PERFIL
JORDI PLANAS

El pilot de la creativitat

A Lluís Morillas no li agrada recordar les seves creacions preferides, però li agrada dir que algunes creacions seves tenen més de vint anys

A Lluís Morillas li agrada passejar pels núvols. És un creatiu d’èxit que els caps de setmana s’evadeix pilotant una avioneta, una de les seves grans aficions. No té por. Crear una marca també és una feina de risc. Lluís Morillas és conseller delegat i director creatiu de Morillas Brand Design, una agència de disseny gràfic pionera a Espanya fundada pel seu pare, Antoni Morillas.

La passió de Morillas pel disseny gràfic i el món de l’art té els seus orígens en un petit estudi de quaranta metres quadrats situat a la Diagonal de Barcelona. Intel·lectuals com Cirici, Espriu, Pla Narbona, Huguet, Giralt Miracle i Morillas s’ajuntaven sovint en aquest petit obrador i conversaven sobre el moment històric que vivia el país. Eren els anys seixanta i setanta, l’ocàs del franquisme. “Aquí va començar tot. Pensadors avantatjats es reunien al taller del meu pare i parlaven de les noves oportunitats que oferia el país. Jo els escoltava a l’altre costat d’una petita paret de fullola. Era un espectador privilegiat”, recorda el Lluís, que es va fer càrrec de la companyia el 1983, després de la mort del seu pare. Tenia només vint-i-cinc anys.

Els seus inicis al capdavant de la companyia no van ser fàcils. “Em deien que ser fill d’Antoni Morillas no volia dir que treballés tan bé com ell”, diu. Va superar aquests moments gràcies a l’ajuda d’Elisabet Albuixech, la mà dreta del seu pare i qui va fer de pont entre les dues generacions. Trenta-un anys després, encara forma part del seu equip creatiu.

En tots aquests anys, Morillas ha dotat l’agència d’una visió més estratègica. L’ha especialitzat en la creació de marques o branding, i ha decidit renunciar al seu estil per adaptar-lo al del client. Un canvi de rumb que va culminar fa dotze anys amb la incorporació de dos socis nous. “L’empresa va anar creixent i va arribar un moment en què vaig haver de plantejar-me quina era la millor manera de tirar-la endavant i garantir-ne la continuïtat”, explica. La decisió va ser professionalitzar-la amb la incorporació de Jordi Aguilar a la direcció estratègica i de Pau Dueñas a la direcció general. Morillas lamenta no haver pres abans aquesta decisió. “Estaríem més consolidats en països d’Europa on avui encara no tenim oficina pròpia”.

No li agrada mencionar les seves creacions preferides, però sí que recorda que algunes marques que ell ha ideat tenen més de vint anys, com TMB. Morillas explica que Pasqual Maragall volia pintar tots els autobusos de Barcelona un any abans dels Jocs Olímpics. “Els volia blancs! Els vam fer blancs, però amb una sèrie de detalls que a primera vista feia que semblessin vermells”.

El futur de la seva empresa no l’obsessiona. Ha rebut ofertes per vendre-se-la, però no s’ho planteja. Té clar que és un projecte familiar i se sent amb l’obligació de gestionar-lo fins al final. “No em puc vendre una empresa que ha començat el meu pare, d’alguna manera no és meva”, comenta. Li faria il·lusió que hi hagués una tercera generació que prorrogués la seva tasca, però considera que a la companyia hi ha gent molt vàlida en cas que cap dels seus dos fills opti per incorporar-s’hi. Mentrestant, Morillas factura 7 milions d’euros, el 35% a l’estranger, i té oficines a Barcelona, Madrid i Tel Aviv, a part de petites consultories a São Paulo, Budapest i Guatemala. En total, gestiona més de 200 marques a Europa, Àsia i Amèrica , i entre els seus clients principals hi ha Nike, Schweppes, Lays i eDreams.

A Morillas sí que li preocupa, en canvi, el procés sobiranista que viu Catalunya. “Hauríem de fer un esforç per fer-nos entendre millor. Només estem demanant poder votar i això simplement significa escoltar l’opinió de la majoria”. Ell està a favor de la consulta, però no vol separar-se d’Espanya.

Els caps de setmana, quan no treballa, pilota avions. Els dissabtes, per la Costa Brava. Els diumenges, amb el seu fill Marc, a vegades volen fins a Eivissa i dinen allà. “Sempre portem gent amunt i avall, l’excusa és fer viatges pels voltants”. També col·lecciona obres d’art i conserva les cartes que el seu pare s’escrivia amb Espriu. És el millor homenatge que ha sabut fer a totes les persones que el van il·lustrar en la seva època d’estudiant, mentre buidava papereres al petit estudi de la Diagonal. -