El Pla de l'Energia és una declaració de bones intencions
El Govern ha sotmès a consulta pública el nou Pla de l'Energia i el Canvi Climàtic 2012-2020 (PECC20), que ha d'orientar les polítiques energètiques de la Generalitat en els propers anys. Segons es descriu en el pla, la missió bàsica de la política energètica catalana és assolir una economia i una societat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovadora, competitiva i sostenible a mitjà i llarg termini. I per aconseguir-ho, el PECC20 opta, fonamentalment, per les polítiques d'estalvi i eficiència energètica i per un important desenvolupament de les energies renovables, al mateix temps que busca la consolidació d'un sector energètic propi que ha de ser una oportunitat de creació de feina qualificada. Per primera vegada, i amb ajuda de la crisi, el PECC20 dibuixa un escenari evolutiu que compliria amb els compromisos de l'estratègia europea 20-20-20: 20% de reducció de consum, 20% de reducció d'emissions i 20% d'energia renovable; una triple autoexigència gens fàcil de satisfer. Des del punt de vista dels objectius, per tant, res a dir sinó felicitar el Govern.
Ara bé, atesa la manca de competències i recursos propis en matèria energètica, una cosa diferent és avaluar les possibilitats de compliment d'aquests objectius, que dependrà en gran mesura de la regulació del sector energètic i de la possibilitat de mobilització de prou recursos econòmics, factors en mans de l'Estat i de les empreses del sector. Per tant, més que un pla de treball amb actuacions, calendari d'objectius i assignació de recursos i responsabilitats concretes, hem de veure el PECC20 com una declaració de bones intencions, o millor, com un escenari del que creiem que hauria de succeir per assolir els objectius desitjats.
Per posar-ne un parell d'exemples: dels 24.600 milions d'euros en inversions que s'estimen necessàries, només un 5% anirien a càrrec de la Generalitat. La resta han de venir del sector privat i de l'Estat, amb tot el que això suposa en el context econòmic dels pròxims anys. Per assolir la reducció d'emissions en el transport també caldrà que el 2020 més del 10% del parc de vehicles particulars siguin elèctrics, i que es multipliqui per quatre la producció d'electricitat renovable i el consum de biocombustibles. Tant de bo sigui així, perquè en cas contrari, i si com diu el pla el preu efectiu del petroli s'acaba duplicant en el mateix període, que Déu ens agafi confessats.
Marcel Coderch és enginyer
