REFLEXIÓ

El pas del temps

"No hi ha edat per emprendre"és una màxima del món emprenedor: Ricardo Fisas va fundar Natura Bissé en quedar-se a l'atur als 50 anys, i Maria Teresa Saperas va fundar ADZ Nadons quan ja comptava 80 primaveres. D'altra banda, és estranya la setmana que no veiem algun adolescent preocupat pel balanç de la seva empresa acabada de crear. Un emprenedor que superava els seixanta em va dir que ell sabia que mai més se sentiria tan jove com aquell dia. I tenia raó: l'endemà ja seria una mica menys jove. I al cap i a la fi, una manera de sentir-se jove és pensar que encara tenim més coses per fer que per explicar.

Està més que demostrat que és un error decidir no emprendre perquè no tenim una edat adequada . Tot i així, sí que és cert que el moment en què decidim començar a emprendre té molt a veure amb l'èxit del negoci: grans idees no han triomfat perquè van ser començades abans o després del que hauria estat el moment ideal. Decidir quin és el moment ideal i a la vegada intentar entendre el mercat és una de les coses més difícils que hi ha, i que més ens haurien de fer perdre la son quan volem emprendre.

L'únic que cal intentar evitar quan analitzem si és bon moment o no és la paràlisi per anàlisi: esperar i esperar a tenir el pressentiment que és ara el moment adequat. Més d'un no s'ho creurà quan s'adoni que Pierce Brosnan fa onze anys que no fa de James Bond, o que el CD va complir 35 anys el 2012. No hi ha edat per emprendre... però esperant el moment podem acabar al lloc on més idees no començades hi ha per metre quadrat: el cementiri.

Empresari