La liberalització del mercat del transport aeri va propiciar l’aparició de les línies low-cost, tota una revolució pel que fa al transport. El creixement ha estat tan ràpid que entre l’any 2005 i el 2009 es van doblar els viatges aeris dins de la Unió Europea. L’expansió d’aquest tipus de viatges va portar a l’aparició de diferents aeroports regionals, menys congestionats i amb unes taxes d’aterratge més baixes que aquells situats a les capitals, aconseguint que determinades regions augmentessin el seu número de passatgers. Les estadístiques de l’Eurostat al respecte són les següents:
El gràfic mostra el número total de passatgers (en milers de passatgers) i la mitjana de creixement entre l’any 2003 i el 2008. Com a norma general, el rànquing el lideren regions que acullen una gran capital. Al primer lloc de la classificació hi trobem la regió de l’Île-de-France, amb un total de 82’8 milions de passatgers repartits entre els aeroports Paris-Charles de Gaulle i Paris-Orly. El segon lloc l’ocupa Outer London amb 65’9 milions de passatgers i que només té en compte l’aeroport de Heathrow (la cosa canvia si comencem a sumar la resta d’aeroports). La Comunitat de Madrid ocupa el quart lloc amb un total de 47’9 milions de passatgers i un creixement mitjà anual del 7’3% (gens menyspreable). Catalunya ocupa el setè lloc amb 34’2 milions de passatgers repartits entre l’aeroport de Barcelona, el de Girona i el de Reus. El més destacable però, és que és la regió que més creix anualment, amb una mitjana anual de creixement del 8’7%, el que ha permès passar d’ocupar la posició número 11 el 2003 a la 7ena el 2008.
Ara bé, no tot són bones notícies per a Catalunya. Els aeroports de Barcelona, Girona i Reus també són els que més han caigut un número de passatgers durant la crisi. Entre el 2008 i el 2009 el trànsit aeri català s’ha reduït un 7’8%, xifra només superada per l’aeroport d’Amsterdam (-8’2%). Altres aeroports, com el de Londres (-1’5%) o París (-4’5%) cauen molt menys. La crisi ens afecta a tots, però és evident que aquells aeroports que són habitualment usats com a hub intercontinental tenen més facilitat per suportar els problemes derivats de la crisi que aquells que es nodreixen bàsicament de turistes o viatgers amb destinació final a l’aeroport d’aterratge. Per tant, tota aquella acció encaminada a convertir Barcelona en un hub intercontinental serà benvinguda.
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
