PERFIL
Empreses 05/07/2015

De periodista pluriempleat a pilar del sector editorial

L’editor Jordi Ferré, que va fer el gran salt amb un llibre de receptes de cuina, fa 32 anys que contribueix a la normalització del català

Jordi Planas
4 min
De periodista pluriempleat a pilar del sector editorial

Mig milió de catalans van iniciar un llarg camí cap a l’exili durant la Guerra Civil, però per a Jordi Ferré, director general de 9 Grup Editorial, “una de les desgràcies més importants d’aquella època va ser la desaparició del mercat periodístic i literari en català”. L’empresari, que lidera el segon conglomerat editorial més gran del país en llengua catalana, per darrere del Grup 62, assegura que no va ser fins a finals dels 70, amb la caiguda del franquisme, quan l’aparició de nous segells va començar a restablir una indústria “fins aleshores controlada pel règim feixista”.

És en aquest context quan el directiu, nascut a Valls el 1964, va decidir fundar als 19 anys el setmanari 'El Pati'. Segons diu, “volia contribuir a la normalització lingüística”, un objectiu que, al seu parer, encara no s’ha assolit perquè “moltes persones nascudes a mitjans o finals dels cinquanta tenen dificultats per llegir en català”. Per a ell, això és així perquè l’administració no ha creat una normativa que acosti més els ciutadans a l’edició en llengua catalana.

Durant 10 anys Ferré va estar compaginant la direcció editorial d’'El Pati' amb els estudis de periodisme i la feina de redactor a 'El Periódico' i el 'Diari de Tarragona'. El 1994, però, va optar per deixar-ho tot i fundar l’agència de comunicació Imatge 9. “La idea era ampliar el negoci amb butlletins, llibres i altres serveis per a empreses i institucions”, diu, un projecte ambiciós que no va quallar i que es va haver de reorientar el 1996 amb el naixement de Cossetània Edicions: “Havíem de competir amb empreses de serveis que feien ofertes molt agressives, així que vam decidir crear una editorial i treballar amb productes propis”.

Amb la crisi postolímpica, però, el sector no ho va tenir fàcil per tirar endavant, i tampoc Cossetània, que no va obtenir beneficis fins a principis del 2000. Segons el directiu, el punt d’inflexió del segell català va arribar el 2001, amb la publicació del llibre 'La cuina de l’Àvia Remei', un èxit de vendes que 14 anys després ja ha arribat a la 17a edició i als 60.000 exemplars venuts: “La repercussió va ser tan gran que el 2003 vam treure 'Plats i secrets de l’Àvia Remei', el quart títol més venut a la diada de Sant Jordi d’aquell any”.

Ferré afirma que aquesta irrupció va posar en alerta bona part del gremi: “Sobretot tenint en compte que nosaltres érem de comarques i veníem del món de la comunicació”. Tot i així, l’editorial, que té la seu a Valls, va començar a anunciar-se a TV3, una decisió que, amb el pas del temps, considera agosarada: “Ho fèiem nosaltres, Enciclopèdia Catalana i pocs més”.

Actualment, Cossetània publica un centenar de títols a l’any i és el principal segell de la societat 9 Grup Editorial, un projecte sorgit el 2012 després de la fusió entre l’empresa tarragonina i Angle: “A hores d’ara tenim un catàleg de 180 títols i un fons editorial que n’engloba més de 1.500”. El màxim responsable del grup, que acaba d’adquirir la vigatana Eumo, fins ara en mans del Grup 62, explica, però, que també han publicat 25 llibres en castellà, tots a través del segell Leqtio. “El nostre mercat és petit i s’ha creat en un període de temps molt curt”, reflexiona.

De fet, l’empresari, que va ser president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i vicepresident del Gremi d’Editors, revela que “només un de cada quatre o cinc llibres que es venen a Catalunya és en català”, una proporció que, segons diu, s’ha mantingut inalterable en els últims deu anys. Les dades de l’últim exercici indiquen que, a grans trets, el mercat estatal s’ha estancat amb una xifra d’uns 60.000 títols editats en castellà i 8.000 més en català: “El lector típic és dona, amb estudis i d’un ambient urbà”.

La crisi no ha fet baixar el nombre de llibres publicats, però sí els tiratges, que “no acostumen a superar els 1.500 exemplars en una primera edició”. L’editor, però, té clar que s’ha d’anar en compte amb això, i adverteix que no és fàcil mantenir-se amb edicions massa curtes. Tant és així que ell, que també ha hagut de passar alguns costos directes a indirectes per agilitzar l’estructura de l’empresa, s’ha decantat per un altre model de gestió: “Nosaltres ens queixem poc i aprofitem el temps per trobar fórmules imaginatives”.

Això no ha sigut així, però, en el cas del llibre digital, un canal de negoci que a l’Estat només representa el 2% o 3% de la facturació total. El motiu d’aquesta decisió, segons diu, és el robatori constant sobre la propietat intel·lectual, un pirateig que també passa habitualment a Edi.cat, la botiga d’e-books del grup. “Només es paga un llibre de cada deu que s’adquireixen en format digital”, lamenta l’editor, que demana que s’apliqui la mateixa legislació que hi ha als països anglosaxons, “molt més dura amb aquests delinqüents”.

Tot i la complicada situació econòmica que viu el sector, molt atomitzat, Ferré no rebutja l’entrada de nous emprenedors. “Sempre hi haurà un espai per a nous projectes i nínxols de mercat”, diu. Sí que adverteix, però, que els preus de venda, ara més barats, han afectat, sobretot, els llibres de gran format, que pràcticament no es venen. És per això que ell té clara la seva recomanació: “Edita coses que el mercat ja esperi”.

stats