L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Èxit i fracàs

L’etiqueta cas d’èxit acostuma a aparèixer repetidament als programes de jornades i trobades empresarials. Moltes vegades al darrere s’hi amaga una demostració quasi publicitària d’un producte o un servei, en la qual s’implica una empresa per demostrar les seves bondats de forma pràctica. Un altre clàssic, sobretot quan hi ha gent de màrqueting, és allò de parlar de factors d’èxit.

Naturalment, ningú vol parlar dels seus factors de fracàs ni com ni per què la seva empresa no ha aconseguit els objectius, tot i que probablement aquesta informació seria força més interessant.

Com que alguns del meu cercle més quotidià saben que cada setmana escric sobre aquests temes, l’altre dia em van enviar un gràfic de barres que es titula Why funded startups fail [Per què les start-ups fundades fracassen]. No conec la font, però queda clar que sorgeix d’una pregunta als fundadors en què se’ls demana per què creuen que han fracassat.

El primer motiu, gens sorprenent, és l’esgotament de la caixa de l’empresa, amb 41 respostes, mentre que 17 apunten a la manca d’inversors i finançament, un motiu que se situa com el cinquè més repetit. Em sembla una proporció baixa, ja que, a Espanya si més no, dir que no hi ha diners per als emprenedors surt massa gratis i sembla l’excusa perfecta per justificar el no llançament d’una empresa o el seu fracàs.

En canvi, a aquesta llista sí que hi ha motius de fracàs molt més cridaners, potser per la seva franquesa. El segon més repetit, per exemple, amb 39 respostes, és un model de negoci “no viable”, mentre que 15 altres emprenedors reconeixen que no hi ha una necessitat de mercat real. Manca de focus, haver ignorat als clients, manca de passió o temes vinculats a aspectes tècnics, legals o de màrqueting també hi apareixen.

Interessant, perquè tots ells, com diria en Robe, líder d’Extremoduro, podrien “parlar amb la saviesa que dona el fracàs”.