ENTREVISTA
JOAN FAUS

Mary A. O'Grady: "Els països europeus amb problemes han de fer una quitança"

Mary Anastasia O'Grady, editoralista i membre del consell editorial del diari The Wall Street Journal , defensa amb fermesa les tesis liberals per sortir de la crisi. O'Grady, que va atendre l'ARA la setmana passada a Madrid, critica la pujada d'impostos del govern espanyol i aposta per una solució dràstica a la interminable crisi de l'euro: reestructurar el deute de tots els països perifèrics, és a dir, rebaixar-ne el valor.

Què opina de la gestió de l'executiu espanyol?

Espanya, en haver entrat a l'euro, necessita una economia flexible, però un dels seus problemes més greus és la rigidesa de la seva economia. Per exemple, tot i l'última reforma, la legislació laboral s'ha de canviar. Les empreses han de poder contractar i acomiadar amb molta més flexibilitat.

Creu que una austeritat excessiva pot fer minvar el creixement?

La dicotomia entre austeritat i creixement és falsa. Espanya ha de retallar la despesa pública, canviar la legislació laboral i abaixar impostos. Això no ho ha fet el nou govern. Al final necessites créixer i ho faràs si tens un sistema fiscal més baix i simple. Si redueixes impostos atrauràs més inversions i activitat econòmica. Hi ha moltíssim capital a fora però no s'utilitza per la incertesa sobre el cost. Espanya ha de demostrar que té voluntat política de ser una economia més dinàmica i flexible. La mentalitat keynesiana ja no serveix amb tant deute.

I què opina de les comunitats autònomes i el sector financer?

Cal canviar el sistema autonòmic: o que les comunitats siguin responsables per elles mateixes o que no esperin un rescat implícit del govern central. L'estructura d'Espanya és única però és insostenible tenir a tothom autònom i al mateix temps tenir garanties del govern central. No pot funcionar. El sector bancari és un dels altres grans problemes. Cal acceptar les rebaixes dels valors i recapitalitzar els bancs. No hi veig cap altra alternativa. Quan arribes a una situació en què els bancs no podran recuperar les pèrdues és molt millor reconèixer les pèrdues i continuar. Has de reestructurar el deute.

Una quitança també a escala europea?

Sí. El millor que pots fer és reestructurar tot el deute dels països perifèrics. No dic que hagi d'haver-hi rescats, però en cert moment, si sé que no em tornaràs els diners és millor si reestructurem i continuem. Els diners del deute sobirà ja no són allà i s'han de reestructurar. Si s'hagués fet fa dos anys no seríem on som ara. Existia la idea que podies rescatar i continuar, però arriba un moment en què ja no pots fer-ho perquè les xifres són massa altes.

Una mesura dràstica.

A qui ajudarà un rescat? No salva el país, sinó els prestadors que van prendre decisions equivocades. Se salva els bancs francesos i alemanys en comptes d'intentar treure els països perifèrics d'aquest llarg estat de sobrendeutament. Seria millor reestructurar el deute, recapitalitzar els bancs [que van comprar més bons], canviar la gestió i apartar els accionistes. Com més aviat s'accepti menys devastador serà. Espanya tornarà a créixer i podrà seguir a l'euro.

Sobreviurà l'euro?

Sóc bastant optimista que l'euro sobreviurà, però no sé si amb tots els membres. Grècia seria el primer a sortir, té un 50% d'opcions. Ha de realitzar una llarga deflació si vol seguir. Cal recordar que Europa va fer trampes amb el dèficit. No pots no tenir control fiscal. És increïble que es pensés que el model era sostenible. A més, no crec que el Banc Central Europeu hagi de comprar deute perquè no pot arreglar problemes estructurals.

Vostè és una experta en l'Amèrica Llatina. Què opina del cas YPF?

La nacionalització d'YPF era previsible. L'Argentina és el paradigma de la inseguretat jurídica a la regió. No creu en el mercat obert i ha adoctrinat la població que el liberalisme és perjudicial. Als països energètics cal anar amb els ulls oberts. Mira el cas de Bolívia. El mateix dia que el president es reunia amb el responsable de Repsol nacionalitzava la filial de REE. Se'n poden repetir més casos a l'Argentina. Però això no passarà a Mèxic, Colòmbia, el Perú, el Brasil i Xile.

Perfil

O'Grady es va incorporar al The Wall Street Journal el 1995 i deu anys més tard va entrar al consell editorial. Llicenciada en literatura anglesa, va obtenir un MBA en gestió financera a la Pace University de Nova York. La seva carrera professional es va iniciar en el món financer, com a estratega d'opcions en diferents companyies, i més tard va ser gerent de vendes a Merrill Lynch. O'Grady és molt crítica amb la gestió del president dels EUA, Barack Obama. Diu que la seva administració ha estat hostil amb les empreses: la "despesa sense control" atemoreix els inversors, que anticipen una pujada d'impostos, hi ha "massa regulació" i el dèficit s'ha duplicat -fins a "no ser sostenible"- en contra de la promesa de rebaixar-lo a la meitat. També critica el rol de la Reserva Federal: "És una bogeria que estigui finançant el govern".