Fa dies parlava de la poca atenció que se li dóna a la joventut i als seus problemes a nivell global. Doncs avui vull centrar-me en l’exageració de problemàtiques gens representatives propiciades per alguns mitjans de comunicació. Sortosament, per fer front a aquestes exageracions mediàtiques (per no dir mentides) tenim les dades.
En primer lloc cal aclarir que el terme Ni-Ni no té cap base sociològica, és un invent dels mitjans de comunicació per referir-se a un grup concret de ciutadans: es tracta de joves entre els 16 i 29 anys que ni estudien, ni treballen ni tenen intenció de fer-ho. I remarco en negreta això últim perquè quan es presenta a aquest grup (especialment a la televisió) se’ns mostra un tipus de jovent que no té res a veure amb el que les estadístiques oficials classifiquen com a “ni estudia ni treballa”. El que es presenta als mitjans i tant escandalitza a tothom no són els joves aturats, són els joves aturats que no fan l’esforç de buscar feina. Oi que ningú considera ni-ni a un jove llicenciat i amb un màster que esta a l’atur o que ha d’emigrar cap a Alemanya?
Quan es parla de “ni-nis” es parla d’un jovent que no s’esforça, que no té valors o que senzillament passa de tot. En realitat parlem de “ni-ni-nis” (ni estudia, ni treballa ni té intenció de fer-ho). És evident que hi ha gent d’aquest tipus, de mandrosos n’hi ha a tot arreu, però a l’hora de fer servir les dades cal diferenciar entre aquells que fan alguna cosa per trobar feina i aquells que no. Estar a l’atur no significa ser un mandrós, significa que no tens feina però n’estas buscant, formes part de la població activa. Per tant, el càlcul per determinar el número de ni-nis a Espanya ho hauria de tenir en compte. L’Enquesta de Població Activa que elabora l’INE trimestralment ens permet desglossar totes les dades recollides per situació laboral i grups d’edat, el que ens permet identificar de forma fàcil i fiable el nombre de ni-nis existents a Espanya. Les dades obtingudes són les següents:
És evident que la tendència és al descens del que considerem com a ni-nis, contràriament al que acostumem a percebre pels mitjans de comunicació. Per a l’any 2009, el darrer amb dades disponibles, la població de joves entre 16 i 29 anys a Espanya era d’uns 7’8 milions de persones. Aquests 7’8 milions es poden dividir en dos grups: actius (ocupats + aturats) i inactius. El primer grup està format per 5 milions de joves ocupats o bé buscant feina activament. Així, ens queden 2’8 milions de joves inactius (ni-nis potencials). D’aquest grup, un total de 2’5 milions són estudiants, el que ens deixa una mostra d’inactius de 550.000 joves. Ara bé, dins d’aquests 550.000 també hi trobem aquells que no entren al mercat laboral per dedicar-se a tasques de la llar o ser discapacitats. Si els eliminem (340.000 + 75.000) ens queden un total de 135.000 joves.
Aquesta hauria de ser la xifra considerada com a quantitat de ni-nis a Espanya, els que realment ni estudien, ni treballen ni tenen cap intenció de fer-ho. I aquests 135.000 joves que podríem considerar ni-nis representen un 1’7% de la joventut. La pregunta és: aquest petit grup de joves mereix tota l’atenció que els mitjans de comunicació hi dediquen? Que no ens enganyin, els joves no són (som) uns mandrosos. La causa de l’elevat atur juvenil no té res a veure amb que els joves no vulguin treballar, té a veure amb altres raons provocades pel mercat laboral espanyol. La generació ni-ni NO existeix.
Actualització a 22 de juny: Gràcies a en Ricardo Llorca he descobert que el Instituto de la Juventud va publicar un estudi que arriba a les mateixes conclusions. Si voleu veure una informació molt més extensa i profunda podeu consultar l’estudi aquí.
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
