DANI SÁNCHEZ UGART

La pinça de Telefónica i l’exèrcit a Indra

Defensa avala l’assalt de la companyia a tota una tecnològica de l’Íbex amb 43.000 treballadors

La pinça de Telefónica i l’exèrcit a Indra / EDMON DE HARO Zoom

AGAFIN AIRE, QUE s’acosta un garbuix: Indra és una empresa cotitzada, participada en un 20% per la SEPI, l’empresa que fa servir l’Estat per canalitzar les seves inversions industrials. A la vegada que és el primer accionista, el mateix Estat és el principal client d’Indra, amb un 15% de les vendes. Principalment Indra fa per a l’Estat projectes relacionats amb la Defensa. I és precisament el ministeri de Defensa qui en controla la participació. Des de la seva fundació i fins fa uns dies, aquesta empresa la dirigia Javier Monzón, designat fa 22 anys, quan governaven els socialistes. La seva relació amb l’actual govern del PP i sobretot amb el ministre de l’exèrcit, Pedro Morenés, no era bona, fins al punt que aquest últim el volia fora d’aquest càrrec. Per aconseguir-ho, l’Estat ha remogut l’Íbex. Ha anat a buscar una altra cotitzada que casualment també havia sigut de propietat estatal -Telefónica- i que també és un dels principals clients d’Indra (amb un 7%-8% de les vendes, segons els analistes de Kepler Cheuvreux). Un garbuix connectat.

L’empresa presidida per César Alierta va comprar el 6% d’Indra a finals del mes passat, amb intencions de fer-ne créixer la participació i, probablement, convertir-se en el principal accionista, i superar la mateixa SEPI, a qui podria comprar les accions, i la Corporación Financiera Alba, el braç inversor de la família March. Automàticament, després de l’entrada de Telefónica, Monzón va desaparèixer del mapa: el consell el va substituir per l’ex-Telefónica i ex-Prisa Fernando Abril Martorell. Una figura més que ben vista per Morenés, en una pinça entre l’exmonopoli estatal i el responsable polític de l’exèrcit, que havia fracassat en el seu primer intent de rellevar Monzón per les reticències dels mercats a la ingerència política en una empresa de la talla d’Indra. Finalment, un any i mig després que la SEPI assumís la participació majoritària a Indra (ho va fer l’estiu del 2013, comprant les accions que tenia Bankia), Morenés ha portat l’aigua al seu molí.

El moviment té diverses conseqüències que satisfan l’executiu conservador. D’una banda, es garanteix l’espanyolitat de la companyia. Aquesta era una obsessió a la Moncloa i sobretot als despatxos del ministeri de Defensa. Com a adjudicatària de contractes de seguretat, la companyia té als seus arxius documents secrets i delicats. El govern espanyol volia evitar com fos que aquesta informació secreta passés a mans d’estrangers. I, tenint en compte que el preu de l’acció de la companyia havia patit un descens molt contundent (de fins al 50% des de principis d’any), Indra era una bona candidata a rebre una oferta pública d’adquisició (opa) hostil d’alguna tecnològica estrangera. L’entrada de Telefónica, amb connivència amb l’Estat, ho impedeix. I, de l’altra, la col·locació d’Abril Martorell possibilita el relleu buscat al capdavant d’una companyia que havia tingut resultats “decebedors” en els últims trimestres, segons els informes dels analistes que en segueixen les cotitzacions consultats per l’ARA.

Aquests mateixos analistes, en general, han rebut positivament tant el relleu a la cúpula com l’entrada de Telefónica, tot i les reserves pel fet que dos dels principals clients de la companyia siguin ara també accionistes de pes. “No ens agrada particularment que Indra tingui un altre client clau com a accionista [...], però un canvi en la direcció pot ser positiu per a Indra, considerant les desavinences públiques entre el principal directiu i el govern espanyol”, considera Kepler Cheuvreux. “Abril Martorell és un recanvi excel·lent tenint en compte la seva sòlida trajectòria a Prisa i Telefónica”, afirma en el seu informe l’analista de N+1 Rodrigo Vázquez. De fet, aquest mateix fons va elevar després dels canvis la recomanació sobre el valor a “comprar”. El Sabadell manté la recomanació de comprar, mentre que Kepler Cheuvreux aconsella reduir i Goldman Sachs té una opinió “neutral” sobre el valor. Després de l’entrada de Telefónica l’acció d’Indra es va disparar, tot i que encara lluny dels màxims de la primera meitat de l’any passat (vegeu el gràfic).

Les perspectives de creixement de l’empresa són encara magres. La facturació del 2013 va caure un 1,2% respecte a l’any anterior, fins als 2.989 milions d’euros. Els marges, per la seva banda, es van reduir encara més (un 12,7%, en el cas del benefici net, que es va situar en 116 milions d’euros). Però el 2014 no serà el de la remuntada: els analistes preveuen una caiguda en la facturació de l’empresa d’entre el 0,3% i l’1,1%.

però la companyia també té fortaleses. Indra és la primera empresa de consultoria tecnològica d’Espanya i una de les més grans d’Europa i l’Amèrica Llatina, on concentra gran part dels negocis. En els últims anys ha incidit en la internacionalització, tot i que encara té un 39% de les vendes a l’Estat, i té una plantilla de 43.000 persones. Aquest últim punt es deu al fet que l’empresa mai no ha fet cap reestructuració de personal, i entre els treballadors hi ha la por que un canvi en la direcció amb l’entrada de nous socis pot portar una racionalització de l’estructura que impliqui un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per fer créixer els marges de benefici. Entre les principals àrees de negoci d’Indra hi ha el transport, les administracions públiques i la sanitat, la defensa, l’energia, els processos electorals, els serveis financers, la indústria i les telecomunicacions. És, doncs, una empresa amb una cartera de productes amplíssima, alguns dels quals se solapen amb els de Telefónica.

A Catalunya, Indra es va fer famosa, encara que li dolgui, per la fallida consulta de la Diagonal del 2010. Però el grup s’ha adjudicat contractes milionaris de la Generalitat en els últims anys. El més destacat de tots va ser el de la gestió dels llocs de treball i el suport informàtic, que es va adjudicar en una unió d’empreses formada també per El Corte Inglés, Zemsania i Emte per 196 milions d’euros. Les adjudicacions a Indra a Catalunya, però, no estan exemptes de polèmica. El 2001 Indra va comprar per 44,4 milions d’euros la consultora Europraxis, controlada per Josep Pujol, fill de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Des d’aleshores, segons una investigació d’El Confidencial, la companyia s’ha adjudicat directament contractes per valor de 190 milions d’euros (el de la gestió de llocs de treball es reparteix entre els socis). Entre altres coses, Indra és responsable del programa Gaudí, que gestiona l’Agència Tributària Catalana.

En l’últim any la companyia s’ha endut diversos contractes a tot el món, entre els quals en destaquen sis per implantar solucions tecnològiques en l’ampliació del canal de Panamà, la gestió del trànsit aeri de la força aèria australiana i la gestió del trànsit als túnels de Londres. També va obtenir, per exemple, un contracte per gestionar els escrutinis a les eleccions europees del 2015, i aporta tecnologia pròpia a l’AVE de la Meca.