Arxiu de la categoria ‘Política Sanitària’

Els trastorns mentals a Europa

dijous, 6/10/2011

Ahir TV3 va emetre el “Sense ficció” sota el títol “Balls robats“. Es tracta d’un documental sobre persones amb problemes de salut mental i que va tenir molt impacte a Twitter. Tant és així que m’he posat a buscar unes dades que ja havia vist feia temps sobre el número de persones afectades per trastorns mentals a la Europa dels 27 i aquesta n’és la classificació:

Número d'europeus afectats per trastorns mentals

La depressió és el trastorn mental més estès a Europa, amb més de 30 milions de persones afectades o el que és el mateix, un 6’9% de la població. En segon lloc hi trobem les fòbies, en tercer el trastorn somatoform i en el quart l’alcoholisme. La dependència de l’alcohol afecta a 14’6 milions de persones comparat amb els 2’4 milions que pateixen drogodependència (tot i que algunes persones es veuran afectades per totes dues). Però si alguna cosa hem d’extreure d’aquest gràfic és que els problemes de salut mental estan més estesos del que pensem i que, tal i com s’explica al documental, cal que entenguem el desemparament de les persones quan arriben els primers símptomes, quan no comprenen què està passant, quan s’enfronten al diagnòstic, a la medicació, a la relació amb el metge o a l’impacte de l’hospitalització psiquiàtrica. I sobretot lluitar contra l’estigma social.

Fumadors segons el nivell d’estudis assolit

dijous, 21/07/2011

L’altre dia ja vaig parlar sobre el fet de que els ciutadans amb estudis universitaris gaudeixen de més bona salut que la resta de la població. Les raons són diverses, des de una millor informació, feines menys precàries en termes de salut o uns hàbits més saludables. En relació als hàbits saludables, aquestes són les dades de fumadors a l’Estat espanyol per nivell d’estudis assolit:

Fumadors diaris per nivell d'estudis assolit

Segons les dades del Ministerio de Sanidad, hi ha una piràmide de fumadors amb el pic màxim situat al grup dels ciutadans amb estudis secundaris, on el 33% fuma a diari. Seguidament hi ha el grup d’estudis secundaris superiors. En tercer lloc el d’estudis de grau superior i estudis primaris. En darrera posició hi trobem els universitaris, amb un 20’5% de fumadors. La categoria de “cap estudi” inclouria aquella gent que no sap llegir ni escriure, una minoria molt petita a l’Estat espanyol, pel que no hem de fer gaire cas a les dades ja que no tenen una mostra prou significativa.

Aquesta podria ser doncs, una de les moltes raons per les que els ciutadans amb estudis universitaris gaudeixen de més bona salut que la resta. D’altra banda, aquells amb estudis primaris (tot i també ser menys fumadors que la majoria) veurien la seva salut afectada per altres raons, com ara les condicions de feina i la seva situació econòmica. Però repeteixo, això no és més que una variable explicativa més i ni molt menys és la única. L’autèntica pregunta, i m’hauria de mirar molt més les dades per contestar-la, és per quina raó passa això. Què fa que la gent amb menys estudis sigui més fumadora? És també més bebedora? I més propensa a altres tipus de drogues?

El consum de cannabis i cocaïna a Espanya i Europa

diumenge, 10/07/2011

Les Nacions Unides van publicar el passat 24 de juny el seu World Drugs Report, un informe sobre l’estat mundial de les drogues il·legals i el seu consum. De totes aquestes substàncies analitzades, el cànnabis i la cocaïna són les més consumides a nivell mundial. Les dades de consum de cannabis relatives a Europa són les següents:

Consum de cannabis com a % de la poblacióEls països amb consumidors més habituals de cànnabis d’Europa són Andorra i Itàlia, amb un 14’6% de la seva població que es declara consumidora. El tercer lloc l’ocupa Espanya amb un 10’6% de consumidors. Els països amb menys prevalència del consum de cànnabis són Finlàndia (amb un 3’1%) i Suècia (amb un 1’2%).

Pel que fa a la cocaïna, els resultats del World Drugs Report 2011 són els següents:

Consum de cocaïna com a % de la poblacióContràriament al que passa amb el cànnabis, Espanya lidera el consum de cocaïna a Europa, amb un 2’6% de la seva població que es declara consumidora d’aquesta substància il·legal. El segon lloc l’ocupa el Regne Unit amb un 2’5% de població consumidora. Aquest segon lloc però, mereix una menció apart, doncs un dels seus territoris, Escòcia, té un 3’9% de consumidors, sent la zona més consumidora de cocaïna d’Europa. Com en el cas del cànnabis, Finlàndia i Suècia són els menors consumidors de la taula amb un 0’5% de la seva població consumidora en tots dos casos.

Si ens fixem en una taula conjunta de consumidors de totes dues substàncies, el gràfic resultant és aquest:

Consum de cannabis i cocaïna com a % de la poblacióItàlia té el dubtós honor de liderar el rànquing de consumidors de cocaïna i cànnabis d’Europa, amb més d’un 16% de la seva població que consumeix una (o totes dues) de les substàncies. Espanya ocupa el segon lloc amb un 13%, seguits a certa distància per França i el Regne Unit.

D’aquest gràfic m’agradaria ressaltar-ne unes quantes coses:

  • La pèssima situació d’Itàlia i Espanya en termes de consum de drogues il·legals. Té alguna cosa a veure el consum de drogues amb el desenvolupament econòmic i social o té més a veure amb el caràcter de la ciutadania?
  • La bona situació, com en gairebé tots els indicadors econòmics i socials, dels països nòrdics. Són un exemple a seguir.
  • El relativament baix consum de cànnabis i cocaïna als Països Baixos, especialment si tenim en compte que el consum de cannabis no està penat per la legislació holandesa.

I d’aquesta darrera conclusió en vull parlar més endavant en un futur article. Realment serveix d’alguna cosa la prohibició de consumir determinades substàncies o no en redueix el consum?

Quines són les drogues més perjudicials?

divendres, 1/07/2011

The Lancet, una de les revistes mèdiques més prestigioses del món, va publicar fa un any el llistat de les drogues més perjudicials. Aquest cop però, l’estudi aportava una novetat: també s’analitzava l’efecte sobre la societat del consum de cada droga. Els autors de l’estudi van analitzar cadascuna de les substàncies i les van classificar segons el seu efecte sobre la salut mental i física, l’addicció, el crim i les despeses per a l’economia, arribant a conclusions sorprenents.

Aquesta n’és la classificació:

Les drogues més perjudicials

La classificació ha resultat ser molt diferent a la que elaboren els governs i les autoritats policials, però resulta importantíssima per als tècnics encarregats de dissenyar polítiques públiques. Així doncs, l’alcohol seria la droga més perjudicial en termes absoluts. L’heroïna, el crack, la cocaïna o el cristall (metilanfetamina) són els que tenen pitjors efectes per al consumidor, mentre que l’alcohol, l’heroïna i el crack són els pitjors per a la societat (en termes de violència, accidents, problemes familiars, econòmics, delinqüència…).

Això no vol dir que es pugui consumir crack o cocaïna sense por, al contrari. El que ens mostra la classificació és que aquestes drogues són molt més addictives i perjudicials que l’alcohol, però no gaudeixen d’un consum tant generalitzat, el que en redueix els efectes socials i en determina una posició més baixa al rànquing. D’aquí la importància de separar els danys personals dels danys socials a l’hora de fer les interpretacions pertinents del gràfic.

Potser ha arribat l’hora de preguntar-nos si el model de regulació i venda d’alcohol és l’adequat o si per contra hem d’avançar cap a altres tipus d’opcions per reduir el consum d’aquesta substància.

Els universitaris tenen més bona salut

dijous, 16/06/2011

Fa uns dies vaig publicar un article titulat “Surt a compte anar a la universitat?“. La resposta semblava clara: si, surt a compte perquè a mesura que ampliem el nivell dels nostres estudis es redueix la probabilitat de quedar-nos a l’atur. Però el nostre nivell d’estudis no només determina la nostra posició dins del mercat laboral, també té impacte sobre la nostra salut:

Proporció d'adults amb bona salut segons nivell d'estudis

Com podem veure al gràfic, a tots els països de la OECD aquelles persones amb estudis universitaris gaudeixen d’una millor salut que els d’estudis secundaris superiors que, al mateix temps, tenen millor salut que les persones amb educació secundària. El grau d’aquesta diferència però, varia segons els Estats i dins dels mateixos Estats.

Així, si fem una comparativa intraestatal hi ha països on la desigualtat en salut és molt elevada (com la República Txeca, Hongria o Eslovènia) i altres on la desigualtat és molt reduïda (Suècia o Irlanda). En aquest aspecte, la situació de la República Txeca és especialment preocupant. Tan sols un 30% dels seus habitants amb educació secundària afirmen gaudir de bona salut mentre que un 80% dels seus graduats universitaris si gaudeixen de bona salut.

Per contra, si fem la comparativa a nivell internacional, veurem com els universitaris d’Estònia tenen pitjor salut que aquells amb educació secundària a Canadà, Àustria, Irlanda, Estats Units, Grècia i Nova Zelanda. A més, en aquest darrer país del Pacífic pràcticament no hi ha diferència en termes de salut entre tenir estudis universitaris o tenir-los d’educació secundària superior. A nivell mundial, el país on millor viuen els universitaris és als Estats Units, on un 95% dels seus graduats gaudeixen de bona salut. El pitjor lloc per ser universitari és Estònia, on tan sols el 68% diuen tenir una bona salut.

Espanya es troba per sobre de la mitja de la OECD en tots els casos. Podem afirmar que és un Estat on hi ha unes diferències mitjanes (ni molt grans ni molt petites) entre la salut dels seus habitants segons el nivell d’estudis assolit. Pel que fa als universitaris gaudeixen d’una salut semblant a la dels seus homòlegs del Regne Unit o Bèlgica i els espanyols amb estudis secundaris es troben al mateix nivell que els seus equivalents holandesos i suïssos. Tot i així, és evident que encara hi ha molt marge de millora, especialment pel que fa als ciutadans menys qualificats.

Abans d’acabar però, deixeu-me fer un apunt final. Com molt bé diuen als comentaris de l’article hi ha un concepte que no queda clar. En cap moment dic que existeixi una causalitat entre el nivell d’estudis assolit i la salut (correlació no implica causalitat). Per a una explicació més complerta podeu veure els comentaris.

Quins són els 10 mòbils amb més i menys radiació del mercat?

dijous, 2/06/2011

Fa dos dies, l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) anunciava que els camps electromagnètics de radiofreqüència (els que fan servir els telèfons mòbils) passaven a classificar-se com a 2B. La categoria 2B inclou aquells agents dels que es té una evidència limitada de càncer en humans.

L’estudi de la OMS ha detectat un increment del 40% en el risc de gliomas –un tipus maligne de càncer cerebral– entre els usuaris més freqüents de mòbil, és a dir, els que els utilitzen trenta minuts al dia de mitjana en un període de deu anys. Aquesta probabilitat però, variaria en funció no només del temps d’exposició si no de la potència d’aquesta exposició.

Segons la llista basada en la informació proporcionada pels productors de telèfons mòbils i editada per la Environmental Working Group, aquests són els models amb una emissió de radiació menor:

TOP 10 amb menys radiació

Les dades estan disponibles fins a desembre del 2010, així que si algú té un telefon mòbil més nou pot ser que no aparegui a les llistes. Pel que fa als models amb menys radiació sembla que els de la marca Samsung són els que més seguretat podrien aportar, tot i que el més segur del mercat és el LG Quantum, amb 0’35 W/Kg.

El TOP 10 dels models que més radiació emeten és el següent:

TOP 10 amb més radiació La marca Motorola domina la taula de models que més radiació emeten amb 7 dels 10 telèfons mòbils. El Motorola Bravo és el model que més radiació emet del mercat amb 1’59 W/Kg. Un altre dels telefons més venuts, la Blackberry Bold, també es troba dins del TOP 10 amb unes emissions de 1’55 W/Kg.

Altres telèfons mòbils amb molt èxit, com ara les Blackberrys, varien les seves emissions en funció del model i l’iPhone 4 té unes emissions de 1’17 W/Kg. D’altra banda, tampoc cal oblidar que el nivell de radiació té molt a veure amb la cobertura de la que disposa l’aparell. En moments de poca senyal el mòbil ha de fer un esforç més gran en forma de radiació per capturar la senyal.

Tot i així, la OMS ha indicat que les evidències del risc de glioma i de neuroma acústic són “limitades” pels usuaris de mòbils ja que tot i que hi ha una “associació positiva” entre l’exposició a l’agent i el càncer, no es poden excloure altres factors. De la mateixa forma, tampoc podem oblidar que altres agents que formen part del grup 2B són la cafeïna, el té o la sacarina.

Si vols veure la llista sencera per comprovar les radiacions del teu telefon mòbil, aquí en tens el llistat complert: Environmental Working Group.