Entrades amb l'etiqueta ‘Algèria’

L’adolescència al món

dilluns, 28/02/2011

Aquest any, la United Nations Fund for Children (UNICEF) ha dedicat el seu informe anual a la joventut. Els joves són un grup demogràfic format per 1,2 bilions d’adolescents compresos entre els 14 i els 19 anys d’arreu del món que, molt sovint, són ignorats per les estadístiques i els estudis acadèmics. Per tal de cridar l’atenció sobre la seva preocupant situació a moltes latituds del nostre planeta (el 88% viu en països en vies de desenvolupament), UNICEF ha publicat, entre moltes altres dades, estadístiques de matrimonis i embarassos adolescents.

Aquesta és la informació aportada sobre el matrimoni adolescent:

Matrimonis adolescents

A nivell mundial, el 21% de les noies entre 15 i 19 anys estan casades. El país on aquest percentatge és més alt és Nigèria, amb un 59% de les adolescents dins del matrimoni. Per contra, la taxa més baixa la trobem a Algèria, amb tan sols un 2% de les adolescents casades.

La UNICEF també denúncia la situació mundial pel que fa als embarassos d’adolescents, sent aquestes algunes de les conclusions:

Mares adolescents

Com en el cas anterior, Nigèria té el dubtós honor de ser el país on més percentatge d’embarassos adolescents trobem. Ni més ni menys que un 51% de les dones entre 20 i 24 anys van donar a llum abans dels 18 anys. Si volem saber quin és l’Estat amb un menor percentatge d’embarassos adolescents ens haurem de fixar en el Turkmenistan, amb un 2% de les joves. Prenent com a referència el món sencer, el 20% de les noies han donat a llum abans dels 18 anys, a América Llatina el 18%, a l’Àsia Meridional el 22%, a l’Àsia Oriental i al Pacífic el 8% i el que és més preocupant, a l’Àfrica Subsahariana el 28% de les noies.

Iniciatives com la d’aquest informe poden ajudar a posar sobre la taula situacions socials que sovint són ignorades. No té cap sentit que ens preocupem pels infants del planeta (cosa que cal seguir fent, fins i tot amb més força) i després els oblidem quan arriben als 15 anys. Des d’aquí us convido a visitar la web d’UNICEF (hi ha versió en castellà, així que no teniu excusa!) i descobrir la gran feina que fa aquesta organització arreu del món.

Top 10 de dictadors democràtics

divendres, 28/01/2011

El passat 14 de gener el president tunisià, Ben Ali, fugia del país deixant el poder en mans del primer ministre. Ell sempre ha negat la seva condició de dictador emparant-se en les eleccions democràtiques que l’avalaven. Doncs aquesta llista, creada pel periodista Grégoire Fleurot, va d’això, de dictadors que mitjançant intimidació als oponents i als votants, candidats únics o frau electoral s’autoproclamen dirigents del seu país. Es tracta de la llista de dictadors “en actiu”, pel que ha desaparegut en Ben Ali, que fins ara ocupava la quarta plaça d’on ha estat expulsat després de les protestes socials que agiten Tunísia. Així doncs, la llista de noms dels 10 dictadors (incloent el percentatge de vots favorables) és la següent:

10. Hosni Mubarak (Egipte), amb un 88,6% de vots.

Hosni Mubarak (Egipte)

Mubarak governa Egipte des de fa pràcticament 30 anys, succeint a Anwar el-Sadat després del seu assassinat l’any 1981 . A les eleccions del 1987, 1993 i 1999 va arribar a treure més d’un 95% de vots. No cal afegir que els observadors internacionals no han tingut la opció de controlar la transparència d’aquestes eleccions. Però ara sembla que les coses se li estan posant complicades, els ciutadans d’Egipte volen seguir el camí marcat per Tunísia i enderrocar al seu dictador. Veurem com evolucionen els canvis, especialment pel que fa al grup islamista opositor, els “Germans Musulmans”.

9. Ilham Aliyev (Azerbaidjan), amb el 88,7% dels vots.

Berdimuhamedow Gurbanguly (Turkmenistan)

Aliyev va ser escollit l’any 2008 amb un 88,7% dels vots a favor segons la Comissió Electoral Central, fet que no comparteix l’Organització per la Cooperació i la Seguretat a Europa (OSCE). Segons els seus informes la votació “no reflecteix els principis d’una societat pluralista i democràtica autèntica”. Aliyev va succeir l’any 2003 al seu pare Heydar, un ex funcionari del KGB que havia governat el país fins a la seva mort, de 1993 a 2003. Totes les crítiques les podeu trobar a l’informe de la delegació d’observadors internacionals enviats per la Unió Europea. Azerbaidjan disposa d’importants reserves de gas natural.

8. Berdimuhamedow Gurbanguly (Turkmenistan), amb un 89,2% de vots favorables.

Berdimuhamedow Gurbanguly (Turkmenistan)

Berdimuhamedow va ser escollit l’any 2006 president del Turkmenistan després de la mort de l’anterior líder autoritari: Saparmurat Ataièvitx Niàzov, el 21 de desembre d’aquell mateix any. Pertany a l’únic partit legal, curiosament anomenat “Partit Democràtic del Turkmenistan”. En Berdimuhamedow va superar a les darreres eleccions als altres 5 candidats, cap d’ells de l’oposició. Segons les xifres oficials la participació ha arribat al 95%. Representants russos i americans van estar presents a la seva investidura. El Turkmenistan també gaudeix de grans bosses de gas natural.

7. Abdelaziz Bouteflika (Algèria), amb el 90,2%.

Abdelaziz Bouteflika (Algèria)

Abdelaziz Bouteflika va ser triat en novena ronda a l’abril de l’any 2009 amb més d’un 90% de vots a favor. La participació va assolir un 74,24% de l’electorat tot i el boicot de la resta de membres de l’oposició, que van decidir retirar-se en no tenir garanties democràtiques suficients. De les 57 denúncies rebudes pel Consell Constitucional, un total de 53 van ser rebutjades per errors en el formulari de presentació. Segons la conclusió del Consell, les eleccions celebrades “han permès als electors triar lliurement els seus candidats qualificats per dirigir els destins del país, donant fe de la integritat de la votació, la seva sinceritat i transparència”.

6. Nursultan Nazarbayev (Kazakhstan), amb un 91,1% dels vots.

Nursultan Nazarbayev (Kazakhstan)

Nazarbayev va ser escollit president del Kazakhstan en unes eleccions que segons l’OSCE no complien cap dels estàndards internacionals per a unes eleccions democràtiques. Durant la campanya, l’ex-ministre i principal opositor de Nazarbayev, Zamanbek Nurkadilov, va ser trobat mort a casa seva, amb dues bales al pit i una al cap. El tribunal va concloure que va ser un suïcidi per motius familiars (suïcidi amb tres trets?).

El passat 2010, en una carta desitjant-li feliç aniversari de 70 anys, Nicolas Sarkozy, va elogiar “un dels països més desenvolupats de l’antiga Unió Soviètica”. Nazarbayev va ser condecorat amb la Gran Creu de la Legió d’Honor a París.

5. Pierre Nkurunziza (Burundi), amb el 91,6%.

Pierre Nkurunziza (Burundi)

Kkurunziza Pierre, ex professor d’educació física i ex líder rebel, ara encapçala l’irónicament anomenat Consell Nacional per a la Defensa de la Democràcia-Forces per la Defensa de la Democràcia (CNDD-FDD), partit que prèviament havia estat un grup rebel Hutu a Burundi. Definint-se com cristià “renascut”, Pierre Nkurunziza es mostra orgullós de combatre l’homosexualitat al seu país, sent inclús premiat per aquest fet per una associació catòlica italiana. Va ser reelegit president el 2010, amb més 91% dels vots , resultats impressionants a primera vista, si no fos pel fet que ell era l’únic candidat.

4. Paul Kagame (Rwanda), amb el 93% dels vots.

Paul Kagame (Rwanda)

El president Paul Kagame, que va ser elegit amb el 95% dels vots el 2003, va obtenir “només” el 93% a la reelecció del 2010. El grup d’observació enviat per la Commonweatlh va afirmar que l’elecció es va dur a terme en una atmosfera “pacífica” donada la història recent del país, caracteritzada per una extrema violència. Segons el mateix grup d’observació, “quatre candidats presentats a les eleccions eren de la coalició en el poder, el que vol dir que hi va haver una manca de veus crítiques de l’oposició.” Cap dels tres partits de l’oposició no va poder presentar candidats.

3. Teodor Obiang Nguema (Guinea Equatorial), amb el 95,4%.

Teodor Obiang Nguema (Guinea Equatorial)

Al poder des del cop d’estat que va enderrocar al seu oncle el 1979, Nguema va ser elegit per cinquena vegada el 2009. L’ONG Human Rights Watch afirma que Nguema és un “dictador decidit a mantenir-se en el poder i mantenir el control dels diners del petroli” i creu que el govern del país “és un dels més corruptes i repressius del món”. Degut al càncer que pateix, el seu fill Teodor ha de prendre el seu relleu. Per als qui sapigueu anglès us convido a llegir aquest article del The Times, on s’expliquen les excentricitats arreu del món del successor al govern guineà: “Playboy waits for his African throne“.  No us el perdeu.

2. Bashar al-Assad (Síria), 97,6% de vots favorables.

Bashar al-Assad (Síria)

Bashar al-Assad, de confessió alauita, una branca de l’islam xiïta molt minoritària a Síria, va ser reelegit el 2007 per un mandat de set anys en un segon referèndum boicotejat per l’oposició , que creu que els sirians haurien de ser capaços de triar l’home que els governa. Més de 11 milions de persones van votar “sí” , contra 19.653 per al no, amb una taxa de participació del 96%. El seu ministre de l’Interior no va dubtar ni un moment en afirmar durant l’anunci dels resultats que ”aquest gran consens demostra la maduresa política de Síria i la brillantor de la nostra democràcia.”

1. Ismail Omar Guelleh (Djibouti), amb el 100% de vots a favor.

 Ismail Omar Guelleh (Djibouti)

Omar Guelleh, tot i que nascut a Etiòpia, ha acabat sent el dirigent que lidera la llista de dictadors suposadament democràtics. Va ser cap de la policia secreta durant el mandat del seu predecessor en el càrrec i oncle, Hassan Gouled Aptidon. Posteriorment va rebre entrenament per part dels Serveis Secrets de Somàlia i dels Serveis Secrets Francesos. Es tracta del president amb un suport “democràtic” més ampli del món, amb un immillorable 100% de vots a favor. Com en casos anteriors va fer servir un mètode infal·lible: era l’únic candidat. Omar Guelleh havia reemplaçat a un membre de la seva família, el seu oncle Hassan Goules Aptidon.

Mètode

El mètode escollit per ordenar el Top 10 ha estat el percentatge de vots a favor rebuts a les darreres eleccions. Altres dictadors ni es molesten en simular una democràcia. N’hi ha que, com els dirigents del Marroc i Swazilàndia, ocupen el càrrec de reis vitalicis. De la classificació també han estat exclosos països comunistes com la Xina o Corea del Nord, donat que hi ha una petita elit que s’encarrega d’escollir al dirigent del país.

Totes les dades de participació i vots favorables, proporcionats per Grégoire Fleurot, han estat extrets de la web “Election Guide“, actualitzada per la International Foundation for Electoral Systems, una ONG que promou l’estabilitat democràtica a tot el món.