DOCUMENTACIÓ
NATÀLIA VILA

Retornar als manuscrits, un negoci milionari

La Biblioteca Impossible, de l’empresari Miquel Huguet, recupera documents antics que els bibliòfils compren a preu d’or

Retornar als manuscrits, un negoci milionari Zoom

“Impossible vol dir que no es pot aconseguir, però el nostre és un nom de ficció, perquè el que fem costa molt però amb l’emprenedoria res és impossible”. Així defineix l’economista i inversor Miquel Huguet el seu últim projecte,la Biblioteca Impossible, una iniciativa amb la qual ja ha editat dos llibres de col·leccionista. Es defineix com “un friqui dels llibres” i fa sis anys va decidir unir els seus dos mons, el de l’emprenedoria i la inversió i el de la passió pels llibres antics i els manuscrits. “Porto pràcticament tota la meva vida professional en el sector biotecnològic, em dedicava a crear projectes d’innovació amb molècules, però personalment soc un apassionat dels llibres anteriors a la impremta”, explica Huguet.

Després de crear més de 14 empreses basant-se en el coneixement dels altres va decidir fer el que ell sabia fer: “És aquella idea tan coneguda de centrar-se en el que saps fer, i vaig decidir demanar al meu equip que fessin un estudi de mercat sobre la bibliofília”. Els resultats van ser reveladors per a un home de negocis com Huguet.

Es calcula que al món hi ha uns 20.000 bibliòfils o amants dels llibres. El 80% són al Vell Continent, a Europa, i d’aquests a Espanya n’hi ha 3.000. Segons l’estudi d’Huguet, els bibliòfils es gasten de mitjana 5.000 dòlars a l’any en la seva passió. “N’hi ha que se’n gasten 500 i d’altres 50.000; és una pasta tremenda!”, exclama aquest inversor.

Hi ha tres factors més que van convèncer Huguet que la bibliofília podia ser un bon negoci: es tracta d’un mercat madur, amb coneixements; on es compren totes les novetats, i saturat d’obres de temàtica religiosa.

“Els llibres que tenen més valor per als seus amants són els de l’Edat Mitjana, i aleshores eren els monjos els que reproduïen a mà els llibres -explica l’empresari-, per això el mercat està ple de bíblies, llibres d’hores, beats, sants... És un sector petit, però amb diners, que demanava a crits innovació”.

Després d’un primer tempteig del mercat amb la publicació d’un Kamasutra, Huguet va decidir entrar de ple en el mercat de la bibliofília amb un llibre de temàtica històrica. “Vaig apostar-ho tot per tirar endavant l’edició de l’ Andorra Aeterna; això vol dir tres anys de temps i una inversió de mig milió d’euros”, explica Huguet. Durant aquest temps un equip d’historiadors i acadèmics es van dedicar a recopilar documents de la història del Principat. La recerca va ser tan exhaustiva que fins i tot van trobar documents inèdits.

“Al llibre hi ha una reproducció exacta de les capitulacions matrimonials entre les famílies Foix i Castellbó de l’Alta Edat Mitjana. Són uns dels documents més importants de la història d’Andorrau, perquè la unió d’aquestes dues famílies va donar pas a uns altres documents que delimitaven les obligacions i els drets d’aquestes dues famílies feudals i representen la Constitució més antiga d’Andorra -explica Huguet-. Sabíem que el document havia existit, però res més, i finalment el vam trobar en un arxiu petit, en un poble francès dels Pirineus atlàntics”.

Els bibliòfils entenen el valor d’aquests més de 40 documents i per això no dubten a pagar els 6.000 euros que val cada exemplar amb les reproduccions d’aquests incunables. Amb la inversió de 500.000 euros, Huguet va fer una edició limitada de 400 llibres, dels quals ja n’ha venut la majoria. Per tant el retorn de la inversió és de 2,4 milions d’euros. “Són llibres cars perquè la recerca és incalculable, hi ha un equip de 15 persones que participen en el procés, i la tecnologia de reproducció és sofisticadíssima. Mantenim les mateixes taques, els forats i el mateix desgast de l’original”, explica.

El negoci, a més, “és escalable i d’alta rendibilitat”. Al maig surt a la venda el segon llibre impossible, el Catalunya Aeterna : tindrà dos volums (de 6.000 euros cada un) i més de 80 documents històrics, i se’n faran 714 exemplars. Huguet ja té moltes prevendes fetes i espera facturar 8,5 milions d’euros més. No és estrany, doncs, que ja s’hagin fixat en aquesta Biblioteca Impossible editorials del nivell de Taschen. “Als inversors els interessen els projectes que tenen doble dígit”, admet Huguet, que ja treballa en dos llibres més sobre la història d’Escòcia i Irlanda.

“Molts dels documents que hem trobat fent el Catalunya Aeterna ratifiquen la sobirania que tenia Catalunya en altres èpoques”, explica aquest empresari per llançar l’ham als més curiosos. L’exclusivitat d’aquestes edicions també fa que fugin de fenòmens com Sant Jordi: “No busquem el gran públic, sinó només bibliòfils selectes”.

Perquè el negoci tingui èxit, aquest inversor assegura que cal emoció i racionalitat. El projecte de la Biblioteca Impossible intenta combinar la part sentimental -amb les reproduccions medievals- i la part més tècnica, per això acompanya els facsímils amb un altre llibre amb les traduccions i el context històric. “Existeixen facsímils però nosaltres ens hem posat a reconstruir la història a través dels documents més rellevants -insisteix Huguet-. Així, portem la història a casa dels nostres clients”.

La frase no és en va. Durant la investigació per a l’edició del primer exemplar, l’ Andorra Aeterna, l’equip d’Huguet va fer una troballa que li va obrir la porta a un bon grup de clients. “Vam trobar un document del 1719 que és un permís de pas de bestiar; un document molt senzill i molt pobre, però que ha agradat molt”. Segons aquest text, els ciutadans dels Pirineus, fa 300 anys, es dedicaven bàsicament a la pastura, i el document, que recull l’activitat ramadera, amagava dades molt rellevants: “Els pastors demanen permís per poder passar les fronteres per pasturar 16.500 ovelles i el document recull el nom i cognom dels 96 pastors que acompanyen els animals -relata aquest empresari-. Casualment aquests cognoms són els mateixos dels de moltes de les famílies que avui dia són empresaris, botiguers... la gent de negocis”.

Entre aquests cognoms hi ha Molas, Martissella, Babot, Rossell, Puy, Ribot, Bonit, Xispetes, Pontsernalt, Naudi, Areny, Guiem i Jovany. L’equip d’Huguet va buscar aquestes famílies, els va explicar la història, i finalment moltes van decidir comprar el llibre com a record històric i familiar. Entre els dos llibres, el projecte ha necessitat una inversió d’un milió d’euros (500.000 en cada un dels exemplars), però el retorn esperat multiplica per 11 la inversió, ja que arriba als 11 milions d’euros. Huguet remarca que “en tots els sectors es pot innovar” i ell ho ha demostrat fent possible aquesta Biblioteca Impossible.