RETWEETS

Un cop al micromecenatge

La compra del fabricant de rellotges Pebble per part del de polseres d’exercici Fitbit té encara més implicacions que les tecnològiques -una empresa de dades tancades n’absorbeix una de dades obertes- i les de mercat -es venen molts menys rellotges connectats dels que s’esperava- que comentava dijous a la secció de Mèdia. L’operació també és una mostra de la tendència del sector cap als anomenats acquihires: una companyia més ben finançada n’absorbeix una altra per treure’s del mig un rival, però sobretot per aconseguir-ne la tecnologia i el personal, sense cap intenció de continuar oferint els productes ni de mantenir l’assistència tècnica dels productes que ja són en mans dels usuaris. Pebble ja ha avisat als clients que els rellotges existents no deixen de funcionar, però aniran perdent prestacions perquè no els actualitzarà el software i s’apagaran els servidors per gestionar les dades d’activitat física que acumulen. No és un episodi aïllat: va passar quan HP va comprar els mòbils Palm i quan Cisco es va quedar les videocàmeres Flip. Però amb la quantitat d’empreses incipients que es munten aquí amb la intenció declarada d’assolir volum i vendre-les a algun gegant d’internet, cal pensar-s’ho bé abans d’adoptar alguns serveis, perquè és probable que si tenen èxit acabin desapareixent.

Un altre efecte de la desaparició de Pebble és la pèrdua de prestigi del micromecenatge com a sistema alternatiu de finançament. Si ni tan sols el projecte estrella de la plataforma Kickstarter -sempre superava la recaptació prevista- ha aconseguit ser viable, quin futur podem esperar d’altres iniciatives que neixen més ajustades? Ara mateix hauré d’esperar setmanes per recuperar els diners que vaig avançar a Pebble per un rellotge que mai rebré, i els creadors d’una funda amb doble pantalla per a iPhone que vaig finançar a IndieGoGo m’han avisat que trigaran tres mesos més a enviar-la. Si l’arribo a rebre, probablement ja hauré canviat de telèfon.