Tal com la prohibició de fer servir el mòbil als hospitals per evitar suposades interferències amb l’equipament mèdic respon en realitat al comprensible desig d’evitar al personal sanitari les molèsties i distraccions de les converses telefòniques de pacients i acompanyants pels passadissos, els viatgers més veterans deuen recordar que la insistència de les companyies d’aviació a fer-nos apagar l’ordinador i el telèfon durant els vols es va esfumar tan aviat com van descobrir que podien cobrar-nos per oferir un servei de connectivitat a bord. Algunes línies aèries europees com Norwegian ja el proporcionen de franc per fidelitzar la clientela, però és sobretot als EUA on molts avions disposen de wifi per als passatgers, que distribueix una connexió rebuda del cel, via satèl·lit. Tot i això, només un 13% de l’espai aeri d’aquell país disposa de cobertura d’internet a bord, i només en un 6% la seva qualitat és suficient per veure vídeos de la xarxa, precisament l’aplicació més demandada pels clients.
Ara Nokia s’ha proposat portar la qualitat de les connexions mòbils terrestres a l’interior dels avions durant els vols. Arran de la fusió amb Alcatel-Lucent, l’empresa finlandesa és ara propietària dels mítics laboratoris Bell, que fa més de 50 anys van desenvolupar el primer sistema de connectivitat via satèl·lit a bord d’un avió. Thorsten Robrecht, vicepresident de xarxes mòbils avançades de Nokia, assegura que tenen a punt un sistema que proporcionaria connexió 4G als avions des de terra amb una latència sis vegades més baixa que els actuals equipaments per satèl·lit, és vuit vegades més barat i set vegades més lleuger, amb l’estalvi corresponent en combustible. El fabricant de xarxes calcula que amb 300 antenes terrestres es podria donar cobertura a tot l’espai aeri europeu. Això sí, en els vols transoceànics caldrà seguir recorrent al satèl·lit, perquè aquestes antenes orientades cap amunt no es poden instal·lar al mig del mar.
