Arxiu del divendres, 17/06/2011

Al món existeixen més de 300.000 Comunitats Autofinançades

divendres, 17/06/2011

Les Comunitats Autofinançades (CAF) són petits grups de persones – normalment entre 10 i 30 membres – que decideixen posar en comú els seus estalvis per tal de fer-se préstecs entre ells que serveixin per cobrir necessitats econòmiques petites però indispensables.

D’aquesta manera, aquests grups de persones, que generalment -encara que no necessàriament- gaudeixen d’uns ingressos modestos, poden accedir de forma senzilla i ràpida a cobrir aquelles necessitats puntuals de crèdit que, per exclusió financera o per excessius costos associats, no poden satisfer a través dels mecanismes financers convencionals.

Es tracta de satisfer necessitats de crèdit per despeses ordinàries. Res que no ens hi haguem trobat tots i totes en algun moment determinat.

L’autogestió del grup és absoluta i les normes es decideixen entre tots els membres. L’Associació CAF (ACAF) es dedica a assessorar, orientar i aconsellar aquests grups de persones que volen crear una CAF a través d’una metodologia estàndard. Però a partir d’aquí, qualsevol variació que vulgui fer el grup, la podrà fer amb total llibertat i autonomia. Aquesta és una de les grans avantatges de la CAF.

Una altre avantatge que ofereix una CAF és la de potenciar la unió comunitària i la confiança entre els seus membres. El sistema de crèdits funciona de manera que els propis membres de la CAF avalen els crèdits dels seus companys, per tant tot es basa en la confiança i la solidaritat mútua.

El fet d’autogestionar els propis estalvis, concedir crèdits, gestionar els retorns i els interessos, fa que el projecte ofereixi un major rigor financer als seus membres, i alhora és més pedagògic. Això és un altre valor afegit d’una CAF.

Una CAF també estimula l’estalvi. Aquesta visió és molt interessant, i canvia la visió del finançament de les nostres despeses. Normalment, el sistema econòmic i financer actual funciona a través del deute. Les persones i les empreses ens endeutem per, mica en mica, anar-ho retornant per tornar-nos a posar a “zero”. Una CAF estimula l’estalvi previ al crèdit i per tant la direcció és inversa. Es va des dels excedents cap al “zero”. En l’altre visió, es passa de xifres vermelles al “zero”, amb els riscs associats que això comporta. És una visió molt interessant i prou innovadora del concepte de crèdit.

I arribats aquí, potser us preguntareu: I això ja funciona? Un grup de persones normals i corrents amb pocs ingressos, sense formació financera, que es deixen diners els uns als altres sense demanar massa explicacions i sense uns avals formals…això a la teoria és molt bonic però a la practica deu ser un desastre!

Bé doncs, la realitat ens explica exactament el contrari. Parlant fa uns mesos amb en Jean-Claude Rodríguez, l’impulsor de l’ACAF a Espanya, em va comentar unes quantes dades sorprenents i molt reveladores. En paraules literals seves em deia: “No he vist mai una CAF que als 6 mesos no estigui donant beneficis”.

En Jean Claude, com explica la pàgina web d’emprenedors socials d’Ashoka, està demostrant la capacitat d’aquestes petites comunitats per autofinançar-se, estalviar i invertir en projectes propis. Actualment a Madrid i a Barcelona, 400 persones de 20 nacionalitats diferents s’autogestionen seguint aquesta fórmula, amb uns crèdits mitjos de 350 euros i amb una rendibilitat mitjana del 16%. Quin banc et dóna aquesta rendibilitat?

Per últim, una última dada sorprenent que em va donar en Jean-Claude. Al món existeixen més de 300.000 CAF que solucionen les necessitats financeres de 20 milions de persones. Impressionant.

Si vols provar l’experiment d’una CAF a la teva comunitat no ho dubtis, i si vols que t’hi ajudin, pots posar-te en contacte amb l’Associació CAF al correu info@comunidadescaf.org.

Xavi Teis, Economista i tècnic de FETS (Finançament Ètic i Solidari)