Arxiu de la categoria ‘Política Energètica’

Són comuns els accidents nuclears?

dimarts , 15/03/2011

L’accident de la central nuclear de Fukushima ha tornat a posar el debat sobre la taula: és l’energia nuclear una energia segura? Per molt que les autoritats japoneses insisteixen en que no hi haurà cap accident nuclear, les notícies que ens arriben ens fan dubtar. Però, com de comuns són els accidents nuclears? I de quina magnitud?

Per mesurar la potencia de l’accident la International Atomic Energy Authority té un rànquing anomenat International Nuclear Events Scale (INES). La taula amb la graduació dels incidents i accidents és la següent:

Taula INES

L’accident de Fukushima és de nivell 4, mentre que del màxim nivell només se n’ha produït un: Chernobyl, l’any 1986. L’evolució dels accidents nuclears des del 1952 és la que apareix en aquesta taula:

Accidents nuclears

Abans de repetir-nos la pregunta sobre si les centrals nuclears són segures cal fer un aclariment: es tracta de dades amb accidents radioactius i la radioactivitat no és exclusiva d’aquest tipus de centrals. Accidents amb maquinària mèdica, per exemple, també són comptabilitzats. També és cert que hi ha molts estudis que critiquen la falta de credibilitat d’aquestes classificacions, acusant-les de no incloure tots els problemes que han tingut les centrals nuclears al llarg de la història.

Pel que fa als accidents espanyols, aquí els teniu geolocalitzats: GEOLOCALITZACIÓ DELS ACCIDENTS ESPANYOLS.

És evident que la decisió de si l’energia nuclear és una bona opció o no s’hauria de prendre amb les dades a la mà. El problema és quan aquestes dades no són del tot fiables…

Pizzes pre-cuinades, Gadaffi i la dependència d’Espanya

dimarts , 1/03/2011

Algunes pizzes pre-cuinades són veritables plats de gourmet. Jo era aficionat a les de Casa Tarradellas, però des que vaig descobrir les pizzes de Dr. Oetker he obert els ulls. Per això em molesta especialment quan el seu preu augmenta. Però no m’emprenyo amb el pobre transportista que ha fet pagar més cara la pizza a l’encarregat del subministrament del supermercat i aquest me l’ha fet pagar més cara a mi per mantenir el marge de benefici. L’enemic es troba més lluny en aquesta cadena. El culpable té un nom: Muammar al-Gaddafi.

La demostració en aquest gràfic:

Dependencia del petroli libanès

Líbia produeix 1’7 milions de barrils d’or negre al dia. El gràfic ens mostra la dependència del país respecte a les exportacions de Líbia. El país més depenent del petroli libanès és Irlanda, tot i representar una petita quantitat de les exportacions libaneses (tan sols 14.000 barrils diaris). En canvi, el país que ho està passant pitjor amb aquesta crisi és Itàlia. Els italians importen un total de 376.000 barrils diaris, el que representa gairebé el 23% del seu consum total. La dependència espanyola del petroli libanès també és molt alta. De fet, les exportacions de Líbia representen gairebé el 12% del total del petroli que consumeix Espanya, país que importa un total de 136.000 barrils diaris.

És per això que si Líbia té problemes i comença a retallar la producció de petroli s’encareixen els carburants, s’encareix el transport i s’encareixen els productes. I jo, quan vaig al supermercat, em trobo les meves pizzes de Dr. Oetker més cares. Així que fins que no aconseguim fer-nos menys depenents del petroli estarem lligats a la política de països inestables. Mentrestant, gràcies Gaddafi per aixafar-me el sopar.