacions. I és que el món, a excepció dels països europeus, està en una fase de creixement econòmic.

Però és una dinàmica que no ens acaba d'agradar, que no acabem de fer del tot nostra. Potser perquè, fins fa molt poc, érem el país del món que més immigrants rebia, o pel record d'aquella Espanya pobra i endarrerida dels 60, forçada a acomiadar-se dels seus fills. Per això, cal que, ara, administracions, universitats, patronals i sindicats es comprometin, de debò, a afavorir i conduir aquesta nova, i diferent, emigració.

Ara bé, el que més compta és la bona disposició dels joves a desplaçar-se on sigui, animats encara més en veure com es valoren els seus coneixements i la seva actitud. Això, juntament amb tantes mostres de sensatesa col·lectiva en moments tan complicats, em fa valorar el nostre teixit social. Una opinió ben diferent de la dels que deien, i segueixen dient, que el nostre ensenyament és un desastre, com també ho és la poca empenta dels joves, fills d'una generació massa acostumada a viure de la subvenció. Cada vegada estic més convençut que no hem errat tant en l'educació dels joves. Tinc més dubtes respecte a com es formen certes elits, que tendeixen a viure massa tancades en si mateixes i alienes a la realitat que els envolta. En qualsevol cas, aprofitem aquesta nova emigració. No ens podem permetre una generació perduda.

Jordi Alberich és economista