EMPATIA
JORDI ALBERICH

De la política a l'empresa

Des de ja fa un temps patim un progressiu deteriorament del nostre teixit institucional. Es fa cada vegada més difícil trobar institucions que no estiguin malmeses. Per si fos poc, en les últimes setmanes la nova onada de corrupció política sembla disposada a acabar del tot amb el poc prestigi que encara els queda. Intentant analitzar el perquè de tal desgavell, s'assenyala que un dels problemes és que els millors ja no es dediquen a la política, que només ho fan els de sempre, els que no tenen ni experiència prèvia ni alternativa fora del partit, que per això s'hi aferren, impossibiliten la renovació interna i acaben malmetent la política i les institucions.

Tinc molts dubtes respecte a quin és el perfil més adient per dedicar-se a la política. Segurament no és el d'una persona que no ha fet més que viure al voltant del partit i desconeix el que passa portes enllà. Però tampoc el de les persones que per haver triomfat en altres àmbits, especialment en el món de l'empresa, ja es creuen amb capacitat per gestionar els afers públics. Possiblement el que convindria és una certa barreja de professionals de la política i de persones ben qualificades, amb experiència laboral prèvia, vocació pels interessos col·lectius i disposades a passar uns quants anys de la seva vida en el món públic. Crec que hi ha moltes persones amb aquest perfil i vocació. Ara bé, no es decideixen a incorporar-se al món de la política i les institucions. Per què? De raons n'hi deu haver moltes, però una és evident: per com n'és de difícil tornar al sector privat.

Conec un bon nombre d'alts polítics que, després de deixar el seu càrrec, els costa molt reintegrar-se en àmbits privats, malgrat que se'ls reconeix formació, capacitat i encert en la gestió dels seus espais públics. Sembla com si només poguessin ser aprofitats els expolítics vinculats amb partits al govern o que tenen una bona agenda de contactes i saben com utilitzar-la. O també aquells a qui se'ls deu algun favor. Una llàstima, ja que la política dóna consistència personal i professional.

Sortir de l'atzucac polític i institucional en què som no serà senzill ni ràpid. Es tracta de queixar-se menys i de moure'ns en la bona direcció.

Jordi Alberich és economista.