19/02/2017

El benestar del propi ego

2 min

Ja sabeu que soc una egòlatra, oi? Bé, si llegiu la columna habitualment i teniu una mica de talent psicoanalític segur que us n’heu adonat. No és només per com estic d’encantada d’haver-me conegut o per com vacil·lo pel fet d’haver muntat una empresa. Després de veure Jude Law a The young pope m’adono que això d’amagar-me darrere d’un pseudònim és tot un signe de vanitat. Per donar-me importància, vaja...

Ara bé, ja sabeu que vosaltres també en sou? D’egòlatres, vull dir (flist-flast, seguit d’emoticona de careta somrient).

Bé, potser no ho sou tant com jo, però estic ben segura que moltes de les decisions que preneu en el món professional tenen com a principal objectiu el benestar del propi ego, entesa aquesta paraula en el sentit més comú de vanitat, autoestima o similar.

Fa uns dies repassava amb un soci algunes de les relacions personals més complicades de la nostra història empresarial. Els conflictes, els acomiadaments, les confrontacions de les persones de l’equip entre elles mateixes o amb nosaltres... els moments de tensió i els de més joia.

I el cert és que, pensant en tot això, les qüestions d’ego gairebé sempre són una constant en l’èxit o fracàs de les relacions personals-professionals dintre d’una empresa. A vegades el problema és no saber alimentar l’ego de qui ho necessita, d’altres no saber aturar l’ego d’algú que no necessita precisament estímuls.

La necessitat de sentir-se important també porta alguns, a vegades, a maltractar els que considera per sota, o a desafiar els que són per damunt. L’ego fa sovint que les decisions tinguin més càrrega emocional que anàlisi professional, i això pot portar a grans desastres.

Com fa front a tot això aquesta misteriosa servidora? Bé, sovint, molt malament, amb sonors i visibles fracassos en la gestió amb persones que perjudiquen la meva empresa. Altres cops, els menys freqüents, l’encerto, i crec que sempre la clau per fer-ho és saber i recordar que una també té els dimonis interiors que ens fan que ens comportem, a vegades, com uns infants.

stats