APOSTES
ALBERT CADANET

Les cases d’apostes tenen un problema que es diu 3%

Només un petit percentatge de gent guanya diners en apostes. Els anomenats ‘tipsters’ tenen prou beneficis per guanyar-se la vida i assessorar clients perquè també ho facin

Les cases d’apostes tenen un problema que es diu 3% / CÈLIA ATSET Zoom

l’1 de gener del 2016 un barceloní de 24 anys va crear un compte a la casa d’apostes Bet365 amb vora 38.000 euros. Dos mesos i mig després, el 15 de març del mateix any, el saldo del seu compte havia superat els 42.000 euros i a la pantalla de l’ordinador s’hi podia veure un benefici net de més de 4.000 euros. Aquest apostant era Koldo Sastre, un jove llicenciat en periodisme que treballa a temps complet en una professió que assessora altres persones perquè també puguin guanyar diners. Són els anomenats tipsters.

“Els tipsters som el més semblant a un broker de borsa aplicat al món de les apostes”, explica Sastre. La seva feina és assessorar els seus clients sobre quines apostes han de fer i la quantitat que han d’invertir en cadascuna. Tot i que no hi ha dades oficials sobre els ingressos dels usuaris, els tipsters i la gent que els contracta podrien ser considerats uns privilegiats. “He llegit informes que només un 3% dels que aposten online guanyen més de 200 euros a l’any”, assegura Sastre.

Sens dubte el futbol és un dels esports més populars i, consegüentment, un dels més comuns per apostar. Entre els portals de tipsters més exitosos destaca Pensador de Apuestas, que va néixer el 2010. Els seus dos fundadors són el Samuel Pueyo, un professor d’educació física, i l’Àlex, un tipster que no vol revelar el seu cognom perquè, a més de comptable, és un jugador de futbol semiprofessional i té prohibit apostar. Ara mateix són un dels comptes més seguits a Twitter a Espanya dins l’àmbit -tenen 38.000 seguidors-, patrocinen la UE Llagostera i, des de fa tres anys, van incorporar un servei de pagament per als que volguessin obtenir més rendibilitat.

Pensador de Apuestas se centra sobretot en les diferents categories del futbol espanyol -des de la Primera Divisió fins a la Tercera- i en els partits europeus en què participen equips del territori. Actualment, el Samuel i l’Àlex tenen un centenar de clients -no volen tenir-ne més de 150- que paguen 42 euros mensuals pel seu servei premium. A més, ells dos aposten a nivell personal i també obtenen ingressos en concepte de publicitat. Gràcies a les apostes ingressen de mitjana al voltant dels 2.000 euros al mes. “Si volguéssim ens podríem dedicar íntegrament a això, però potser surten lleis noves i en un futur potser ja no podrem apostar”, diu l’Àlex. De moment la seva intenció és seguir combinant les seves dues professions perquè “sempre és bo tenir una alternativa”, defensa el Samuel.

Els seus bons resultats no són fruit de la casualitat. Tots dos estan tot el dia pendents de qualsevol notícia, reuneixen estadístiques de tots els equips espanyols i tenen contacte directe amb diferents equips. No obstant, ells volen deixar clar que tenir aquest contacte no és sinònim d’arreglar partits. “Nosaltres intentem moure tota la informació possible. És com si Messi parlés amb Ramos per saber com està físicament cada equip. Llavors nosaltres aprofitem aquestes paraules per predir els possibles resultats”, defensa Àlex. Des que van començar amb aquest projecte, al seu portal s’han fet més de 2.000 apostes i asseguren que han obtingut una rendibilitat superior al 10% -un 18% en el cas de les apostes premium, que és on reserven “les bones apostes”-. Entre els seus principals èxits, l’Àlex i el Samuel es queden amb el descens de l’Eibar de fa dues temporades, que van predir al desembre. Abans de Nadal, l’equip estava a tocar de les places UEFA i va acabar 18è. L’aposta es pagava a 11 euros per unitat apostada.

Koldo sastre també és un dels pocs capaços de guanyar i fer guanyar els altres. El seu blog, que porta per nom El maillot verde, està especialitzat en ciclisme. En el seu cas, treballar en aquest esport és més difícil. “Si de cop 60 persones aposten 10.000 en una cursa de ciclisme, la casa d’apostes tanca la quota”, explica Sastre. És per això que ell també estableix un límit pel que fa al seu nombre de clients. Fa dos anys va començar amb 400 i ara en té 75. De fet, li agrada tenir pocs clients i seleccionar-los perquè vol gent que entengui que “no es pot guanyar cada dia, perdre apostes és part del joc i s’ha de pensar a llarg termini”.

Tant ell com els seus clients, però, s’han trobat amb un problema. Al llarg del 2016, les cases d’apostes com Bet365 han suspès els comptes de les persones que guanyen massa. Ara mateix, Sastre només pot apostar un 3% del que podria apostar un usuari habitual. Per poder seguir obtenint beneficis, ell i alguns dels seus clients aposten en cases de l’estranger. “A l’exterior no et tanquen el compte. És una espècie de buit legal”, explica Sastre. De fet, tant ell com alguns dels seus clients han portat aquest cas als tribunals i està previst que en els pròxims dies se celebri el judici.