L’EXECUTIVA AGRESSIVA

L’any Del Gall de Foc

Divendres, com deveu saber, va començar l’Any Nou Xinès. A la meva família política hi tinc una xinesa, així que divendres passat ho vaig celebrar amb un sopar especial. Per als xinesos, el 2017 és l’any del Gall de Foc. Per a la meva empresa, és l’Any del Lean.

Des fa un parell d’anys, a l’empresa posem un nom al nou any. Pot semblar una tonteria, però en realitat és una eina de gestió que ens serveix per orientar l’estratègia, tant per a l’àrea de producció com per a la comercial.

Si el 2016 va ser anomenat l’Any dels Nínxols (que ens va servir per penetrar en nous segments de mercat i posicionar amb força el nostre producte), el 2017 té un nom una mica més pedant i sofisticat: l’Any del Lean.

La setmana passada van presentar, a tot l’equip, els resultats del 2016 i els objectius del 2017 i, per tancar la reunió, vam posar nom a l’exercici que comença. Sí, a molts els vam haver d’explicar què és lean : una filosofia de gestió dels negocis que té en compte eines per a l’eliminació de tot el desaprofitament. Eficiència, en altres paraules.

Com sabeu els que seguiu aquesta columna, la meva empresa està en un moment de creixement i per això considerem que és bàsic establir sistemes per ser eficients i no reproduir errors. Una estructura gran és, potser obligatòriament, més ineficient que una de petita, però això no vol dir que haguem de tolerar la inoperància, les burocràcies innecessàries, la descoordinació o la falta de comunicació. Totes aquestes coses poden acabar amb una empresa. En resum, ens toca aprendre a fer-nos grans.

He demanat a l’equip que participi i faci propostes per millorar i aconseguir una estructura veritablement lean. Ja us explicaré com ha anat. Dit tot això, escric aquesta columna mentre el cap d’Economia d’aquest sant diari em pressiona perquè estic entregant el text massa tard. Sí, ho reconec: això no és gens lean.