Cordes de guitarra de la Garrotxa a tot el món
L’empresa Knobloch Strings, amb les seves cordes d’alta gamma per a músics professionals, és un dels fabricants de referència a tot el món
Diego el Cigala o Niña Pastori són només alguns dels noms vinculats a Knobloch Strings, l’empresa de referència a Espanya dins del món de les cordes de guitarra clàssica d’alta gamma. Qui els acompanya és Diego del Morao, un dels instrumentistes flamencs amb més reconeixement arreu del territori espanyol. Darrere les seves notes hi ha el Gilles Baudu i l’Alba Gorina, els impulsors d’una empresa de cordes de guitarra, vibracions creades a la Garrotxa que se senten des de la Xina fins a l’Amèrica Llatina.
La història de Knobloch Strings es remunta als anys 70, quan Jiri Knobloch -un guitarrista txec establert a Munic- va especialitzar-se en la fabricació de cordes per a guitarra clàssica. Després de quasi 40 anys de trajectòria, Knobloch es va veure obligat a deixar la seva professió per culpa d’una greu malaltia. Gilles Baudu, que havia conegut el mestre lutier -que és com es denomina els artesans que fabriquen i arreglen instruments musicals- mentre cursava estudis de guitarra al Liceu, va rellevar-lo. “Knobloch era molt carismàtic i reconegut dins l’àmbit de la guitarra clàssica i estava entossudit que la persona que agafés l’empresa fos també un guitarrista”, explica Baudu.
Des del 2010, tant ell com l’Alba Gorina són els encarregats de mantenir viu el llegat del seu mestre des de Knobloch Strings. En el seu catàleg ofereixen dos models de cordes d’alta gamma, cadascun amb les corresponents variacions.
Les cordes greus es fabriquen mitjançant un recobriment de metall que conté un alt percentatge de plata, mentre que les agudes es fabriquen a partir de fibra sintètica. El preu d’un joc de cordes es mou entre els 16 i els 60 euros, en funció de la gamma escollida. El que diferencia aquest tipus de producte d’altres de menys exigents és sobretot la sonoritat, molt més durable, potent i elegant, defensa la companyia, que no vol créixer massa ràpid. “Aquest tipus de cordes tenen molta demanda, però preferim anar a poc a poc perquè volem que la gent apreciï la qualitat del producte”, diu Baudu. De fet, Knobloch Strings ha hagut de dir no a diversos clients perquè encara no tenen la capacitat de produir a gran escala. “Els nostres competidors són grans empreses europees i nord-americanes, i el que ens diferencia d’ells és que nosaltres som un negoci petit”, diu Gorina.
La producció actual de Knobloch Strings és d’entre 500 i 800 cordes per dia depenent del model, però des de la firma asseguren que “cada any es creix a bon ritme”. Bona prova d’això és el seu volum de facturació. Segons dades de la mateixa empresa, van facturar 143.000 euros l’any 2016, un 66% més que l’any anterior (85.959 euros el 2015). El ritme creix any rere any, ja que l’exercici anterior la facturació va augmentar un 44%. Bona part d’aquest creixement es deu a la inversió que any rere any realitza Knobloch per millorar el sistema de fabricació. “Quasi tot el que guanyem ho invertim, perquè la competència és molt forta. L’última inversió ha sigut de 100.000 euros, una part dels quals provenen d’ajuts europeus”, explica Gorina. A part, aquest fabricant de Santa Pau té un repte a l’hora d’expandir el seu negoci. Ells mateixos apunten que encara no tenen “l’estructura per vendre a particulars i botiguers” i que han de fer “grans esforços” per servir als grans distribuïdors.
Malgrat tot, treballar en un sector més aviat reduït també té els seus avantatges. “La música clàssica té pocs seguidors en comparació d’altres estils, però és molt més fàcil internacionalitzar-te”, declara Gorina. Des de Knobloch estan “sorpresos” de com se’ls valora a l’exterior. Les seves cordes estan presents als cinc continents i els principals conservatoris d’arreu del món -París, Düsseldorf o Pequín- les utilitzen.
El futur de Knobloch Strings, però, no passa només per les guitarres clàssiques. Durant els últims anys també han apostat per altres gèneres, com el flamenc, i ja estan treballant en altres projectes relacionats amb la música.
En paral·lel, l’empresa també ha arribat a acords amb institucions com el Museu de la Música de Barcelona. En aquest cas, Knobloch va fabricar unes cordes especials perquè Àlex Garrobé, catedràtic de l’Esmuc, pogués tocar en un concert amb una guitarra del segle XVIII. L’objectiu, doncs, és créixer. Això sí, sense deixar de banda la idea fonamental amb què va començar tot. “Cada guitarrista té una forma diferent de tocar, i el nostre repte és adaptar-nos al màxim a cada un d’ells”, conclou Baudu.
