L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Símbols i productivitat

Què tenen a veure els símbols amb la productivitat? Ara que la qüestió està d’actualitat, m’animo a parlar-ne. I és que aquesta setmana els alcaldes i regidors de més de 300 municipis catalans han decidit anar a treballar el Dia de la Constitució. Raons polítiques o ideològiques per convertir en laborable un dia marcat en el calendari com a no laborable. Res a dir, tenint en compte la voluntarietat del fet.

En termes de productivitat, però, no crec que aquest gest simbòlic hagi tingut gaire impacte en aquests 300 ajuntaments, que necessiten els funcionaris i el personal laboral per poder funcionar.

Dins del calendari de festius n’hi ha d’altres de menys polèmics. El Nadal, per exemple, és festiu a tot l’Estat i fins i tot en molts altres països. La tradició té probablement més de 2.016 anys, ja que es pensa que l’Església catòlica va adoptar aquesta data de tradicions paganes. En tot cas, és una festivitat lligada a la religió.

Després hi ha no laborables com el dia de la Mercè, a Barcelona, o San Isidro, a Madrid, ben importants, segur, però no igual d’importants. N’hi ha d’altres, com la Segona Pasqua, Nuestra Señora de la Almudena, etc. Tots tenen sentit simbòlic per a molta gent, n’estic segura, però no ens enganyem: a la majoria el que li importa de la data és no anar a treballar o cobrar més per fer-ho.

Dit tot això, la meva pregunta com a empresària és: ¿són tan importants tots aquests símbols perquè condicionin el calendari laboral? ¿Algú sap quanta productivitat es perd quan és festiu a Barcelona i no en altres territoris?

El meu mercat és fonamentalment català, espanyol i europeu. Els nostres clients truquen quan ells treballen (és fàcil d’entendre) i no puc desaparèixer només perquè em convé. I tampoc té sentit que treballi tota l’oficina quan només hi ha activa una part no majoritària dels nostres clients.

Si més no, ¿això es pot debatre o som tots tan fantàstics que això ni li ha d’importar a ningú?