Sigmund Freud parlava de la tendència humana a cercar la satisfacció immediata dels plaers o necessitats. Ho va anomenar “el principi del plaer“. El dilema apareix quan ens enfrontem a l’elecció entre dues opcions que tenen beneficis (utilitats) diferents i tenen lloc en moments temporals diferents. El principi del plaer ens diu que tendirem a escollir l’opció que tingui la utilitat més alta en el moment més proper. És el que en “behavioral economics” es coneix com “temporal discounting“. És cert que la nostra racionalitat, tot i que limitada, ens permet passar per alt aquesta satisfacció del plaer immediat i prendre decisions en funció de la planificació, però el principi del plaer ens segueix pressionant inconscientment. De fet, és cabdal per entendre les discussions que estem veient al voltant de l’Eurovegas.

Així doncs, Catalunya es troba davant d’una disjuntiva que encaixa perfectament amb el principi del plaer: (1) Construir l’Eurovegas amb la gran reducció d’atur i augment de la inversió que suposaria a curt termini o (2) renunciar a l’Eurovegas i optar per un creixement d’un altre tipus a llarg termini. Per tant, cal analitzar els beneficis que ens aporta cada opció i en quin moment arribaran aquests beneficis.
A favor de l’Eurovegas
1. Creació de llocs de treball. Si hi ha un argument estrella a favor de l’Eurovegas és aquest. Segons les dades que he anat veient es crearien al voltant de 276.000 llocs de feina, això significa que Catalunya passaria a tenir gairebé la meitat d’aturats (de 633.000 a 357.000). Sens dubte una gran temptació. Tot i així, com bé apunta el professor José Antonio Donaire, no ens podem prendre gaire seriosament aquestes dades.
2. Atracció d’alt poder adquisitiu. Els casinos mouen diners (molts diners) i això significa que pot portar gent amb diners (molts diners). L’atracció de gent amb poder adquisitiu o disposada a gastar beneficiaria el comerç i l’hostaleria de l’àrea metropolitana.
3. Organització de congressos. A Las Vegas no només s’hi va a jugar. De fet, és la ciutat on es celebren les convencions més grans dels Estats Units, gràcies a la seva capacitat d’organitzar macro-events. El complex del casino serviria doncs per atraure encara més convencions i, de nou, beneficiar el comerç i l’hostaleria de l’àrea metropolitana.
4. Consumidor de serveis. Un dels grans problemes amb l’atur català i espanyol és que molts dels aturats ho tenen complicat per trobar feina. Són gent poc formada i de difícil conversió a sectors més industrials. Un complex d’oci com l’Eurovegas requereix un consum intensiu de mà d’obra que encaixa amb aquest perfil: cambrers, personal d’hotel, croupiers, caps de sala, seguretat, etc.
En contra de l’Eurovegas
5. Les condicions. Aquest és l’argument més fort en contra de l’Eurovegas. Les condicions que reclama Sheldon Adelson són, senzillament, innegociables.
6. La demanda. No tinc clar si hi haurà prou demanda per omplir l’Eurovegas de forma sostinguda un cop s’hagi posat en marxa. Potser sí o potser no.
7. El model de turisme. Catalunya fa molt temps que aposta per un turisme cultural, gastronòmic i de bon clima amb uns resultats realment bons. La inclusió de l’Eurovegas podria distorsionar la imatge que Catalunya s’ha forjat. Ho poso en cursiva perquè (de nou citant a Donaire) no està clar que això hagi de passar. D’altra banda poden aparèixer problemes de seguretat si el projecte no es dota de la seguretat adequada.
8. Poc valor afegit. Que l’Eurovegas pot crear molta ocupació? Probablement. Que aquesta és de valor afegit? Ni de broma. Catalunya fa anys que aposta per convertir-se en un país amb un creixement basat en l’economia del coneixement. D’altra banda també és cert que no tots els aturats podran dedicar-se a feines d’alt valor afegit ni tampoc veig que sigui incompatible una cosa amb l’altra.
Però la creació de l’Eurovegas no és només un tema d’analitzar els beneficis i les pèrdues. Hi ha més coses a tenir en compte.
Per tant, Eurovegas sí o Eurovegas no?
Doncs sincerament, no ho sé. Segur que hi ha més raons per defensar o rebutjar l’Eurovegas a Catalunya, però no és tant un tema de quantitat de raons com de qualitat. Qualitat del model i sobretot de planificació ben feta. Sabem que som víctimes del principi del plaer (o temporal discounting, que és més cool) i que tenim tendència a concedir menys importància als beneficis del futur distant que a les recompenses del futur proper. Aquesta tendència a voler solucions ràpides i fàcils ens dificulta la planificació i la presa de decisions racionals. Ara bé, si som conscients de les forces que ens limiten, què impedeix que ens hi sobreposem? El que ens cal són muntanyes i muntanyes d’informes i estudis que limitin l’efecte del temporal discounting i ens permetin prendre la decisió més racional. Fins llavors no sé si estic a favor o en contra de l’Eurovegas.
Ja veieu, avui no m’ha sortit un article sobre dades, si no sobre la manca de dades. Coses que passen.


Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
