JAUME PERELLÓ

El polèmic turisme de braçalet triomfa a les Balears

El 'tot inclòs' va ser un invent dels hotelers balears al Carib, però des de fa poc també l'han implantat a casa. Els crítics diuen que perjudica el negoci, i el comerç de la zona comença a perillar. Però els turoperadors ho imposen i els hotelers es resignen

Imatge del Port d'Alcúdia, al nord de Mallorca / ENRIQUE  CALVO Zoom

El Bernd i l'Ulli arriben tots carregats a l'aeroport de Palma. Tenen dos fills bessons, el Louis i el Michael, de 8 anys d'edat. Busquen la guia receptiva del seu turoperador, entre els milers de passatgers que desembarquen un dissabte al migdia a Son Sant Joan, un dels aeroports més transitats d'Europa durant els mesos d'estiu.

Una de les moltes jovenetes uniformades que van de bòlit amunt i avall de la planta d'arribades exhibeix un cartellet i marca el camí cap a l'autocar. La de l'Ulli és una dels milers de famílies que passaran una quinzena a les Illes aquest estiu. "Fa molts anys que venim. Bé, de fet jo ja venia de vacances amb els meus pares", diu Bernd. "Mallorca forma part de la nostra vida".

L'Ulli i el Bernd han contractat un paquet sota la fórmula del tot inclòs. All inklusive , com diuen ells. "És el tercer any que el comprem. Ens hi resistíem una mica al principi. Nosaltres érem de llogar cotxe i fer excursions, però amb els fills acabes passant moltes hores a l'hotel. No ho sé, és còmode", diu l'Ulli, que explica que han pagat per tots quatre "1.800 euros per 14 dies, vol inclòs". "A Alemanya les coses no estan com diu Merkel. Jo tinc una minifeina i cobro molt pocs diners. El meu home té el salari reduït. Saber el que ens costaran les vacances és essencial", afirma mentre puja a l'autocar que els conduirà fins al Port d'Alcúdia, al nord de Mallorca.

Segurament aquesta és una de les principals raons de l'èxit del tot inclòs. "Per uns 150 euros més per persona i setmana pots passar de la pensió completa al tot inclòs, i això suposa que pots consumir tot el que vols a tota hora", explica un portaveu de la central de vendes de Lowcost Holidays.

Conseqüències

Però no tot són flors i violes. Des de la seva implantació a les Balears a finals dels 90 i la seva eclosió durant els primers anys de la dècada del 2000, el tot inclòs ha tingut importants conseqüències sobre tots els negocis que envolten un hotel i que el sector turístic denomina "oferta complementària".

Alfonso Díez és un lluitador incansable. Va arribar a Mallorca amb 20 anys, i ara en té 60. Coneix bé el sector turístic perquè hi ha treballat sense parar durant quatre dècades. Fa dos anys, va haver de "malvendre" una de les cafeteries de la cadena Cheers, de la qual era copropietari. "Va ser un cop molt fort. Una renúncia. Vaig haver d'admetre que estàvem perdent el que havia sembrat amb molta suor durant quaranta anys. I tinc clara la principal causa: el tot inclòs", afirma amb dolor.

Són les 13.30 hores. Passegem amb l'Alfonso pels carrers del Port d'Alcúdia, on té dues cafeteries més. "Mira aquell bar", diu mentre saluda el propietari, que seu davant del portal esperant que algú hi entri. No hi ha ningú. "Fa uns anys, els turistes solien tenir mitja pensió, i a l'hora de dinar venien a picar alguna cosa i a beure una mica. Havien esmorzat molt i no feien una gran menjada, però ens anava molt bé. Avui, són dins l'hotel", sentencia.

És cert: les piscines dels complexos del Port d'Alcúdia i de la zona veïna de Can Picafort són plenes durant hores. "N'hi ha que no surten de l'hotel", afirma Biel, propietari d'un petit supermercat a segona línia. "I si surten de l'hotel i van una estona a la platja, no compren. Abans del tot inclòs, podies vendre cerveses i refrescos als turistes que anaven al mar. Ara molts s'estimen més caminar 20 minuts i tornar al seu hotel a buscar la beguda", diu aquest petit empresari. "Hem perdut un 40% de les vendes, sense comptar la davallada per la crisi".

Per la seva banda, el Bernd i l'Ulli ja han arribat a l'hotel. El seu autocar ha anat repartint els viatgers als diferents allotjaments de la zona, i ara ja només queda una cua, la del check-in . Com tots els que han comprat el tot inclòs, quan fan el registre són marcats amb una polsera de plàstic (perquè pugui resistir l'aigua). No se la poden treure fins al final de la seva estada. Els permet acudir a tots els punts de distribució de menjar i beguda que hi ha a l'hotel i servir-se. Molts dels que prenen el sol tenen algun plat o tassa de plàstic a prop seu. Per no haver de fer viatges, molts agafen diverses racions.

Dependència

El director de l'hotel on s'allotgen el Bernd i l'Ulli accedeix a parlar, però demana no ser identificat. "No tinc permís de la companyia -diu-. Jo només us puc dir que el tot inclòs és una imposició que ens fan els turoperadors europeus. Ells volen aquest producte, perquè els clients el demanen. I avui dia encara tenim molta dependència d'ells a l'hora de comercialitzar els nostres establiments. Per tant, només qui pot diu que no. En aquesta zona [Port d'Alcúdia] ha crescut molt", conclou.

Molt a prop d'on s'estan el Bernd i l'Ulli hi ha l'empresa hotelera que regenta Jaume Cladera. Va ser conseller de Turisme als vuitanta i li va tocar posar ordre en un sector que havia crescut de qualsevol manera durant la dictadura. Els seus dos decrets, coneguts com a Cladera I (1984) i Cladera II (1987), s'estudien a la universitat. Van marcar una època. Cladera es mira el turisme amb perspectiva. I parla clar: "No conec cap hoteler familiar o companyia de mida mitjana que vulgui tenir-ho tot inclòs. El problema és un altre. És si et pots permetre no oferir-lo. Però a l'hoteler de tota la vida li sembla un absurd", diu.

Cladera afirma: "La conseqüència més important que té aquesta fórmula és que provoca que els turistes passin més hores dins els hotels. Evidentment, redueix la seva presència a l'exterior, i per tant el seu consum davalla. Però és que encara hi ha una cosa molt més greu, i és que el visitant renuncia a determinades experiències com passejar, conèixer els centres històrics o la zona de botigues".

El tot inclòs va créixer ininterrompudament des del 1998 fins al 2011. No n'hi ha dades globals, però tres de les principals zones turístiques de les Balears per nombre de llits -el Port d'Alcúdia, Can Picafort i Palmanova- podrien tenir ja el 40% o el 50% de les seves places comercialitzades amb aquesta fórmula. L'any 2012, segons dades de la Federació Hotelera de Mallorca, va baixar un 7%. El primer cop en 15 anys.

Les Balears, comunitat impulsora del turisme per excel·lència, també disposa d'equips pluridisciplinaris que han analitzat l'impacte d'aquesta activitat des de tots els punts de vista. Joan Buades forma part de l'equip de la Universitat de les Illes Balears que revisa la cara menys amable de la indústria. Des del GIST (Grup d'Investigació per la Sostenibilitat i el Territori) han seguit els passos del creixement hoteler als països del Carib. "Apostar pel tot inclòs és donar un pas més cap a la desertificació econòmica dels Països Catalans", explica. "El model són els illots de zones franques turístiques com la República Dominicana (Bávaro) o el Yucatán (Cancún), construïts sobretot per empresaris que volien esquivar la supervisió pública dels seus negocis a l'Espanya democràtica". El que per alguns turistes és una oferta "raonable", diu, suposa "la ruïna progressiva per al petit comerç local". "Tot ve de fora, el suposat mannà del turisme de masses es queda encara en més poques mans, es perden llocs de feina a la comunitat i no es generen ingressos rellevants a la caixa pública ni es veu per enlloc on és la inversió estratègica en R+D", lamenta.

El tot inclòs, com bona part dels productes turístics a escala industrial, el van inventar els hotelers balears. El 1985, els germans Barceló van obrir el seu primer hotel a la República Dominicana, el Barceló Bávaro Beach Resort. Jaume Cladera, conseller de Turisme aleshores, recorda perfectament que "allà no hi havia res: ni un bar, ni un restaurant fora del complex". Aquesta és l'essència del tot inclòs. "Allà, aquest producte tenia tot el sentit perquè, si no, l'hoteler et podia imposar uns preus de consumició abusius i no tenies alternativa". Cladera diu: "Al Mediterrani no té tant sentit, ni per a l'hoteler. Penseu que si ja ho tenen tot pagat i els permet menjar i beure quan volen, ja em direu quina caixa fa el bar de l'hotel. És un invent que no ens reporta beneficis", sentencia.

L'Ulli i el Bernd observen els seus fills nedant a la piscina mentre beuen, got de plàstic en mà, una cervesa. Família, diversió, vacances. Tot inclòs.

DUES OPINIONS DEL SECTOR SOBRE EL FENOMEN

1. A FAVOR. Imma Benito (Gerent de la Federació Hotelera de Mallorca)
"És el que vol el client"

Per què triomfa el 'tot inclòs'?

És un producte més. Els hotelers tenen les seves instal·lacions a disposició dels clients, i canvien els gustos i les necessitats. En aquest context va néixer el tot inclòs.

Hi ha clients que, si no fessin 'tot inclòs', es quedarien a casa?

La situació econòmica no és la millor per a tothom. I per a algunes famílies, saber quant els costarà el viatge pot ser crític a l'hora de decidir si marxen de vacances o no. No tenir el tot inclòs seria quedar fora del mercat, i no crec que ens ho puguem permetre.

Segueix pujant aquest tipus d'oferta?

El tot inclòs va créixer fins al 2011, després s'ha aturat. Podria significar que el producte ha assolit el seu sostre. El que és important destacar és que els hotelers no són els que promouen aquesta fórmula. Només responen a les demandes diverses dels visitants.


2. EN CONTRA. José Tirado (President de l'Associació de Comerciants Turístics)
"És desgraciar el turisme"

On i quan es crea el tot inclòs ?

És una fórmula que s'inventaren al Carib i que després els turoperadors ens han volgut imposar aquí perquè els suposa un negoci afegit. Cobren una mica més per tenir els turistes dins l'hotel, i aleshores ja no surten.

Quines conseqüències té sobre l'oferta complementària?

Les pèrdues generades als negocis del voltant arriben al 40% en els darrers deu anys. Sense comptar l'efecte de la crisi.

Com es pot resoldre la situació?

Hi ha petits hotelers disposats a dialogar. Però les grans companyies són prepotents i no en volen ni sentir parlar. Una experiència turística no és estar tancat dins una gàbia, sinó conèixer llocs i gent. O les autoritats s'hi posen, o desgraciarem el turisme i això seran parcs temàtics.