‘PORCA MISERIA’

Realitat Versus Fantasia

Ho sento, però segueixo tarat pel referèndum. Us (i em) demano perdó. La realitat és que és una enorme font d’inspiració i lliçons de vida. El dissabte anterior vaig fer un tuit, aquest: “Jo, italià, no puc votar. Però m’ofereixo a acompanyar/ajudar a votar avis, àvies, gent amb dificultat o que tinguin algun impediment”.

Un èxit brutal (per a mi): 100.175 visualitzacions, 1.507 RT, 2.567 likes. Resultat? Zero. Ni una àvia. Ni un malalt. Ni tan sols algú necessitat de companyia. O un psicòpata. Res. Només el tiet d’una noia molt maca que al final no va necessitar ajuda i va poder votar acompanyat per familiars a l’Escola Industrial.

Moralina? No ens refiem de les xarxes socials, no enfoquem totes les nostres energies en el món virtual. En el meu cas hauria sigut més productiu fer trucades a casals d’avis. O parlar amb veïns. A més a més vaig haver d’anar al col·legi sense poder utilitzar un iaio com a escut humà. I els nens estaven tots ocupats. Quin desastre.