L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Tres llibres, tres coves

Abans de començar unes vacances relatives que he fet aquest agost, ja fa una eternitat, vaig deixar entreveure que això de descansar està sobrevalorat socialment. Ja sé que el discurs workaholic (m’hi reconec una mica) és molt dels noranta, però posats a provocar una mica us diré que això de viatjar i viure experiències en els extrems de la Terra a vegades també és un lloc comú que molts repeteixen de forma irreflexiva. “El que més m’agrada és viatjar i viure experiències” és una frase sovint buida, pròpia de gent amb vides ordinàries avorrides.

“Té, l’Executiva torna amb ganes”, pensareu. Soc sincera: el meu germà porta quatre setmanes a Tailàndia i pensar en totes les seves incomoditats em genera una mandra que ni despertar-me a les cinc del matí per escriure aquesta columna. Bé, i amb el permís d’en Roberto Iniesta, també soc una mica mestra de la contradicció i no vull deixar de reconèixer-ho. Com? Compartint una petita experiència d’aquest estiu, que ha estat molt productiu, no us penseu. Com diu el títol, en tres setmanes he llegit tres llibres i he visitat tres coves. Concretament, tres coves dels jaciments arqueològics d’Atapuerca, juntament amb la visita al museu de Burgos sobre l’evolució humana.

Aquests dos exercicis m’han ajudat molt a fer un cosa que tot empresari, i tota persona en general, ha de fer: pensar i aprendre coses fora del seu dia a dia. Ara he recordat (com vaig estudiar a l’EGB) que els humans primigenis érem carronyaires, que vam trigar una eternitat a saber fabricar una pedra que tallés la carn i una altra eternitat a perfeccionar-la esmolant-la per les dues cares. I sé que als anys vint (fa un segle) algú va pensar un món molt pitjor que a 1984 abans que en George Orwell visqués la Guerra Civil. He viatjat poc i he descansat una mica, però he aprofitat intensament i molt low cost les meves vacances. Per als que torneu del Vietnam, Kènia o la Patagònia, bona tornada també a vosaltres. No em tingueu gaire enveja.