07/05/2017

‘And the winner is...’

2 min

Molts de nosaltres ens hem plantat alguna vegada davant del mirall per assajar el nostre hipotètic discurs després d’haver guanyat un Oscar. “Gràcies a l’Acadèmia, als meus col·legues de rodatge, que han sigut fantàstics, i als meus pares, que m’ho han donat tot. I gràcies, churri, per donar-me suport en els dies més difícils. Llibertat per a les gallines i les balenes!” Us ho imagineu? Ara els nens potser ja no pensen en aquestes gales, en les quals el més emocionant que pot passar, com en l’última edició, és que una de les big four faci un ridícul de proporcions galàctiques. Ja sabeu, no queden valors...

El cas és que, somnis al marge, la meva empresa ha rebut alguns premis durant la nostra trajectòria. Sense anar més lluny, d’aquí prop d’un mes anirem a recollir-ne un que ens reconeix com la millor de l’any en la nostra categoria. Ens l’ha concedit una associació empresarial de Madrid.

Esclar que, si per a un treballador el principal reconeixement acostuma a ser un augment de sou, per a una petita empresària com servidora no hi ha gratificació millor que un compte de resultats en números negres i un balanç sanejat en arribar a 31 de desembre. Això va d’ingressar més del que es gasta i, com a conseqüència d’això, sobreviure.

Ara bé, l’home no viu només de pa. Molts dies puc dir que marxo a casa amb la sensació d’haver fet la feina ben feta, i també ho poden ben dir els meus companys i col·laboradors. I, en un món en què et trobes contínuament gent antipàtica, insatisfeta o cínica, que algú extern et digui que ho fas bé és una gran cosa.

Quan ens feliciten, la nostra resposta acostuma a ser sempre la mateixa: “Donem el millor de nosaltres mateixos com a professionals i, sens dubte, darrere del que fem hi ha molta, molta feina”.

Gràcies a l’Acadèmia... i en general a tots aquells que, en aquest món, reconeixen el mèrit professional com cal.

stats