VICENÇ MOLINÉ

Un patriarca rodejat de veus discordants

El president de la cadena d'hotels Hyatt no només està al capdavant del grup empresarial familiar, sinó que el seu nom és un referent en el món de l'art i l'arquitectura dels Estats Units

L'any vinent farà una dècada d'ençà que Thomas Pritzker va començar a exercir de patriarca d'una de les famílies més riques dels Estats Units. Aquest comandament, però, no es fa des d'una mansió d'estil clàssic, sinó des de la direcció de la joia de la família, la cadena hotelera Hyatt.

Nascut el 1951, Thomas Pritzker és el besnét de Nicholas Pritzker, un emigrant rus que, després d'arribar als Estats Units a principis del segle XX amb una mà al davant i l'altra al darrere, va obrir un petit despatx d'advocats que es convertiria en la llavor d'un imperi empresarial -i familiar- que ara està valorat en 15.000 milions de dòlars.

Però l'imperi dels Pritzker no és només la cadena d'hotels de luxe que al novembre es va saber que planeja comprar la Torre Agbar de Barcelona per fer-hi un Grand Hyatt, la línia més luxosa de la cadena. A través del seu grup Marmon, els Pritzker tenen empreses i fàbriques dedicades a produir objectes tan dispars com guants de jardiner i vagons de tren.

Desastre financer

La família també és propietària de diversos negocis financers, i va ser en aquest sector on es va desencadenar una de les pitjors crisis que ha patit la dinastia. L'any 2007 un dels bancs que es va sumar a la caiguda de Lehman Brothers va ser el Superior Bank of Chicago, propietat dels Pritzker. L'entitat es va enfonsar i va deixar a la llum uns comptes plens d'hipoteques subprime i operacions arriscades, allunyades de la imatge de seriositat i responsabilitat de la família.

El caos va destapar una lluita pel poder dins d'un clan familiar que fins aquell moment havia semblat una unitat monolítica. Els tres cosins que per herència havien de gestionar l'imperi, Thomas, Nicholas i Penny, estaven en igualtat de condicions i tenien opinions diferents sobre el camí que havien de prendre els negocis, sense comptar amb la trentena de familiars que també tenen parts del grup. "Abans, quan el Jay -el pare del Thomas- decidia alguna cosa, es feia i ningú la discutia, perquè era el patriarca. Ara hi ha moltes veus, totes qualificades, que tenen alguna cosa a dir", resumeix un antic directiu de Hyatt a la revista Chicago Magazine.

Passió tibetana Thomas Pritzker, però, ha fet valer la seva posició. Format per dirigir l'imperi, va començar a assistir a les reunions del seu pare amb set anys. Es va graduar en dret i administració d'empreses a la Universitat de Chicago i, amb 25 anys, abans de començar a treballar a les empreses del seu pare, va fer un viatge amb la seva dona de més de 600 quilòmetres fent trekking per l'Himàlaia, un territori que l'havia enamorat cinc anys abans.

Tot i dedicar-se en cos i ànima als negocis, Pritzker ha trobat temps per seguir cursos d'història i art tibetans. L'empresari té una casa a l'Himàlaia i és amic personal del Dalai-lama. A més, ha amassat la col·lecció més gran dels Estats Units d'art de l'Himàlaia.

Orgull patern

Durant el seu aprenentatge -Thomas Pritzker va treballar vint anys portant el dia a dia de Hyatt- va treballar colze a colze amb el seu pare, que també va trobar en el seu fill un important suport, i en una entrevista, quan li van preguntar quin era l'empresari més brillant que havia conegut mai, va respondre que el seu fill.

Amb una fortuna de 2.700 milions de dòlars, Thomas Pritzker és la persona més rica de Chicago i la fortuna número 221 dels Estats Units. Com a magnat modèlic, fa una important obra filantròpica, en gran part de manera conjunta amb la resta de la família.

És el president de l'Institut d'Art de Chicago, on una ala del museu està dedicada als Pritzker. El nom de la família també és present a la secció infantil del zoo de la ciutat i cada any destinen 100.000 dòlars al premi Pritzker d'arquitectura, el més prestigiós del món. El 2007, de fet, va fer una donació de 30 milions de dòlars a l'Institut de Recerca Biomèdica de la Universitat de Chicago com a commemoració del centenari de l'arribada del seu rebesavi als EUA.