FARMACÈUTIQUES
NATÀLIA VILA

Els set homes que hi ha darrere les pastilles Juanola

Les emblemàtiques pastilles ròmbiques contra la tos, produïdes en una fàbrica de Sant Quirze del Vallès, celebren 110 anys d’història

Els set homes que  hi ha darrere les pastilles Juanola / CRISTINA CALDERER Zoom

L’olor de regalèssia traspassa les parets de la fàbrica i el nas es destapa des del carrer. La fàbrica de pastilles Juanola de Sant Quirze del Vallès és un recinte força petit per a una marca tan gran, i manté la manera tradicional de fer aquestes famoses pastilles contra la tos: artesanalment. “Es fan a mà i no n’hi ha dues d’iguals”, assegura el responsable de fabricació, Isidoro Martínez. Ell controla el ritme i l’elaboració de la planta de Juanola a Sant Quirze, que també sembla un petit museu.

Els passadissos, previs a les sales més grans, estan decorats amb publicitat de fa més de 30 anys: mostres, capses antigues i reconeixements que la marca ha acumulat des que va néixer, el 1906, en una farmàcia de Barcelona. Aleshores no existia cap remei eficaç contra la tos, i el farmacèutic Manuel Juanola Reixach va crear per primera vegada aquestes pastilles emblemàtiques de forma ròmbica i inconfusible.

Ara, 110 anys després, la marca pertany al grup farmacèutic italià Angelini, però el mètode i el secret continua en mans de només uns quants. Concretament, de set homes. Totes les pastilles Juanola que hi ha repartides al món passen per les mans de l’Antonio, el Marcos, el Jaime i l’Ángel (que són els operaris); del Jordi (que està al capdavant de l’equip) i del José (que fa el manteniment). Els lidera l’Isidoro Martínez, els responsable de fabricació. Ells són el petit equip que fan totes i cadascuna de les pastilles, i el responsable de marca, Eduard Sàbat, i el departament comercial d’Angelini s’encarreguen de la resta.

Només set homes coneixen el secret de les pastilles Juanola Zoom

Només set homes coneixen el secret de les pastilles Juanola / CRISTINA CALDERER

“Això sembla més una pastisseria que una farmàcia”, admet Isidoro Martínez. Per fer les pastilles Juanola cal fer una massa, donar-li forma, aplanar-la, tallar-la i assecar-la. El procés dura tres dies en total. El més veterà és Antonio Suñer, de 56 anys: fa gairebé quatre dècades -és a dir, tota la seva vida laboral- que es dedica a fer juanoles. Només necessita tres ingredients: regalèssia (un 49%), midó (un altre 49%) i la fórmula magistral, és a dir, el secret d’aquest remei natural (un 2%).

Amb tot això fa una massa que treballa amb les mans i divideix en porcions més petites, que després estirarà i aplanarà. Ben bé com el pastisser que estén una coca en un obrador. “Ho podríem fer tot a màquina, però volem mantenir l’esperit tradicional”, assegura el director de fabricació, Isidoro Martínez.

De fet, després de 39 anys, Suñer funciona quasi com una màquina, amb moviments ràpids i precisos, i es coneix la fàbrica, el procés i els tempos de memòria.

La barreja, l’amassat, l’estirat i l’assecat és fa tot el primer dia. Les làmines de Juanola, que encara no tenen cap forma, descansen en una sala durant tota la nit. “Ara és quan són més bones -opina Suñer-, perquè la regalèssia és més forta de gust”. L’endemà les coques de Juanola es tallen. Aquesta operació sí que es fa amb una cisalla automàtica, per agilitzar el procés, però com que la massa s’ha fet a mà i l’estirat també, les pastilles s’assemblen però no són idèntiques.

“Ho podríem fer tot a màquina, però volem mantenir l’esperit tradicional” Zoom

“Ho podríem fer tot a màquina, però volem mantenir l’esperit tradicional” / CRISTINA CALDERER

El procés continua destriant les que són massa grans, les massa petites o les que s’han trencat. Una tria que comença amb l’ús de màquines tamisadores però que també s’acaba fent a mà. “Veus aquesta? Aquesta no pot passar, és doble perquè no s’ha tallat bé, és massa gran i ha d’anar fora”, explica Suñer.

Després de netejar-les i treure’ls la pols que genera el tallat, el segon dia les pastilles dormen en calor, a uns 40 graus aproximadament, per millorar l’assecat. Superat aquest pas, només toca emmagatzemar-les i envasar-les, un procés, aquest sí, que està mecanitzat. “A mi les que més m’agraden són les de menta, que són les més fortes”, confessa Suñer. Tot i que el procés és el mateix des de fa més d’un segle, la marca ha innovat en textures, gustos i en barreges amb d’altres components naturals per tractar problemes que afecten les vies respiratòries.

El grup farmacèutic italià Angelini va comprar Juanola el 1998 i en va potenciar un rellançament. Van fer una selecció dels punts de venda, les van retirar de llocs com les benzineres i van centrar-se en les farmàcies. “Angelini va fer un impuls en la distribució a les farmàcies que va fer que en revifés el consum”, assegura Eduard Sàbat, el responsable de marca de Juanola, i afegeix: “El grup la va comprar per entrar al mercat espanyol amb una marca puntera i fer-se present a les farmàcies”.

Les pastilles s’assemblen però no són idèntiques Zoom

Les pastilles s’assemblen però no són idèntiques / CRISTINA CALDERER

El 20% dels espanyols asseguren haver pres alguna pastilla Juanola els últims 12 mesos. “La taxa de penetració de la marca entre els clients està consolidada”, explica Sàbat, que matisa: “Això no vol dir que tots la comprin, perquè Juanola té un consum molt social, és un producte que es comparteix molt”.

La companyia ven més de dos milions i mig d’unitats (és a dir, de capsetes) cada any. Aquesta dada correspon només a les capses de pastilles Juanola clàssiques però, en total, Angelini ven més de 4,5 milions d’unitats de productes anualment relacionats amb la marca, com les pastilles amb pròpolis, xarops de gelea reial i altres pastilles en format llaminadura.

Tot plegat permet a Angelini facturar més de 8 milions d’euros anuals només en productes Juanola: quan fa només 10 anys la facturació era de cinc milions. En conjunt, la farmacèutica -que és present en una vintena de països i dóna feina a més de 4.000 treballadors a tot el món- va tancar l’últim exercici amb uns ingressos nets de 68,5 milions d’euros, i uns beneficis de 3,5 milions, segons dades del grup.

A banda de Juanola, Angelini té altres marques amb una forta penetració al mercat, com Valeriana Leo o Tantum Verde; però precisament el que els dóna més aire (i els fa passar la tos) són aquestes petites pastilles ròmbiques: el producte artesà que fan cada dia set homes.