Entrades amb l'etiqueta ‘aeroports’

Bones notícies per als aeroports de Catalunya

dimarts , 24/04/2012

La liberalització del mercat del transport aeri va propiciar l’aparició de les línies low-cost, tota una revolució pel que fa al transport. El creixement ha estat tan ràpid que entre l’any 2005 i el 2009 es van doblar els viatges aeris dins de la Unió Europea. L’expansió d’aquest tipus de viatges va portar a l’aparició de diferents aeroports regionals, menys congestionats i amb unes taxes d’aterratge més baixes que aquells situats a les capitals, aconseguint que determinades regions augmentessin el seu número de passatgers. Les estadístiques de l’Eurostat al respecte són les següents:

Top 10 de regions per número de passatgers

El gràfic mostra el número total de passatgers (en milers de passatgers) i la mitjana de creixement entre l’any 2003 i el 2008. Com a norma general, el rànquing el lideren regions que acullen una gran capital. Al primer lloc de la classificació hi trobem la regió de l’Île-de-France, amb un total de 82’8 milions de passatgers repartits entre els aeroports Paris-Charles de Gaulle i Paris-Orly. El segon lloc l’ocupa Outer London amb 65’9 milions de passatgers i que només té en compte l’aeroport de Heathrow (la cosa canvia si comencem a sumar la resta d’aeroports). La Comunitat de Madrid ocupa el quart lloc amb un total de 47’9 milions de passatgers i un creixement mitjà anual del 7’3% (gens menyspreable).  Catalunya ocupa el setè lloc amb 34’2 milions de passatgers repartits entre l’aeroport de Barcelona, el de Girona i el de Reus. El més destacable però, és que és la regió que més creix anualment, amb una mitjana anual de creixement del 8’7%, el que ha permès passar d’ocupar la posició número 11 el 2003 a la 7ena el 2008.

Ara bé, no tot són bones notícies per a Catalunya. Els aeroports de Barcelona, Girona i Reus també són els que més han caigut un número de passatgers durant la crisi. Entre el 2008 i el 2009 el trànsit aeri català s’ha reduït un 7’8%, xifra només superada per l’aeroport d’Amsterdam (-8’2%). Altres aeroports, com el de Londres (-1’5%) o París (-4’5%) cauen molt menys. La crisi ens afecta a tots, però és evident que aquells aeroports que són habitualment usats com a hub intercontinental tenen més facilitat per suportar els problemes derivats de la crisi que aquells que es nodreixen bàsicament de turistes o viatgers amb destinació final a l’aeroport d’aterratge. Per tant, tota aquella acció encaminada a convertir Barcelona en un hub intercontinental serà benvinguda.

Quina és la millor forma d’embarcar en un avió?

dimecres, 31/08/2011

Fa un parell d’anys que no deixo d’agafar avions, especialment aquest darrer, on els viatges mensuals a Londres s’han convertit en habituals. I tantes hores d’aeroport, d’embarcament i de vol permeten pensar en moltes coses, entre d’altres, com s’organitza un aeroport. Depenent de la companyia aèria l’accés a l’avió es feia de forma diferent i jo sempre em preguntava quina era la més eficient. Doncs avui, gràcies a un article de la BBC, he trobat la resposta.

Embarcar en primer lloc a tots els seients de la finestra, seguits de la filera central i acabant pel passadís (mètode Wilma) augmenta l’eficiència en un 40%, però encara hi ha un sistema més efectiu: el mètode Steffen. El professor Jason Steffen es va dedicar a estudiar el fenomen i a buscar la forma més eficient d’embarcar els passatgers a l’avió mitjançant simulacions informàtiques. Aquests són els resultats:

La millor forma d'embarcar en un avió

El sistema de Steffen funciona de la següent forma: es comença a omplir l’avió per la part final (seient 12A) i es segueix pel 10A, 8A i així successivament. Un cop hem omplert la filera de la finestra amb els números parells es repeteix l’operació amb els imparells (9A, 7A, 5A…). Posteriorment es fa servir el mateix sistema per omplir la filera central i per acabar la filera del passadís.

L’estalvi de temps en aquest sistema s’explica pel fet que els passatgers no ocupen el mateix espai físic del passadís en cap moment, maximitzant l’eficiència de l’espai. Per provar l’efectivitat del seu sistema, Steffen va dur a terme una sèrie d’experiments amb diferents mètodes d’embarcament: en grups per zona de seient, del darrera cap al davant, aleatòriament, amb el mètode Wilma i, finalment, amb el mètode Steffen.

Els resultats eren en alguns casos sorprenents. El sistema aleatori, aplicat bàsicament per companyies de low cost, resultava ser més efectiu que el de grups per zona o el del darrera cap al davant amb seients numerats. Pel que sembla la gent és prou espavilada per moure’s cap als espais buits de forma que un embarcament aleatori acaba sent bastant més eficient del que podíem esperar.

Els temps d’embarcament segons els diferents mètodes són els següents:

  • Embarcament en grup per zona – 6:54
  • Del darrera cap al davant – 6:11
  • Aleatori – 4:44
  • Mètode Wilma – 4:13
  • Mètode Steffen – 3:36

Així doncs, sempre que us trobeu en una cua d’embarcament podeu provar de suggerir-li als encarregats de que us deixin pujar a l’avió de forma aleatòria. O si esteu d’humor podeu tractar d’explicar el mètode Steffen…