Arxiu de la categoria ‘Polítiques de Gènere’

Quin és el millor país per ser dona?

dilluns, 12/03/2012

Com que la setmana passada va ser el dia de la dona, l’Economist Intelligence Unit va publicar l’informe anual sobre l’Índex d’Oportunitats per a Dones 2012, que té la voluntat de mesurar l’ambient i la societat en relació al sexe femení. La puntuació ve determinada per 5 grans variables (mercat laboral, accès al finançament, educació, estatus social/legal i entorn empresarial) dividides en diferents subgrups. Els resultats per aquest 2012 són els següents:

Index d'Oportunitat de les Dones

Suècia, Noruega i Finlàndia lideren la classificació. D’aquests tres països l’informe destaca el seu compromís amb l’objectiu de que les dones i els homes gaudeixin de les mateixes oportunitats i la mateixa igualtat de drets. Ho aconsegueixen mitjançant unes bones polítiques públiques i de gènere. La més important és la prestació d’atenció diürna a nens menors de 12 anys que tinguin pares treballant o estudiant. A més, aquesta atenció es pot adaptar a l’horari laboral dels pares, el que permet que les dones es desenvolupin laboralment evitant el rol que tradicionalment els hi ha atorgat la societat.

Espanya ocupa la posició 24 i passa de 72’4 punts el 2010 a 74 per al 2012. Això vol dir que encara li queda molta feina per fer. Per davant té països com Portugal (15è), Lituània (16ena),  Eslovènia (18ena) o Hongria (21ena). Com que l’informe no desagrega la informació espanyola per les cinc variables no podem saber en quines destaca i en quines presenta més problemes. A més, jo tampoc sóc cap expert en polítiques de gènere, així que tampoc sé per on poden anar els trets. Alguna idea?

Etiquetes: ,
Publicat a Polítiques de Gènere | Deixa-hi un comentari »

Qui treballa més a casa? Els homes o les dones?

dijous, 14/04/2011

La OECD ha presentat fa uns dies el seu treball anual Society at a Glance. A l’informe hi podem trobar un munt de dades sobre les societats dels països que formen part d’aquesta organització internacional. Aquest any han decidit afegir-hi un especial sobre la feina no remunerada i la seva distribució entre Estats i sexes.

La distribució (en percentatge) de la dedicació diària a diferents activitats a nivell internacional és la següent:

Ús del temps per activitat principal com a percentatge del total

El gràfic ens mostra com els espanyols dediquen un 14% del seu temps diari a feines no remunerades, un 19% a la feina remunerada o als estudis, un 46% a la cura personal i un 21% a l’oci. Això és pràcticament la mitja de la OECD excepte pel que fa a l’oci, on els espanyols dediquen un 1% més. Ara bé, en feina no remunerada es troba fins de la mitjana, però qui realitza aquesta feina? Es troba repartida de forma homogènia entre sexes? Es troba Espanya dins de la mitja de la OECD pel que fa a distribució de la feina entre gèneres?

Diferència d'hores treballades en feina no remunerada entre homes i dones (2011)

Doncs no. La diferència entre gèneres pel que fa a feina no remunerada a Espanya és de 3 hores i 7 minuts diaris, sent la sisena major diferència de la OECD. La diferència mitja entre els països més desenvolupats del món és de 2 hores i 28 minuts. O el que és el mateix, mentre que a la OECD una dona treballa de mitja 2 hores i 28 minuts més al dia que l’home, a Espanya les dones dediquen 3 hores i 7 minuts més que els homes a les mateixes tasques. Per tant, les dones treballen més hores al dia per culpa de les feines no remunerades. Els països amb una diferència més petita entre homes i dones són els escandinaus: Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia.

I quines són les feines a les que ens referim amb “feina no remunerada”? Doncs aquestes:

Tipus de feina no remunerada per dia (en minuts)La majoria de la feina no remunerada és la relacionada amb la llar: cuinar i netejar, amb una mitja de 2 hores i 28 minuts diaris com a mitja de la OECD. Seguidament hi ha la cura de persones de la llar, amb 26 minuts diaris com a mitja. Pel que fa a la cuina, els americans són els que menys temps hi dediquen (30 minuts) i els que més els turcs (74 minuts al dia). Potser seria una de les explicacions de les taxes d’obesitat americana.

Aquestes dades són molt importants, doncs estem parlant d’una bona part de l’economia. Segons l’informe, la feina no remunerada a Espanya representa el 41% del PIB, la cinquena major proporció després del Japó (42%), Nova Zelanda (43%), Austràlia (46%) i Portugal (53%). I no només en termes econòmics és important, si no també socials: la tendència pel que fa a les feines de la llar i la seva distribució entre sexes ha de canviar, assolint l’home un rol més participatiu pel que fa a la feina no remunerada.

Publicat a Política Espanyola, Política Internacional, Polítiques de Gènere | 1 comentari »

Situació del maltractament a Espanya i Catalunya

divendres, 4/02/2011

Malauradament, no deixem de rebre informació sobre com la violència de gènere no s’atura. Es fan campanyes de sensibilització, el govern crea tota mena de polítiques, les forces de seguretat augmenten els seus efectius i mitjans, la justícia amplia les seves penes… Però tots aquests esforços semblen no tenir resposta. El maltractament no tan sols no disminueix, sinó que va augmentar l’any 2010 respecte al 2009.

Evolució de la violència de gènere a Espanya i Catalunya

El gràfic ens mostra l’evolució de dones mortes per violència de gènere des de l’any 1999 fins al 2010, on tenim les darreres dades disponibles. Si bé hi ha alts-i-baixos al llarg dels anys, podem dir que es manté una línia més o menys constant d’assassinats masclistes. Aquesta línia té una forma especialment estable en el cas de Catalunya, però té importants diferències a la resta d’Espanya, arribant a una diferència de gairebé 20 dones mortes menys al 2009 que al 2010.

Pel que fa als assassinats perpetrats durant el 2010, aquestes són les Comunitats Autònomes on es van produir:

Distribució territorial de la violència de gènere a Espanya (any 2010)

Andalusia, probablement per volum de població, és la que acumula més assassinats (17), seguida de Catalunya amb 11 víctimes mortals per violència de gènere. País Valencià, Illes Canàries i Madrid són els territoris que els segueixen. Creieu que aquest tipus de violència segueix alguna mena de patró (per exemple, més població = més maltractadors) o bé és completament aleatori? Té alguna cosa a veure amb la cultura/educació o no? I per quina raó s’han mostrat tan poc efectives les solucions que s’han tractat d’implementar?

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a Política Catalana, Política Espanyola, Polítiques de Gènere | 2 comentaris »