Quacquarelli Symonds, una empresa dedicada a l’estudi de l’educació superior, ha publicat el rànquing de les millors ciutats per a estudiants. Per fer-ho han escollit aquelles ciutats amb més de 250.000 habitants i dues o més universitats i han analitzat diverses variables com són la qualitat de vida, reputació de les seves universitats, nivell de preus, etc. Si voleu xafardejar-ne la metodologia aquí la teniu.
Segons l’anàlisi la millor ciutat pels estudiants és París, seguida de Londres i Boston. En el que més destaca París és en la seva qualitat de vida (91 punts) i en la seva activitat ocupacional (96 punts). Londres, ciutat que acull l’Imperial College o la London School of Economics, destaca per les seves universitats (100 punts), igual que Boston (98 punts), ciutat on, entre altres, hi ha la universitat de Harvard. En canvi, el punt feble de totes tres és el nivell de preus amb 54, 41 i 44 punts respectivament. Una altra ciutat que destaca pel nivell de les seves universitats és Nova York, amb 97 punts, però que veu molt rebaixada la seva posició per culpa del seu nivell de preus.
Barcelona ocupa el lloc número 11 de la classificació, amb una bona puntuació en qualitat de vida (87 punts). Pel que fa al nivell de les seves universitats ha obtingut un total de 75 punts i les analitzades han estat la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i ESADE Business School. Madrid ocupa la posició número 16.
Per les ciutats que conec com a estudiant (Barcelona i Londres), puc dir que més o menys estaria d’acord amb el rànquing. És cert que a Barcelona s’hi viu molt bé (inclús jo li donaria més puntuació que un 87), però les universitats angleses són a anys llum de les catalanes. D’altra banda, QS té raó quan diu que el nivell de preus a Londres és astronòmic. A tall d’exemple, anar al cine em costava uns 16 euros (només l’entrada!), així que ja podeu imaginar amb quina cara es queda la gent si la pel·lícula no és gaire bona. De la resta de ciutats no en tinc la més mínima idea, a veure si hi ha sort i algú s’anima a comentar la seva experiència com a estudiant.
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
Maria Solavera
01/03/2012 13:32
Doncs a mi m’hi falta Portugal en aquesta llista! Està clar que segurametn quedarà fora per nivell d’estudis, amb Barcelona o Londres o molts d’altres amb superioritat, però a nivell de qualitat de vida, d’amabilitat de la gent i fets més subjectius van fer que durant un any de la meva carrera universitària em sentís com a casa, però sense els pares.
Per cert, jo vaig estar a Vila Real, al nord de Portugal, quasi bé a Oporto. Per cert, Oporto és un molt bon lloc per estudiar també.
Salut!
Maria Vallès
01/03/2012 12:54
Suposo que la pol·lució de Beijing la fa fora del ranking totalment, però s’hi viu molt, molt bé com a estudiant! Bona entrada al blog
Cristian Jurado
01/03/2012 11:41
Jo he fet un any d’Erasmus a París i la qualitat de vida és molt bona. La festa no tant com a Barcelona, i el clima tira enrere. La universitat millor que aquí. El nivell de preus, si bé era molt alt, hem d’entendre que el poder adquisitiu a França és més alt, en correlació als preus. Si nosaltres anem a Nova York, París o Londres, tot ens semblarà més car. Quan ells vénen aquí, a l’inrevés. Per la resta, que Viena i Zürich estiguin per sobre de Barcelona, ho trobo distorsionat. Que li preguntin a qualsevol Erasmus on preferiria fer-lo.