‘PORCA MISERIA’

Les dones i els preus dels restaurants

Escric aquest article sota els efectes d’Itàlia, un país on en un restaurant amb estrella Michelin a les dones no els ensenyen els preus a les cartes. Per què? Perquè se suposa que el tema diners és un tema d’homes. Que sí, que són ells i només ells els que paguen, elles hi són per ser convidades i gaudir de la vetllada. Que elles no han de ser contaminades pel vil denaro!

Què podria passar en una situació així en aquesta època revolucionària? Després d’una denúncia, la Guia Michelin es podria veure obligada a prendre’ls l’estrella en nom de la igualtat de sexes. O, per exemple, una clienta podria fer una carta a un diari de pes (això vol dir de paper), cosa que generaria un boicot general al restaurant. O una onada de manifestacions davant l’establiment d’indignats amb pancartes.

Jo ho he vist com un joc, com una immersió a un passat que no tornarà mai més, en una Itàlia on la nostàlgia es respira en l’aire. Ara, em pregunto una cosa: si van dues dones a sopar, ¿com poden saber els preus de les viandes? [Contribució de la meva filla.]