‘Under control’
Coneixeu la meravellosa sensació de tenir la situació sota control? Em refereixo a quan, a l’empresa, els projectes avancen amb els temps controlats i tothom sap quin és el pròxim pas; quan la llista diària de to do’s no inclou feina per a tres dies, i quan fins i tot tens la possibilitat d’aixecar el peu de l’accelerador.
No us penseu que és la meva forma de vida, ni molt menys. Per professió, però també per elecció: soc emprenedora, no funcionària (emoticona de picar l’ullet). Però sobretot, per caràcter: de vegades penso que soc una addicta al caos, la guerra i la batalla multilateral.
La sensació de tenir-ho tot sota control crec que l’he sentit unes deu vegades en la meva vida d’executiva agressiva. Habitualment, quan arriben les vacances: els clients no hi són i han arribat, un darrere l’altre, tots els dead lines que els mesos anteriors t’han fet córrer cada dia una cursa contrarellotge.
Aquesta setmana, però, he tingut un miratge. Asseguda davant l’ordinador, veient el calendari, mirant com l’equip feia les seves coses, que tot estava controlat, encarrilat o en vies de solució. Error fatal.
Uns minuts de distracció i... Pam! Un primer clatellot em deixa ja preocupada. “Executiva, no has fet la columna de l’ARA!”, em diu la meva petita jo més atenta. “Executiva, havies de convocar els membres del consell a una reunió”, segon. “Executiva, tens aquest projecte, estratègic, parat i sense avançar”, tercer. “En vols més? -em diu la meva impiadosa versió atenta a la realitat-. Entra al teu correu i mira els 83 mails que has marcat sense llegir”.
M’adono que, més que tenir-ho tot sota control, m’estic fent gran. Sí, amb 34 anys una pot tenir problemes de memòria i atenció. En definitiva, el que m’emporto d’aquest miratge momentani d’una bassa d’oli de control, pau i ordre és que m’haig de fer una nova nota mental: “Executiva, quan tot sembli tranquil, és que t’estàs oblidant d’alguna cosa”.
