Un paper que es llença Al contenidor groc

Fa quatre anys Joan Ricart va viatjar a Nova York per visitar el seu fill, estudiant de disseny a la School of Visual Arts. Allà es va fixar que un dels companys de la facultat del seu fill feia el treball de fi de carrera amb un tipus de paper que no havia vist mai, una mica més gruixut i sedós que el convencional. Es tractava de l’ stone paper, o paper mineral, fet en un 80% a partir de carbonat de calci -pedra calcària, “com la pols que s’acumula a les obres de construcció o bé el guix”, diu Ricart- i en l’altre 20% de polietilè.

Sense aigua

En tornar a Barcelona, Ricart va decidir crear una nova empresa, Emanagreen, per comercialitzar a Espanya aquest tipus de paper, desenvolupat i patentat per una empresa taiwanesa i fabricat a la Xina. Sota la marca Papel de Piedra, Ricart i un soci inversor en tenen avui la distribució exclusiva per al mercat espanyol.

“El paper mineral ofereix molts avantatges respecte al convencional: per produir-lo no es fa servir aigua ni arbres, ni cal utilitzar clor per blanquejar-lo. A més, la pedra calcària és un recurs molt abundant”, explica l’emprenedor, mostrant algunes de les aplicacions fetes amb paper mineral, com ara catàlegs per a empreses o llibretes. L’etiqueta a la solapa informa que es tracta d’un producte reciclable, “tot i que va al contenidor groc” -el del plàstic-, alerta Ricart.

A principis de l’any passat, l’emprenedor va viatjar al nord de la Xina per visitar la fàbrica on es produeix el paper mineral i va tornar impressionat per les seves dimensions. Aviat tota la producció mundial sortirà d’allà, i arriba a Barcelona en vaixell. Ricart i el seu soci van fer una inversió inicial de 200.000 euros, principalment per finançar el capital circulant: “El paper es passa tres mesos al vaixell i el paguem al comptat”, explica Ricart.

Un altre avantatge del paper mineral és la seva resistència i impermeabilitat, que fa que sigui molt adequat per a l’etiquetatge de begudes. “Per exemple, per a les ampolles de vi blanc, que s’han de mantenir en una glaçonera”, explica Lucie Garcia, responsable comercial de l’empresa. “També és molt interessant per a estudiants d’arts plàstiques”, afegeix Ricart. El museu MoMA de Nova York va ser un dels pioners a l’hora d’apostar per aquest nou material en la seva línia de productes de papereria, com bosses i sobres.

Versatilitat

“És un material molt versàtil. Permet imprimir en relleu o en llenguatge Braille”, diu García. Els primers clients d’Emanagreen han estat el fabricant de llibretes Miquel Rius i la im-premta Gráficas Varias, especialista en etiquetatges adhesius.

Una altra aplicació són els mapes nàutics, les guies de submarinisme o les estovalles de paper per a restaurants, ja que s’hi pot imprimir el menú a sobre i netejar-se amb aigua. El 2013 Emangreen va facturar mig milió d’euros i aquest any té previst multiplicar per quatre els resultats. “El principal fre és el preu”, admet Ricart. El paper de pedra costa tres vegades més que el convencional, però menys que el 100% sintètic utilitzat per fer etiquetes.