El petroli segueix pesant més que els bits

Donald Trump ha acabat fent efectiva la seva amenaça i farà que els Estats Units es retractin de l’adhesió a l’Acord de París contra el canvi climàtic que el seu predecessor Barack Obama va signar de la mateixa manera que Trump vol desdir-se’n: amb una ordre executiva, sense buscar l’aprovació del Congrés. En realitat qui haurà de formalitzar la retirada serà el pròxim president, perquè l’adhesió inclou un compromís de permanència de quatre anys, més llarg que el d’una operadora de telefonia. Però l’anunci permetrà a Trump congraciar-se amb els electors que el van votar i, sobretot, amb els interessos corporatius de les indústries petroliera i minera, que li van donar suport durant la campanya.

De res han servit les crides al manteniment del compromís amb el planeta que li havien fet els principals capitans de la indústria més global que tenen els EUA: la tecnològica. Empreses com Apple, Microsoft, Facebook, Salesforce, Intel, Hewlett Packard o Adobe (i fins i tot Google, que hores abans havia vist com Trump tancava l’organisme encarregat d’investigar la suposada discriminació laboral del gegant d’internet contra les seves empleades, casualment després que el conseller delegat de l’empresa Eric Schmidt defensés públicament Jared Kushner, gendre del president) van publicar anuncis conjunts als diaris en què demanaven a Trump que s’hi repensés. Fins i tot Tim Cook, capitost d’Apple, i Elon Musk, de Tesla, van trucar personalment el president per fer-lo canviar d’opinió. En no aconseguir-ho, Musk s’ha donat de baixa dels consells assessors presidencials.

És interessant veure com totes aquestes empreses, que en realitat no guanyen ni perden res en els seus negocis amb la decisió de Trump, s’esforcen a aparèixer com els bons davant de l’opinió pública mundial. Potser perquè en un mercat on els productes i els serveis són gairebé intercanviables, els valors ètics són dels pocs atributs que encara poden fer decantar la balança dels consumidors a favor teu.