Més de cinc milions són els joves aturats a la Unió Europea. Això vol dir que un de cada cinc joves que vol treballar no troba un lloc de feina. L’atur juvenil europeu és ja del 20%, el doble de la taxa d’atur general, si bé és cert que les diferències entre Estats i entre regions dins dels països membres és molt àmplia:
Espanya lidera la classificació d’Estat segons el seu atur juvenil: la meitat dels joves espanyols (49%) no té feina. En segon lloc hi trobem els grecs amb un 45’1%, seguits de portuguesos (30’4%) i d’irlandesos (30’2%). I al volum de joves aturats també hi hem d’afegir un altre efecte igualment (o més) preocupant: l’efecte prolongat de la crisi i la seva influència sobre l’atur de llarga durada juvenil. Aquest tipus d’atur comença a ser una realitat en augment: el 28% dels joves desocupats menors de 25 anys ho han estat per més de 12 mesos.
Al mateix temps, el descens de contractes permanents ha colpejat de forma especialment forta als joves, que tenen una desproporcionada contractació temporal. Si bé és cert que els contractes temporals poden ser el primer pas per a formes més estables d’ocupació, aquells països on la proporció de contractació temporal és més alta són els mateixos on és més difícil passar a un contracte permanent. Això porta a mercats laborals segmentats, amb la gent jove atrapada a la part baixa del mercat laboral, rebent salaris més baixos i sense perspectiva d’una bona carrera professional.
De fet, els efectes negatius són tan grans que la European Foundation for the Improvement of Working and Living Conditions (Eurofound) va publicar un informe titulat The Social Impact of the Crisis on estima que el cost anual d’aquest atur juvenil suposa 2.000 milions d’euros setmanals a la societat europea, amb un total equivalent a l’1’1% del PIB anual de la UE. També xifren en 10.000 milions d’euros l’estalvi que suposaria retornar al mercat laboral tan sols un 10% d’aquests joves. I això per no parlar de l’èxode de capital humà -especialment aquell molt format- que provoca aquesta situació.
A més, no podem oblidar determinats col·lectius especialment vulnerables. Els joves amb discapacitats, amb un origen immigrant o de sexe femení es troben particularment exposats als riscos de l’atur, de l’atur de llarga durada o d’inactivitat.
Però no tot és negatiu a Europa. Si bé la situació és realment complicada a molts països, també és cert que hi ha uns quants Estats que no ho estan fent gens malament i dels que podem aprendre alguna cosa. A la majoria d’Estats membres, concretament a 18 dels 27, la taxa d’atur juvenil supera el 20%. Sis Estats membres tenen un atur entre el 10% i el 20% i n’hi ha tres que tenen una taxa d’atur juvenil per sota del 10%: Àustria, Alemanya i els Països Baixos. De les dades d’atur d’Alemanya no me’n refio gaire, per tot allò de la precarietat dels minijobs i tal, però estaria bé que Mariano Rajoy (i Artur Mas!) anés pensant en enviar un grupet de gent dels ministeris a estudiar com funcionen Àustria i els Països Baixos en aquests temes.
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
