Arxiu de la categoria ‘Política Catalana’

Bones notícies per als aeroports de Catalunya

dimarts , 24/04/2012

La liberalització del mercat del transport aeri va propiciar l’aparició de les línies low-cost, tota una revolució pel que fa al transport. El creixement ha estat tan ràpid que entre l’any 2005 i el 2009 es van doblar els viatges aeris dins de la Unió Europea. L’expansió d’aquest tipus de viatges va portar a l’aparició de diferents aeroports regionals, menys congestionats i amb unes taxes d’aterratge més baixes que aquells situats a les capitals, aconseguint que determinades regions augmentessin el seu número de passatgers. Les estadístiques de l’Eurostat al respecte són les següents:

Top 10 de regions per número de passatgers

El gràfic mostra el número total de passatgers (en milers de passatgers) i la mitjana de creixement entre l’any 2003 i el 2008. Com a norma general, el rànquing el lideren regions que acullen una gran capital. Al primer lloc de la classificació hi trobem la regió de l’Île-de-France, amb un total de 82’8 milions de passatgers repartits entre els aeroports Paris-Charles de Gaulle i Paris-Orly. El segon lloc l’ocupa Outer London amb 65’9 milions de passatgers i que només té en compte l’aeroport de Heathrow (la cosa canvia si comencem a sumar la resta d’aeroports). La Comunitat de Madrid ocupa el quart lloc amb un total de 47’9 milions de passatgers i un creixement mitjà anual del 7’3% (gens menyspreable).  Catalunya ocupa el setè lloc amb 34’2 milions de passatgers repartits entre l’aeroport de Barcelona, el de Girona i el de Reus. El més destacable però, és que és la regió que més creix anualment, amb una mitjana anual de creixement del 8’7%, el que ha permès passar d’ocupar la posició número 11 el 2003 a la 7ena el 2008.

Ara bé, no tot són bones notícies per a Catalunya. Els aeroports de Barcelona, Girona i Reus també són els que més han caigut un número de passatgers durant la crisi. Entre el 2008 i el 2009 el trànsit aeri català s’ha reduït un 7’8%, xifra només superada per l’aeroport d’Amsterdam (-8’2%). Altres aeroports, com el de Londres (-1’5%) o París (-4’5%) cauen molt menys. La crisi ens afecta a tots, però és evident que aquells aeroports que són habitualment usats com a hub intercontinental tenen més facilitat per suportar els problemes derivats de la crisi que aquells que es nodreixen bàsicament de turistes o viatgers amb destinació final a l’aeroport d’aterratge. Per tant, tota aquella acció encaminada a convertir Barcelona en un hub intercontinental serà benvinguda.

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a Dades i més dades, Política Catalana | Deixa-hi un comentari »

Cobren massa els nostres diputats?

dijous, 5/01/2012

Itàlia, en el seu afany de racionalitzar les seves despeses públiques, va crear una comissió d’estudi especial encapçalada pel cap de l’oficina estadística del país, Enrico Giovannini. L’objectiu era determinar si els diputats i polítics italians tenien uns sous massa elevats per l’estàndard europeu. Doncs bé, el 31 de desembre van publicar els primers resultats de l’informe amb els següents resultats (els de Catalunya els he inclòs jo, no surten a l’estudi):

Salari base dels diputats

El resultat és clar: els diputats italians cobren molt més que els seus homòlegs europeus, un 60% més que la mitjana, al mateix nivell que els americans. Això vol dir que un representant de la cambra baixa italiana rep 11.283€ mensuals, en comparació amb els 8.503€ dels holandesos, dels 3.350€ catalans o dels 2.814€ espanyols.

Si bé és cert que els Estats Units tenen un PIB més elevat (i per tant podem esperar uns salaris més elevats), no és el cas d’Itàlia, que tot i tenir un PIB semblant a l’espanyol, paga quatre cops més als seus diputats. També hem de tenir en compte que es tracta del salari base. Tal com indica l’informe és difícil quantificar tots els beneficis que obtenen els diputats més enllà del salari base. Per exemple, en concepte de despeses de representació i secretariat Itàlia destina 4.180€ mensuals per a cada diputat, França 6.340€ o els Països Baixos 193€ (les dades no estan disponibles per a Espanya). Per a Catalunya, si sumem les despeses de desplaçament, complements per raó de càrrec, etc. acaben cobrant entre 5.000 i 9.000€.

Sembla doncs, que Itàlia fa bé en reduir les retribucions dels seus diputats, però potser que Espanya i Catalunya comencin a pensar en pujar-se el sou, no? Bé, ara millor no, però sí quan la situació econòmica torni a la normalitat.

Etiquetes: , , , , ,
Publicat a Política Catalana, Política Espanyola, Política Internacional | 5 comentaris »

Quanta gent treballa al sector públic?

divendres, 2/12/2011

El tema de la quantitat de gent que treballa al sector públic és un clàssic, especialment en temps de crisi. Sentim veus de polítics, periodistes o acadèmics que s’escandalitzen per la gran quantitat de gent que treballa al sector públic a Espanya. Home, doncs jo els hi diria que depèn de la Comunitat Autònoma:

Ocupació pública

Catalunya és un dels territoris amb un percentatge més baix d’ocupació pública: el 13’23%, a poques dècimes de distància de la Rioja (13’09%). La mitjana espanyola es del 17’7%, uns 3’2 milions de persones, i ha augmentat respecte al 14% del 2007 per culpa de la caiguda de l’ocupació al sector privat. El problema però, són determinades Comunitats Autònomes excessivament dependents del sector públic. Ceuta, Melilla i Extremadura són les que tenen un volum més gran de persones ocupades a l’administració, si bé per número absolut de treballadors no són molts: 11.000, 9.200 i 98.799 respectivament.

Però si aquesta situació ja és preocupant per a determinades zones d’Espanya, ho és encara més si ens fixem en el pes salarial del sector públic sobre el total:

Ocupació pública

El 21’1% dels salaris que s’ingressen a Espanya provenen del sector públic. A Extremadura la situació és molt més preocupant, les dades de pes salarial del sector públic assolien el 40% del total per a l’any 2008 (el darrer amb dades disponibles). A l’altra banda del gràfic hi trobem les zones on el sector privat és el principal motor de l’economia, Catalunya i el País Basc, on els salaris públics no representen ni un 15% del total.

Per tant, ha arribat l’hora de preguntar-se algunes coses:

(1) Què falla a determinades Comunitats Autònomes? Extremadura especialment, perquè Ceuta i Melilla ja les dono per perdudes.

(2) Tenen fonament les crítiques a la teòricament excessiva quantitat de treballadors públics catalans?

(3) Té sentit mantenir un sistema de solidaritat territorial que alimenta aquest model de desenvolupament econòmic?

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a Política Catalana, Política Espanyola | 2 comentaris »

Són Espanya i Catalunya d’esquerres o de dretes?

dilluns, 17/10/2011

L’European Social Survey recopila dades sobre molts temes i un d’ells és el posicionament ideològic a l’eix esquerra-dreta. A més, inclou dades per a Catalunya, País Basc i altres comunitats autònomes comparables a nivell internacional. La interpretació del gràfic és senzilla: quan més petita és la barra, més d’esquerres és la mitjana ideològica.

La ideologia a Europa

Clica a la imatge per ampliar-la

El País Basc, Catalunya i Andalusia són els territoris més d’esquerres de tots els seleccionats. Espanya es situa més aprop del centre però continua tenint una mitjana ideològica d’esquerres. La Comunitat de Madrid i el País Valencià es troben gairebé al centre amb una puntuació de 4’9. El país que es situa més a la dreta és Israel, amb una posició 6’1 a l’eix esquerra-dreta. A més, hi ha una dada curiosa: els països de tradició socialdemòcrata (Finlàndia, Noruega, Dinamarca i Suècia) es situen al centre tendint a la dreta. Com és que passa això?

Doncs perquè l’eix ideològic no significa el mateix a tots els països. Ser d’esquerres als països nòrdics no és el mateix que ser-ho a Espanya. De fet, el programa polític dels partits de centre-dreta nòrdics són perfectament intercanviables amb els del PSOE espanyol. És a dir, una posició de 5’3 (com Noruega o Dinamarca) pot ser equivalent a un 3’3 o 4’3 espanyol.

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a Política Catalana, Política Internacional | 3 comentaris »

Qui són els ciutadans més ben pagats d’Espanya?

dijous, 23/06/2011

L’Instituto Nacional de Estadística feia pública ahir la seva Encuesta Anual de Estructura Salarial amb les dades de 2009. Entre moltes de les estadístiques disponibles (i que ja aniré penjant al blog) hi podem trobar la dels salaris mitjans anuals. Aquesta és la classificació disponible per a l’any 2009:

Salari Mitjà Anual

Els salaris mitjans més alts els trobem al País Basc, amb 26.162 euros per treballador, seguit de la Comunitat Autónoma de Madrid amb 25.860 euros. El tercer lloc l’ocupa Catalunya, que té un salari mitjà anual de 23.851 euros. La mitjana d’Espanya es situa als 22.511,47 euros anuals, el que suposa un augment del 2’9% respecte a l’any 2008. La cua de la classificació l’ocupen Galícia (19.806 euros anuals), Extremadura (19.099 euros anuals) i en darrer lloc les Illes Canàries, amb 18.926 euros com a salari mitjà.

Però atenció amb aquestes dades: no ens estan dient que la majoria de ciutadans espanyols cobrin 22.511 euros. Si analitzem la distribució salarial veurem com hi ha molts més treballadors a la part de salaris baixos (per sota de la mitja) que a la part de salaris alts (per sobre de la mitja). Si el que de veritat volem saber és quin salari cobren de mitjana els espanyols (el que divideix la distribució en dues parts iguals) veurem que per a Espanya és de 18.817 euros anuals. I si encara volem filar més prim, veurem que el salari més comú (el que més persones estan cobrant) és de 15.500 euros.

La diferència entre aquests dos tipus de salari i el mitjà és degut a la gran diferència salarial entre classes socials i dins de les pròpies Comunitats Autònomes. La raó d’aquestes diferències és perquè hi ha un petit grup de gent que acumula grans salaris (rendes més altes) i fa desplaçar el salari mitjà a l’alça, provocant la il·lusió de que els ciutadans tenen unes rendes salarials més elevades de les que realment tenen.

Etiquetes: , , , ,
Publicat a Economia, Política Catalana, Política Espanyola | 4 comentaris »

Situació del maltractament a Espanya i Catalunya

divendres, 4/02/2011

Malauradament, no deixem de rebre informació sobre com la violència de gènere no s’atura. Es fan campanyes de sensibilització, el govern crea tota mena de polítiques, les forces de seguretat augmenten els seus efectius i mitjans, la justícia amplia les seves penes… Però tots aquests esforços semblen no tenir resposta. El maltractament no tan sols no disminueix, sinó que va augmentar l’any 2010 respecte al 2009.

Evolució de la violència de gènere a Espanya i Catalunya

El gràfic ens mostra l’evolució de dones mortes per violència de gènere des de l’any 1999 fins al 2010, on tenim les darreres dades disponibles. Si bé hi ha alts-i-baixos al llarg dels anys, podem dir que es manté una línia més o menys constant d’assassinats masclistes. Aquesta línia té una forma especialment estable en el cas de Catalunya, però té importants diferències a la resta d’Espanya, arribant a una diferència de gairebé 20 dones mortes menys al 2009 que al 2010.

Pel que fa als assassinats perpetrats durant el 2010, aquestes són les Comunitats Autònomes on es van produir:

Distribució territorial de la violència de gènere a Espanya (any 2010)

Andalusia, probablement per volum de població, és la que acumula més assassinats (17), seguida de Catalunya amb 11 víctimes mortals per violència de gènere. País Valencià, Illes Canàries i Madrid són els territoris que els segueixen. Creieu que aquest tipus de violència segueix alguna mena de patró (per exemple, més població = més maltractadors) o bé és completament aleatori? Té alguna cosa a veure amb la cultura/educació o no? I per quina raó s’han mostrat tan poc efectives les solucions que s’han tractat d’implementar?

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a Política Catalana, Política Espanyola, Polítiques de Gènere | 2 comentaris »