Els petrodòlars arriben al camp català

Fa 40 anys Enric Pagès i el seu amic Enric Albó van obrir el kàrting d'Empuriabrava, seguint una moda que arribava del Regne Unit. El negoci va tenir els seus anys de glòria, però la davallada de l'interès per aquesta modalitat de cotxes de carreres, l'esclat de la crisi i la falta de diners per renovar les instal·lacions, sumats a una creixent desmotivació personal, va portar aquests dos empresaris a prendre una decisió dràstica: tancar o vendre. I llavors la sort els va somriure. A finals de l'any passat un grup inversor de Dubai, vinculat a la família reial dels Emirats Àrabs Units (UEA), va aparèixer pel poble amb la intenció de comprar l'aeròdrom d'Empuriabrava i les hectàrees que ocupa el circuit de kàrting, situat just al costat. "El seu objectiu és convertir Empuriabrava en el centre de paracaigudisme més gran del món, però per aconseguir tot el pastís necessitaven els terrenys del kàrting, sí o sí", explica Pagès, que avui es dedica a un negoci de lloguer i manteniment d'embarcacions.

Misteri i bones notícies

Malgrat el recel i misteri que desperta l'arribada dels inversors àrabs -l'alcalde de Castelló d'Empúries es nega a parlar sobre el tema i ningú confirma la xifra total de l'operació-, aquesta injecció de diners procedent del Pròxim Orient és una bona notícia per a aquesta població de la Costa Brava, amenaçada per la falta de finançament i la llei de reurbanització de la costa, amnistiada temporalment pel govern espanyol.

L'adquisició de l'aeròdrom i el kàrting d'Empuriabrava no és un fet aïllat. "Incrementar el flux comercial i d'inversions amb Catalunya s'ha convertit en una prioritat dels Emirats", explica Joan Josep Berbel, director d'Invest in Catalonia, organisme de la Generalitat que s'encarrega d'atreure les inversions estrangeres al nostre país. Una prova evident d'això és l'obertura, al febrer, del consolat dels UEA a Barcelona. "Que s'hagi designat com a cònsol un personatge d'importància institucional com un sultà és un indicador de la rellevància de les futures relacions bilaterals", afegeix Berbel. Tot i que el cònsol es nega, de moment, a concedir entrevistes, el tècnic assegura que "s'ha mostrat molt actiu amb la intenció d'establir un pla operatiu de cooperació econòmica, que implicarà l'increment de les exportacions catalanes als emirats i les inversions àrabs aquí".

L'aposta per l'alfals

En els últims anys, les inversions dels Emirats a Catalunya s'han concentrat bàsicament en tres sectors, explica Berbel. La logística i l'oci/esport fa més temps que són objectius coneguts d'aquests inversors. Però l'última tendència és el sector agrícola.

La principal operació que hi ha hagut fins ara a Catalunya en aquesta última àrea ha estat l'arribada d'Al Dahra Agriculture, companyia líder en producció de pinso animal i productes agrícoles, amb seu a Abu Dhabi (UEA). Al Dahra va anunciar el desembre passat la fusió amb quatre empreses de producció de farratge de Lleida per crear Aldahra Fagavi, una empresa destinada a la transformació, comercializació i venda de farratge per alimentar el bestiar. "La major part del farratge es destina a l'alimentació de camells i vaques als Emirats, amb una emergent indústria làctia, però també volen intentar vendre a altres països", diu Adrian Romeo, responsable de la planta d'Al Dahra a Bujaraloz (Aragó), oberta el 2009. La nova empresa donarà feina directa a unes 140 persones i condicionarà unes 360.000 tones de farratges anuals, principalment alfals.

Imatge pública

Pel que fa a la logística, l'any 2008 l'operador logístic de Dubai, DP World, va adquirir la terminal de contenidors del port de Tarragona.

Però potser el sector pel qual més gent reconeix els països dels Emirats són l'oci i el turisme -ports esportius, hotels, parcs d'atraccions-, "ja que són projectes amb molta visibilitat pública, que ajuden a posicionar la seva imatge internacional", diu Berbel. Aquí s'emmarcaria l'adquisició de l'aeròdrom d'Empuriabrava a través de SkyDive Dubai, "per convertir-lo en un centre de referència mundial del paracaigudisme", afirma Rolf Kuratle, Kuri , director del centre d'ençà que es va fer el canvi de propietat, fa quatre mesos. Amb 3 avions i més de 100.000 vols anuals, SkyDive Empuriabrava és avui el tercer centre de paracaigudisme del món en nombre de salts. Amb la inversió àrab, Kuri confia poder potenciar la seva imatge internacional, contractar més personal i fer una millora de les instal·lacions, que passa per reconvertir el vell circuit de kàrting en un modern hangar.

El sector immobiliari també està entre les prioritats dels inversors àrabs, tot i que en menor escala. Berbel destaca la presència de fons sobirans dels UEA en alguns immobles de Barcelona i Sant Cugat, principalment edificis d'oficines. La setmana passada el fons d'inversió qatarià Diar Real Estate, vinculat a la família reial de Qatar, va anunciar la compra per 200 milions d'euros de l'espectacular edifici del Hotel W, conegut com a Hotel Vela, a Barcelona. El mateix fons d'inversió qatarià ja va comprar fa dos anys el port esportiu de Tarragona per 65 milions d'euros.

Qatar també és conegut per ser un dels principals patrocinadors del FC Barcelona. Fa dos anys el fons Qatar Sports Investment va signar amb el Barça un acord de 170 milions d'euros a sis anys per patrocinar la samarreta, que fins al 2016 lluirà publicitat de Qatar Airways. L'aerolínia ja té 10 vols directes setmanals entre l'aeroport del Prat i la seva capital, Doha. Entre els espònsors del Barça també hi ha Etisalat, l'operador de telecomunicacions més important del Pròxim Orient, amb seu a Abu Dhabi. "El fet que tant Emirates com Qatar Airlines hagin apostat per mantenir connexions directes amb Barcelona els fa ser "optimistes en les relacions bilaterals futures", assegura Berbel.

Luxe... i sucs

Actualment, Invest in Catalonia treballa en una mitja dotzena de projectes d'inversions provinents dels UEA i Qatar, "països amb un fort creixement intern, que també donen molt peu a les empreses catalanes a exportar", explica Berbel.

Les inversions dels UEA a Catalunya el 2012 van ser de 5 milions d'euros, el 59% del total de les inversions directes del país àrab a Espanya, segons dades de la Generalitat. "Cal tenir en compte que aquesta xifra no inclou les inversions d'empreses estrangeres amb seu social a Espanya, fora de Catalunya", aclareix Berbel. Les inversions provinents de països de fora de l'OCDE, com els UEA i Qatar, van ser el 2012 de 300 milions, el doble que el 2011.

D'altra banda, les exportacions catalanes als UEA van ser de 473 milions d'euros, el 31% del total espanyol, principalment primeres matèries i del sector moda i luxe. "També hem detectat molt interès pels mobles de decoració i il·luminació de gamma alta", diu Berbel. I afegeix: "En general busquen productes que al seu país manquen clarament, com farratge, aigües envasades, sucs de fruita i materials de construcció".

Fusions

L'estratègia de penetració més comuna en aquests mercats és a través de fusions o joint ventures amb socis locals, ja que és obligatori. "Com a inversors estrangers és la fórmula més adient, mentre que per a les empreses catalanes, ofegades per la crisi, és una oportunitat per ampliar els seus mercats i alhora capitalitzar les seves estructures financeres", afegeix el tècnic. A part d'això, casos com el d'Aldahra Fagavi també poden beneficiar contractistes i intermediaris del sector, com proveïdors de maquinària agrícola i transportistes.

"La inversió estrangera també pot afavorir la millora de les infraestructures", apunta Berbel. L'increment de les exportacions de farratge des dels ports de Barcelona i Tarragona, el principal punt de sortida de les exportacions espanyoles al Pròxim Orient, han fet detectar la necessitat de noves plataformes logístiques i millors connexions ferroviàries entre Lleida i el litoral, ja que, de moment, la major part del transport es fa amb camions.