Arxiu de la categoria ‘Polítiques de Joventut’

Esperances i pors dels graduats europeus

dimecres, 17/07/2013

És cert que ser graduat redueix les possibilitats d’estar a l’atur, però no és una assegurança infal·lible. De fet, els graduats europeus esperen presentar un màxim de 60 aplicacions abans de trobar la primera feina, i la mitjana d’espera entre la graduació i l’ocupació s’està acostant a sis mesos. Això fa que els graduats europeus estiguin cada cop més preocupats per les seves carreres professionals, una taxa que s’eleva fins a gairebé el 90% a països com Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya:

Les dades són d’una enquesta realitzada per l’Institut Trendence a Berlín i mostren unes conclusions no gaire alentidores: una joventut molt educada buscant el seu primer treball i cada vegada més disposats a acceptar pràctiques no remunerades per posar un peu al mercat laboral o emigrar.

El nombre de sol·licituds que els estudiants esperen enviar abans de tenir el seu primer treball també ha augmentat. El que més destaca del gràfic són les xifres excepcionalment altes d’Espanya i Grècia, on els graduats esperen enviar més de 60 currículums abans d’aconseguir la primera feina. Pel que fa al temps de cerca, tampoc hi ha resultats gaire millors:

De mitjana, els graduats a Europa esperen destinar 5’5 mesos a la recerca d’un lloc de treball, davant els 4,4 que esperaven el 2012. A Grècia i a Espanya el temps d’espera arriba gairebé als 10 mesos. La situació és tan crítica que més de la meitat dels graduats en administració d’empreses belgues, espanyols i turcs admeten que no els importaria treballar a canvi de res per aconseguir un bon lloc de pràctiques.

Tot i que l’autèntic drama és que no s’estan fent polítiques útils per revertir la situació, com ara un millor equilibri entre graduats universitaris tradicionals i aprenentatge d’oficis o formació industrial. Les carreres tècniques que existeixen a Alemanya o Països Baixos podrien ser una opció.

Els “ninis”: qui i quants són.

dilluns, 17/12/2012

Segons les dades d’Eurostat que recull la European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions, l’any 2011, Europa tenia 7’5 milions de joves entre els 15 i els 24 anys i 6’5 milions d’entre 25 i 29 anys exclosos del mercat laboral i de l’educació. La xifra no només és molt elevada, si no que va en augment: l’any 2008 aquesta xifra era l’11% dels joves entre 15 i 24 i del 17% entre els de 25 a 29 anys; el 2011 aquestes taxes havien augmentat al 13% i al 20% respectivament. Ara bé, no tots els països membres pateixen la matexa situació. A Europa podem observar taxes que varien entre menys del 7% (Luxemburg i els Països Baixos) i més del 17% (Irlanda, Itàlia i Espanya).

Abans de seguir m’agradaria aclarir que el concepte de ni-ni que faré servir és el més acadèmic, allunyat de l’estereotip que veiem per televisió. Així doncs, la taxa de ni-nis segons l’Eurostat (o NEET, ”not in education, employment, or training” en anglès) correspon a aquell grup de població jove que no es troba ni treballant ni estudiant. Es calcula mitjançant la següent definició estandaritzada del numerador i del denominador del càlcul:

  • Numerador per al càlcul de la taxa de ninis. Es refereix a les persones que reuneixen dues condicions:
    • Que no tenen ocupació (aturats o inactius)
    • Que no han rebut cap tipus d’educació o formació durant les quatre setmanes anteriors a la recollida de les dades.
  • Denominador per al càlcul de la taxa de ninis. És la població total formada pel mateix grup d’edat amb exclusió dels enquestat que no han contestat a la pregunta sobre la participació en l’educació regular i la formació.

Aquesta forma de càlcul significa que no és el mateix parlar de ninis que fer-ho sobre la taxa d’atur juvenil. La taxa d’atur juvenil fa referència només a aquells joves econòmicament actius que no aconsegueixen trobar una feina, la taxa de ninis és la proporció del total de la població jove que no està estudiant ni treballant. Poden semblar el mateix però no ho són. El denominador per calcular les dues taxes és diferent. El denominador de l’atur juvenil està format per els econòmicament actius mentre que el denominador per calcular la taxa de ninis és el TOTAL de la població jove. És per això que el número de ninis a Europa (7.469.100 entre 15 i 24 anys el 2011) és superior al número de joves a l’atur (5.264.800), però la taxa de ninis (12’9%) és inferior a la taxa d’atur juvenil (21’3%). Estan mesurant coses diferents.

Dit això, quina és la taxa de ninis per països a Europa?

Hi ha un gran grup que té el dubtós honor de liderar la taxa de ninis a la Unió Europea: Bulgària, Grècia, Itàlia, Irlanda i Espanya, tots ells amb una taxa de ninis superior al 22%. Després podem veure un segon grup format per Romania, Eslovàquia, Letònia i Hongria, per sobre de la mitjana europea però sense ser tan extrems com el primer grup. El tercer grup que es pot veure al gràfic el formen aquells països al voltant de la mitjana: el Regne Unit, Polònia, Lituània, Estònia, Xipre, França, Portugal o Bèlgica. Seguidament hi venen la República Txeca i Malta, però els més destacats per tenir una taxa de ninis més baixa són Finlàndia, Alemanya, Eslovènia, Àustria, Suècia, Dinamarca, Luxemburg i els Països Baixos.

Tot i així, les diferències no només són en relació a la mida de la població nini, també hi ha molta diferència entre les seves característiques. A països com Itàlia o Romania la majoria de ninis estan inactius sense experiència laboral prèvia, mentre que a Espanya o Suècia els ninis acostumen a ser aturats amb experiència laboral. De fet, es poden identificar certs patrons comuns per tal d’agrupar els països en diferents grups.

Els quatre clústers que es poden identificar a la Unió Europea i les seves característiques són:

El primer grup (format per Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Luxemburg, Països Baixos, Suècia i Regne Unit) té una taxa de ninis baixa amb una alta presència de treballadors inactius. Els ninis d’aquest clúster tenen poca experiència laboral i acostumen a ser treballadors poc qualificats. El segon grup (Bulgària, Grècia, Hongria, Itàlia, Romania, Polònia i Eslovàquia) tenen una taxa de ninis elevada, especialment pel que fa a la població femenina. La majoria dels ninis d’aquest clúster són treballadors inactius i sense experiència laboral. Pel que fa a la formació, molts d’ells tenen una elevada qualificació. El tercer grup (Estònia, Irlanda, Letònia, Lituània, Portugal i Espanya) comprèn els països més afectats per la crisi. Tenen una elevada taxa de ninis, sent majoria els homes. La majoria dels seus ninis són persones a l’atur amb experiència laboral prèvia. Els països d’aquest grup combinen un alt nivell de qualificació amb una elevada proporció de treballadors descoratjats per la situació del mercat laboral. Finalment, el quart grup (Bèlgica, Xipre, República Txeca, França, Luxemburg i Eslovènia) és bastant heterogeni, però mostra una taxa de ninis per sota de la mitjana. Es tracta de països amb la majoria dels ninis en situació d’atur, amb experiència laboral prèvia i un nivell de qualificació mitjà.

D’aquesta variabilitat entre països només en podem extreure una conclusió: les polítiques per revertir la situació hauran de ser personalitzades i serà difícil una resposta efectiva a nivell europeu.

Europa i el risc d’una generació perduda de joves

dimarts , 24/01/2012

Més de cinc milions són els joves aturats a la Unió Europea. Això vol dir que un de cada cinc joves que vol treballar no troba un lloc de feina. L’atur juvenil europeu és ja del 20%, el doble de la taxa d’atur general, si bé és cert que les diferències entre Estats i entre regions dins dels països membres és molt àmplia:

Atur juvenil a Europa

Espanya lidera la classificació d’Estat segons el seu atur juvenil: la meitat dels joves espanyols (49%) no té feina. En segon lloc hi trobem els grecs amb un 45’1%, seguits de portuguesos (30’4%) i d’irlandesos (30’2%). I al volum de joves aturats també hi hem d’afegir un altre efecte igualment (o més) preocupant: l’efecte prolongat de la crisi i la seva influència sobre l’atur de llarga durada juvenil. Aquest tipus d’atur comença a ser una realitat en augment: el 28% dels joves desocupats menors de 25 anys ho han estat per més de 12 mesos.

Al mateix temps, el descens de contractes permanents ha colpejat de forma especialment forta als joves, que tenen una desproporcionada contractació temporal. Si bé és cert que els contractes temporals poden ser el primer pas per a formes més estables d’ocupació, aquells països on la proporció de contractació temporal és més alta són els mateixos on és més difícil passar a un contracte permanent. Això porta a mercats laborals segmentats, amb la gent jove atrapada a la part baixa del mercat laboral, rebent salaris més baixos i sense perspectiva d’una bona carrera professional.

De fet, els efectes negatius són tan grans que la European Foundation for the Improvement of Working and Living Conditions (Eurofound) va publicar un informe titulat The Social Impact of the Crisis on estima que el cost anual d’aquest atur juvenil suposa 2.000 milions d’euros setmanals a la societat europea, amb un total equivalent a l’1’1% del PIB anual de la UE. També xifren en 10.000 milions d’euros l’estalvi que suposaria retornar al mercat laboral tan sols un 10% d’aquests joves. I això per no parlar de l’èxode de capital humà -especialment aquell molt format- que provoca aquesta situació.

A més, no podem oblidar determinats col·lectius especialment vulnerables. Els joves amb discapacitats, amb un origen immigrant o de sexe femení es troben particularment exposats als riscos de l’atur, de l’atur de llarga durada o d’inactivitat.

Però no tot és negatiu a Europa. Si bé la situació és realment complicada a molts països, també és cert que hi ha uns quants Estats que no ho estan fent gens malament i dels que podem aprendre alguna cosa. A la majoria d’Estats membres, concretament a 18 dels 27, la taxa d’atur juvenil supera el 20%. Sis Estats membres tenen un atur entre el 10% i el 20% i n’hi ha tres que tenen una taxa d’atur juvenil per sota del 10%: Àustria, Alemanya i els Països Baixos.  De les dades d’atur d’Alemanya no me’n refio gaire, per tot allò de la precarietat dels minijobs i tal, però estaria bé que Mariano Rajoy (i Artur Mas!) anés pensant en enviar un grupet de gent dels ministeris a estudiar com funcionen Àustria i els Països Baixos en aquests temes.


				

UNESCO, Palestina i Espanya

dilluns, 31/10/2011

Avui mateix l’Assemblea de la UNESCO ha reconegut Palestina com a Estat de ple dret i aquesta tarda ja hem vist els primers efectes: els EUA deixen d’aportar finançament a l’organització (el 22% del total). Una de les prioritats de la UNESCO és l’educació i és precisament en aquest camp on avui he vist una dada curiosa: Palestina té el mateix nivell d’anys d’escolarització femenina que Espanya i més que Portugal:

Mitjana d'anys a l'escola

Les dades mesuren la mitjana d’anys que han passat educant-se totes les dones entre 15 i 44 anys, incloent educació primària, secundària i terciària. Palestina no només supera a Portugal i es troba al mateix nivell que Espanya, l’evolució ha estat bastant bona:

Mitjana d'anys a l'escola

A finals dels anys 70 el West Bank i Gaza passaven per davant de Portugal i a l’any 2007 superaven a Espanya en mitjana d’anys d’educació de la població femenina. Raons? Palestina ho ha fet molt bé? Espanya i Portugal molt malament? És un tema de quantitat de població i mortalitat femenina a l’hora de calcular la mitjana?

Taxa d’atur dels joves espanyols

dilluns, 8/08/2011

L’atur espanyol és d’escàndol. La raons són diverses: un sector immobiliari amb un pes excessiu sobre el PIB, la tendència històrica de no invertir en capital social i fer-ho en capital amb baixos costos laborals (immigració, precarietat laboral, etc.), una inversió minúscula en I+D+i o una baixa relació entre la universitat i el món laboral. Però l’atur d’Espanya té una víctima especialment maltractada: els joves.

La taxa d’atur juvenil supera amb escreix el que una economia sana i pròspera hauria de tenir. Aquestes són les dades per al segon trimestre de 2011 comparat amb anys anteriors:

AturJovesEspanya.png

L’atur total supera ja el 20% de la població activa, sent la més alta de tota la Unió Europea. Però la taxa d’atur dels joves és de traca i mocador: un 43% dels joves entre 20 i 24 anys no tenen feina i la dels més joves és encara pitjor, un 63% dels joves d’entre 16 i 19 anys es troba a l’atur. És evident que aquestes taxes guarden una estreta relació amb el nivell d’estudis assolit, doncs a mesura que augmenten els estudis dels joves disminueix la seva taxa d’atur.

Per fer-nos una idea de la gravetat de la situació és bo comparar l’estat de l’atur juvenil espanyol amb la pitjor economia europea, la grega. Grècia és un Estat intervingut, arruïnat i que trigarà molts anys en recuperar el nivell de vida que duia fins ara (no gaire alt, per cert). Doncs aquestes són les seves dades d’atur juvenil:

AturJovesGrecia.png

Si bé les seves dades estan organitzades en grups d’edat diferents no és difícil veure que la situació espanyola pel que fa a l’atur juvenil és molt pitjor que la grega. A Grècia la situació més negativa la pateixen, com en el cas d’Espanya, els més joves. El grup de 15 a 24 anys té una taxa d’atur del 43%, al mateix nivell que els joves espanyols d’entre 20 i 24 anys. La de joves grecs entre 25 i 34 anys és del 23%, una mica més alta que l’atur total espanyol.

És cert que els problemes que travessen els dos Estats són molt diferents, però si alguna cosa ens indiquen aquestes dades és que alguna cosa falla al mercat laboral espanyol. I el que esta clar és que els problemes espanyols no es solucionaran amb més precarietat, amb més economia basada en els baixos costos laborals o amb la poca inversió en I+D+i que té actualment.

Existeix la generació Ni-Ni?

dimarts , 21/06/2011

Fa dies parlava de la poca atenció que se li dóna a la joventut i als seus problemes a nivell global. Doncs avui vull centrar-me en l’exageració de problemàtiques gens representatives propiciades per alguns mitjans de comunicació. Sortosament, per fer front a aquestes exageracions mediàtiques (per no dir mentides) tenim les dades.

En primer lloc cal aclarir que el terme Ni-Ni no té cap base sociològica, és un invent dels mitjans de comunicació per referir-se a un grup concret de ciutadans: es tracta de joves entre els 16 i 29 anys que ni estudien, ni treballen ni tenen intenció de fer-ho. I remarco en negreta això últim perquè quan es presenta a aquest grup (especialment a la televisió) se’ns mostra un tipus de jovent que no té res a veure amb el que les estadístiques oficials classifiquen com a “ni estudia ni treballa”. El que es presenta als mitjans i tant escandalitza a tothom no són els joves aturats, són els joves aturats que no fan l’esforç de buscar feina. Oi que ningú considera ni-ni a un jove llicenciat i amb un màster que esta a l’atur o que ha d’emigrar cap a Alemanya?

Quan es parla de “ni-nis” es parla d’un jovent que no s’esforça, que no té valors o que senzillament passa de tot. En realitat parlem de “ni-ni-nis” (ni estudia, ni treballa ni té intenció de fer-ho). És evident que hi ha gent d’aquest tipus, de mandrosos n’hi ha a tot arreu, però a l’hora de fer servir les dades cal diferenciar entre aquells que fan alguna cosa per trobar feina i aquells que no. Estar a l’atur no significa ser un mandrós, significa que no tens feina però n’estas buscant, formes part de la població activa. Per tant, el càlcul per determinar el número de ni-nis a Espanya ho hauria de tenir en compte. L’Enquesta de Població Activa que elabora l’INE trimestralment ens permet desglossar totes les dades recollides per situació laboral i grups d’edat, el que ens permet identificar de forma fàcil i fiable el nombre de ni-nis existents a Espanya. Les dades obtingudes són les següents:

Evolució de la generació Ni-Ni

És evident que la tendència és al descens del que considerem com a ni-nis, contràriament al que acostumem a percebre pels mitjans de comunicació. Per a l’any 2009, el darrer amb dades disponibles, la població de joves entre 16 i 29 anys a Espanya era d’uns 7’8 milions de persones. Aquests 7’8 milions es poden dividir en dos grups: actius (ocupats + aturats) i inactius. El primer grup està format per 5 milions de joves ocupats o bé buscant feina activament. Així, ens queden 2’8 milions de joves inactius (ni-nis potencials). D’aquest grup, un total de 2’5 milions són estudiants, el que ens deixa una mostra d’inactius de 550.000 joves. Ara bé, dins d’aquests 550.000 també hi trobem aquells que no entren al mercat laboral per dedicar-se a tasques de la llar o ser discapacitats. Si els eliminem (340.000 + 75.000) ens queden un total de 135.000 joves.

Aquesta hauria de ser la xifra considerada com a quantitat de ni-nis a Espanya, els que realment ni estudien, ni treballen ni tenen cap intenció de fer-ho. I aquests 135.000 joves que podríem considerar ni-nis representen un 1’7% de la joventut. La pregunta és: aquest petit grup de joves mereix tota l’atenció que els mitjans de comunicació hi dediquen? Que no ens enganyin, els joves no són (som) uns mandrosos. La causa de l’elevat atur juvenil no té res a veure amb que els joves no vulguin treballar, té a veure amb altres raons provocades pel mercat laboral espanyol. La generació ni-ni NO existeix.

Actualització a 22 de juny: Gràcies a en Ricardo Llorca he descobert que el Instituto de la Juventud va publicar un estudi que arriba a les mateixes conclusions. Si voleu veure una informació molt més extensa i profunda podeu consultar l’estudi aquí.

Surt a compte anar a la universitat?

dimarts , 24/05/2011

Deixeu-me començar amb una anècdota personal. Quan jo començava la universitat tenia companys de l’escola que ja tenien un BMW. Jo amb prou feines podia pagar-me l’oci dels caps de setmana. Molts abandonaven l’escola seduïts per l’opulència d’aquells que van començar a treballar cap als 16 o 17 anys. “Per què he d’estudiar si posant-me a treballar ara mateix puc comprar-me un bon cotxe?” pensaven. I el més greu és que tenien raó. Però ara tenen un problema molt seriós. Aquí la prova:

Taxa d'atur segons nivell d'estudis assolit

Clica a la imatge per ampliar-la

Entre el 2001 i el 2007 la taxa d’atur entre els que tan sols tenien educació primària o la ESO (estudis secundaris de primera etapa) va arribar a rondar els 4 punts de diferència. És a dir, no sortia a compte dedicar un total de 6 anys (2 anys a estudiar batxillerat i després 4 anys més a la universitat) a canvi de rebaixar 4 punts percentuals la possibilitat d’estar a l’atur. No és sorprenent doncs, que molts joves optessin per deixar d’estudiar i ingressar en un mercat laboral que els permetia comprar-se un BMW mentre la resta dels seus companys dedicaven la majoria del dia a estudiar.

El problema va aparèixer quan tots els llocs de treball que ocupaven aquells que van abandonar abans d’hora el sistema educatiu es van esfumar d’un dia per l’altre. A partir del 2007, inici de la crisi mundial, es demostra que totes aquelles taxes d’atur prèvies no eren res més que un efecte de la il·lusió en la que vivia Espanya. Una suposada prosperitat basada en una economia de poc valor afegit i treballadors poc formats. Exceptuant el cas dels doctorats (que mantenen una situació més o menys constant inferior al 5% d’aturats) la situació ha empitjorat per a tothom, però no ho ha fet de la mateixa forma. L’atur d’aquells amb estudis primaris o amb la ESO es dispara del 10% el primer trimestre del 2007 al 31% i 27% per a l’inici del 2011. Això suposa un augment de 20 punts en 4 anys, és a dir, una caiguda en picat de la seva ocupació. En canvi, aquells que van decidir continuar estudiant han passat d’un 5% a un 13%, un augment de tan sols (i això de “tan sols” només és un dir) 8 punts.

Semblar ser que durant els anys de creixement econòmic Espanya no és un bon lloc per ser universitari, però quan arriben temps difícils els universitaris resisteixen molt millor el temporal. Tot lo bé que es pot resistir un temporal d’aquesta magnitud. Així que si teniu un fill, no dubteu ni un segon a encoratjar-lo perquè estudii tant com pugui.

L’adolescència al món

dilluns, 28/02/2011

Aquest any, la United Nations Fund for Children (UNICEF) ha dedicat el seu informe anual a la joventut. Els joves són un grup demogràfic format per 1,2 bilions d’adolescents compresos entre els 14 i els 19 anys d’arreu del món que, molt sovint, són ignorats per les estadístiques i els estudis acadèmics. Per tal de cridar l’atenció sobre la seva preocupant situació a moltes latituds del nostre planeta (el 88% viu en països en vies de desenvolupament), UNICEF ha publicat, entre moltes altres dades, estadístiques de matrimonis i embarassos adolescents.

Aquesta és la informació aportada sobre el matrimoni adolescent:

Matrimonis adolescents

A nivell mundial, el 21% de les noies entre 15 i 19 anys estan casades. El país on aquest percentatge és més alt és Nigèria, amb un 59% de les adolescents dins del matrimoni. Per contra, la taxa més baixa la trobem a Algèria, amb tan sols un 2% de les adolescents casades.

La UNICEF també denúncia la situació mundial pel que fa als embarassos d’adolescents, sent aquestes algunes de les conclusions:

Mares adolescents

Com en el cas anterior, Nigèria té el dubtós honor de ser el país on més percentatge d’embarassos adolescents trobem. Ni més ni menys que un 51% de les dones entre 20 i 24 anys van donar a llum abans dels 18 anys. Si volem saber quin és l’Estat amb un menor percentatge d’embarassos adolescents ens haurem de fixar en el Turkmenistan, amb un 2% de les joves. Prenent com a referència el món sencer, el 20% de les noies han donat a llum abans dels 18 anys, a América Llatina el 18%, a l’Àsia Meridional el 22%, a l’Àsia Oriental i al Pacífic el 8% i el que és més preocupant, a l’Àfrica Subsahariana el 28% de les noies.

Iniciatives com la d’aquest informe poden ajudar a posar sobre la taula situacions socials que sovint són ignorades. No té cap sentit que ens preocupem pels infants del planeta (cosa que cal seguir fent, fins i tot amb més força) i després els oblidem quan arriben als 15 anys. Des d’aquí us convido a visitar la web d’UNICEF (hi ha versió en castellà, així que no teniu excusa!) i descobrir la gran feina que fa aquesta organització arreu del món.