RETWEETS

Desitjar que al competidor li vagi molt bé

Hi ha diverses maneres d’aprofitar l’èxit comercial d’un competidor. Una d’elles és parasitar-lo, com fa Amazon incloent en la seva aplicació mòbil una funció per escanejar el codi de barres del producte que tens a la mà i comprar-ne un d’igual a la seva botiga digital per rebre’l a casa. D’aquesta manera, el gegant del comerç electrònic explota com a aparador propi els lineals de les botigues dels rivals, en un cas extrem de l’anomenat showrooming, la pràctica -no exclusiva d’internet- de triar producte en un establiment i comprar-lo en un altre.

Una altra manera, que no és a l’abast de tothom, és fer-te imprescindible per al teu rival. Samsung ho ha aconseguit amb Apple. Al mateix temps que competeixen directament en el mercat dels smartphones, també mantenen una relació de proveïdor i client: la firma coreana subministra alguns dels components més importants i costosos dels iPhone de la nord-americana, i fa caixa amb cada aparell que aquesta última ven. I no parlem de pocs diners: la firma d’anàlisi Counterpoint ha calculat que Samsung facturarà a Apple uns 110 dòlars per la pantalla, la bateria i els condensadors de cada iPhone X, el model que sortirà a la venda el mes que ve. I com que s’espera que Apple vengui uns 130 milions d’unitats de l’iPhone X durant el primer any, això pot representar per a Samsung uns ingressos de 14.300 milions de dòlars, que s’han de sumar als que li proporcionaran les vendes dels altres iPhone.

El negoci del seu competidor li surt tan a compte a Samsung que ja es prepara per reproduir el model en un altre mercat: els televisors de gamma mitjana i alta. LG, l’altre gegant coreà, ja optimitza el cost de producció de les seves pantalles OLED de 55 polzades o més venent-ne a marques com Sony i Panasonic. Samsung farà el mateix amb les pantalles QLED de punts quàntics: ara les trobem només als aparells de la seva marca, però tot apunta que abans d’un any també seran en televisors Philips.