RETWEETS

Cellnex s’hauria de quedar aquí

Que a la junta d’accionistes que Cellnex Telecom va celebrar dijous passat hi hagués còpies en italià del comunicat de premsa, a més d’haver-n’hi en espanyol i anglès, no és casual: l’empresa d’infraestructures de telecomunicacions ja té més torres a Itàlia (7.739) que a Espanya (7.415). Sumades a les que gestiona a França, el Regne Unit i Holanda, la situen com a primera firma independent europea del sector, per davant de Telxius -filial de Telefónica-, i quarta del món, només per darrere de gegants nord-americans com American Tower, amb més de 145.000 emplaçaments. Aquest és un negoci que es basa en l’optimització per acollir en una mateixa torre les antenes del màxim possible d’operadores: al mateix temps que desmuntarà 2.000 torres d’aquí al 2019 per evitar duplicitats, Cellnex té previst construir-ne 2.200 de noves fins al 2021 per ampliar cobertura de xarxa, per exemple al costat de les vies de tren.

També és un negoci que evoluciona ràpidament. Fa només dos anys, el 57% de la facturació de l’empresa venia del transport de senyals de ràdio i televisió, com a conseqüència lògica del seu origen: les successives privatitzacions de les xarxes públiques de radiodifusió catalana (Tradia, el 2000) i espanyola (Retevisión Audiovisual, el 2003). En canvi, l’any passat el 63% dels ingressos ja van venir de les companyies de telefonia mòbil.

La connexió italiana de Cellnex té una altra derivada. Si la transalpina d’autopistes Atlantia acaba comprant Abertis, en primera instància també es quedarà el 34% que aquesta té a Cellnex. Quan Atlantia, previsiblement, es desfaci d’aquesta participació perquè no la considera estratègica, confio que els nostres polítics ja hagin mogut prou fils per afavorir que la compri algú d’aquí, evitant que siguin dues les empreses catalanes cotitzades a l’Íbex-35 que traslladin fora de Catalunya el seu centre de decisió.