Odio tothom

Com que no em coneixeu en persona no sabeu que soc una persona pacient, dialogant i de caràcter tranquil. Generalment estic de bon humor i soc de tracte fàcil per a les altres persones. Una de les coses que em caracteritzen és la capacitat de riure’m de mi mateixa, relativitzar els problemes i calibrar el meu caràcter. Ara bé, de tant en tant, com tothom, m’emprenyo i, aleshores, em transformo en una persona intractable, odiosa i sovint maleducada que odia tothom i a la qual és millor no apropar-se.

Normalment els moments d’ira passen força ràpid, així que si algú em vol dir alguna cosa i em troba en un d’aquests moments acostuma a ser fàcil esperar unes hores per tractar el tema en qüestió. Una persona em va dir un cop que s’han de respectar els moments de mala llet de la gent. “Això és millor que ho tractem demà”, em va dir, perquè aquell no era un bon dia per al nostre interlocutor.

Bé, escric això quan ja m’ha baixat l’adrenalina del meu últim moment d’ira, potser el tercer o quart d’aquest any. Va ser ahir a la nit, a la terrassa del bar d’un hotel a Madrid, i va ser contra tota la humanitat. I la cosa és que no va ser un fet aïllat, sinó que és una de les causes més recurrents dels meus moments de pèrdua de la paciència i odi general a tot aquell que em dirigeixi la paraula. El causant té nom de quatre lletres: wifi.

Declaro, aquí, el meu odi categòric, visceral i impietós contra els wifis dels hotels i d’altres espais públics que no funcionen o ho fan de manera deficient. Eines tecnològiques que has d’utilitzar quan, generalment, ets fora de casa, cansada d’un llarg dia de viatges (uns 400 quilòmetres en cotxe, ahir), per gestionar assumptes que no poden esperar i que òbviament són importants.

Per culpa d’això, l’Executiva Agressiva va fer ahir a la nit gala del seu nom transformada en una mena d’increïble Hulk en una croada destructora en contra de la humanitat. Això sí, la columna està enviada.