L’EXECUTIVA AGRESSIVA
Opinió 10/07/2016

Els Meus souvenirs

i
L’executiva Agressiva
2 min

Passats quatre anys des del meu últim viatge d’oci de més de 500 km, us haig d’informar que aquest agost marxo a l’altra punta del món. M’esperen dues setmanes de dormir fins a les deu del matí, de platges paradisíaques i de molts còctels d’aquells amb miniparaigües de paper, acompanyats de plats de fruita tallada. Veieu la foto? Jo, sí!

Pensareu que això és desconnectar de veritat, però ja abans d’anar-hi, mentre hi penso, m’imagino els molts emprenedors i buscavides que em trobaré pel camí. Als llocs més remots i allunyats, aquells on no t’imagines una empresa, et trobes algú que ha fet alguna cosa per millorar la seva vida treballant per compte propi.

I, com que una està una mica malalta d’aquests temes, pensaré en com s’organitza el que lloga les hamaques, si té una llicència de l’Ajuntament o quant ha de facturar perquè sigui rendible. A l’avió, calcularé quant li costa cada seient lliure a la companyia i, un cop a l’hotel, miraré com presenten els serveis extres, aquells en què et claven 120 euros per un massatge reparador.

Des de petita em té fascinada la gent que va a les platges, a primera hora del matí, amb un detector de metalls a la recerca de tresors oblidats a la sorra. Ara probablement és il·legal, com allò d’anar a buscar monedes a la Fontana di Trevi, tot i que no es pot negar certa legitimitat de qui es busca la vida a partir dels descuits dels altres o d’aquells que directament tiren calés a l’aigua.

M’impressionen, en general, tots els negocis estacionals i oportunistes, d’aquells que apareixen amb paraigües a la sortida del metro quan plou o les geladeries que obren el primer dia de calor i tanquen l’últim.

I tornaré de les vacances ben descansada, segur, però també amb moltes idees al cap per aplicar a la meva empresa el curs vinent. Veient idees de negoci on només es veu llum i sol, ¿és possible no pensar a portar-ne alguna de souvenir?

stats