Garoña: la rebel·lió de les elèctriques
El sector elèctric és un sector dels més regulats i, per això, la seva rendibilitat depèn molt de decisions que pren el govern estatal. El futur de les centrals nuclears és una d'aquestes decisions. Dins el govern Zapatero hi havia un sector que volia clausurar Garoña en complir els 40 anys, mentre que el vicepresident Rubalcaba, i d'altres, eren partidaris d'allargar-li la vida. Zapatero finalment va optar per traspassar la decisió al següent govern del PP i allargar el permís d'explotació només fins al 2013.
El debat sobre Garoña és testimonial, perquè no afectaria el funcionament del sistema elèctric. Pels contraris a l'energia nuclear, es tracta d'establir un precedent que s'aplicaria també a la resta del parc nuclear. El mateix, però en sentit contrari, és el que motiva els partidaris d'aquesta energia: pensen que si no es tanca Garoña als 40 anys tampoc es tancaran la resta de centrals. El PP sempre ha defensat l'energia nuclear i té molta cura amb els interessos que tenen les elèctriques. Per això Rajoy va prometre que si guanyaven les eleccions Garoña no tancaria. Constituït el nou govern, el ministre Soria va donar un nou termini perquè Endesa i Iberdrola, propietàries de la central, demanessin una pròrroga de 10 anys.
Enmig d'aquest procés va haver-hi l'accident de Fukushima, un reactor idèntic al de Garoña, que ha canviat el panorama nuclear mundial. El Consell de Seguretat Nuclear, que ja havia posat un seguit de costoses condicions per renovar la llicència, ara n'afegirà d'altres derivades de Fukushima. El descobriment d'esquerdes en un reactor belga, fabricat per la mateixa empresa que va fer el vas del reactor de Garoña, ha afegit més interrogants sobre la seva seguretat. I el govern del PP, en plantejar un impost especial sobre la generació nuclear per rebaixar el dèficit de tarifa, ha acabat de rematar el malalt: les elèctriques pensen que no els compensa fer les inversions necessàries i no han presentat la sol·licitud. Diuen que Rajoy, sorprès, ha demanat explicacions a Soria, i la vicepresidenta ha dit que ells no són ni pronuclears ni antinuclears. Com diu el refrany, per força els pengen.
Marcel Coderch és enginyer
