INDÚSTRIA
ALBERT CADANET

El fabricant de taps de suro que ha sobreviscut a dues guerres mundials

El Grup Oller és tot un referent a escala mundial en la producció de taps per a vins escumosos d’alta gamma

El fabricant de taps de suro que ha sobreviscut a dues guerres mundials / DAVID BORRAT Zoom

Un negoci Amb 125 anys d’història, en què la tecnologia ha anat canviant amb el pas dels anys, però el producte mai ho ha fet. Es tracta del grup Oller, una empresa amb seu a Cassà de la Selva (Gironès) que fabrica taps de suro per a cava, xampany i vins escumosos. La firma acapara avui dia una quota del 12% en el mercat mundial en aquest tipus de begudes, però temps enrere n’era el líder absolut a escala global.

El projecte va néixer de la mà de Franciso Oller, un empresari d’arrels franceses i catalanes que es va quedar orfe als 16 anys. A aquesta edat, el jove va emprendre un viatge que el va portar a conèixer les principals zones sureres del nord de França, com són Épernay i Reims. Uns anys més tard va tornar a Catalunya, on es va casar amb una noia d’una família de terratinents. Fruit d’aquesta aliança va rebre 25.000 pessetes, que li van servir per fundar dues fàbriques en menys de deu anys: una a Reims i l’altra a Cassà de la Selva.

Després de quatre generacions, el grup Oller ha crescut considerablement. Manté les dues plantes que es van fundar ara fa 125 anys, avui amb el seu aspecte totalment renovat i amb la tecnologia adaptada als nous temps. També disposen d’una altra planta al mateix municipi del Gironès i d’una quarta a Extremadura.

L’empresa va tancar l’any passat amb una fabricació de 240 milions de taps de suro. Però per a l’actual director general de la firma, Joan Puig, la paraula fabricar queda lluny del que defineix el procés productiu. “Nosaltres anem al bosc a comprar el suro, el transformem, el venem i el cobrem”, explica recordant els orígens que els han portat fins aquí. D’aquesta quantitat, la xifra d’exportacions s’eleva al 70%. Els taps del Grup Oller arriben a més de 25 països de cinc continents. Amb aquestes xifres, la societat ha aconseguit ser un dels referents a escala mundial pel que fa a la producció de taps de vins escumosos d’alta gamma. Per a Eduard Mestres, l’únic mestre surer artesà de Catalunya reconegut per la Generalitat, “Oller gasta molt en control de qualitat”. La principal diferència entre els taps d’alta gamma i els d’una gamma inferior rau en el procés de producció del mànec, que és la part del tap que es queda dins el coll de l’ampolla. “Cada tap es tracta de manera individual”, comenta Mestres, i això “també repercuteix en els tipus de marques de gamma més alta”, que opten per taps que han estat tractats d’aquesta manera.

Com la majoria d’empreses, i encara més amb el bagatge de 125 anys d’història, el grup Oller ha tingut els seus moments de crisi. Sens dubte, els moments més crítics es van viure durant les dues guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola. Abans que esclatessin aquests conflictes, les seves fàbriques de Catalunya i França produïen 3,6 milions de taps de suro, “una barbaritat per a aquella època”, comenta Mestres. La sort de disposar de dues fàbriques en dos països diferents va permetre a un jove Francisco Oller poder traslladar la producció d’una planta a l’altra en temps convulsos. Els anys anteriors, el creixement del seu projecte havia sigut tan gran que a finals de la dècada dels 20 (abans que es produís el Crac del 29) el grup Oller tenia una quota del 50% en el mercat mundial.

La crisi econòmica també va passar factura a l’empresa, però en comparació amb el que va passar durant la primera meitat del segle XX, només va ser una esgarrinxada. Segons les dades del Registre Mercantil, la facturació de la societat entre el 2007 i el 2009 es va reduir en un 23%. Al cap de dos anys, però, el grup comandat per Joan Puig ja va recuperar el volum de vendes anterior a la crisi. L’últim exercici va assolir el seu màxim històric en termes de facturació, fins als 24 milions d’euros. “Els últims 11 anys l’empresa ha crescut a un ritme d’un 10% anual de mitjana”, assegura Puig. Des de la direcció reconeixen que el primer objectiu continua sent la rendibilitat, però també es plantegen horitzons ambiciosos. “Avui cobrim un 12% del mercat mundial d’escumosos, però és fàcil comprendre que per arribar al 15% o, sent agosarats, al 20% encara queda marge per continuar batallant”, comenta Joan Puig.

Tot i mantenir la seva filosofia i independència en el procés productiu, el 87% del grup Oller va ser comprat per la societat portuguesa Amorim, el líder indiscutible del sector surer. Aquest gegant té una quota de més d’un 60% a escala mundial, una xifra que emula el que un emprenedor anomenat Francisco Oller va aconseguir en el seu temps: aquesta condició de pioner és el que mai podran arrabassar de la catalana. “Per a nosaltres, el líder no és el que més ven, sinó aquell que amb els seus actes marca un camí que d’altres segueixen”, sentencia Puig.