‘PORCA MISERIA’

Aprendre d’Uniqlo

Obre Uniqlo en aquella cantonada on era situat el mític Cafè Torino, joia del Modernisme. Sempre m’ha agradat aquesta empresa. Han entès que per vendre una marca no s’ha de tornar boja intentant produir cada temporada col·leccions a la moda. Mireu pel carrer: hi ha més gent vestida amb peces bàsiques! I la moda... Pots encertar la diana una temporada, però si t’equivoques estàs perdut. I reacciones de la manera equivocada, per exemple, abaixant preus, com Mango. O desnaturalitzant la marca, com Benetton, enganyat per falsos profetes; una empresa, aquesta, que ha deixat de banda la seva ànima originària basada en els bàsics i la qualitat i ha fet tot el contrari, perdent mercat. O Desigual, una casa que ha apostat per un look molt particular; molt bé quan és tendència, però quan no ho és costa molt endreçar el vaixell. Benvinguda sigui Uniqlo, que l’encerta fins i tot en la publicitat, optant per dos actors catalans i no estrelles mundials. (No, no li he enviat el meu currículum.)