Els països emergents, motors de l'economia global des del 1998, han vist com el seu creixement es desaccelerava bruscament. La volatilitat dels fluxos de capitals i dels preus de les primeres matèries ha colpejat especialment l'Índia, el Brasil, Rússia i Indonèsia. Les mesures que la Reserva Federal dels EUA (la Fed) va anunciar el 22 de maig van provocar una sortida ràpida de capitals i una forta caiguda de les borses i del valor de diverses divises enfront del dòlar: la rupia índia (un 27%), el real brasiler (un 15%) i el ruble rus (un 10%). En canvi, no va afectar el iuan xinès, el tipus de canvi del qual és controlat estrictament des de Pequín.
La darrera cimera del G-20 a Sant Petersburg va servir per constatar una situació econòmica mundial complexa. En primer lloc, els països emergents van demanar a Barack Obama una aplicació gradual de les mesures de la Fed. Els urgeix frenar i superar els efectes perniciosos de la fuga de capitals que han tingut. Es va confirmar la creixent interdependència econòmica mundial. Els BRIC necessiten una reactivació dels Estats Units i del Japó, encara no consolidada, que ajudaria els països emergents a exportar més aprofitant la devaluació de les seves divises.
També es va constatar que s'ha acabat per als països emergents una etapa de creixement desorbitada. Aquesta crisi obligarà l'Índia, el Brasil, Rússia i d'altres països a afrontar unes reformes estructurals profundes, que havien deixat de banda durant els anys d'efervescència. S'obre un cicle de menys creixement per a totes les economies, tant les avançades com les emergents. Però, a diferència de la crisi asiàtica del 1997-1998, els emergents disposen ara d'una bona bossa de reserva de divises. A més a més, les seves perspectives a mitjà i a llarg termini són positives gràcies a una dimensió demogràfica enorme i a un gran potencial de creixement del consum interior. La Xina continuarà sent un motor econòmic mundial.
En darrer lloc, augmenten les pressions perquè els governs prioritzin el creixement per sobre del rigor pressupostari. És urgent combinar les polítiques monetàries i socials. Sense creació de més ocupació, no sortirem del nefast cercle viciós actual.
