L’altre dia ja vaig apuntar algunes dades sobre per què Espanya entraria en recessió el primer trimestre del 2012. La crisi del deute i les mesures d’austeritat dutes a terme per solucionar-la no serveixen i n’hi ha que pensen que fins i tot poden ser contraproduents.
Aquest cop m’ho he estat mirant amb més deteniment, determinant per determinant del creixement del PIB. El Producte Interior Brut espanyol va caure un 0’3% el quart trimestre de 2011 i és el primer en caure després de set trimestres en positiu. Ara només falta que el primer trimestre del 2012 també sigui de caiguda i Espanya ja estarà oficialment en recessió. De fet, les dades apunten en aquesta direcció:
(1) El consum de les llars
El consum de les llars va caure un 1’1% després del que semblava un inici de recuperació al trimestre anterior. Les raons són bàsicament dos: un descens de l’ocupació i una caiguda dels salaris. L’ocupació va disminuir un 3’3%, el que suposa al voltant de 570.000 llocs de feina menys, i els salaris, la principal font d’ingressos de les llars, van caure un 2’1%. Les llars (com la inversió de la que ara parlaré) són víctimes del seu excessiu endeutament.
(2) La inversió
La inversió cau del -4% al -6’2%. Si ens mirem les dades desagregades per variables veurem que la inversió en materials cau un 6’5% i la inversió en béns immaterials cau un 0’3%. Això ha suposat que la inversió hagi passat de generar un valor de 238.667 milions l’any 2010 a 232.429 milions d’euros al 2011, o el que és el mateix, Espanya ha perdut 6.000 milions d’euros d’inversió.
La pèrdua d’inversió per subgrups és la següent: la inversió en maquinària decreix un -3’7% i els actius d’equip de transport un 0’1%. La caiguda més gran és la dels actius de construcció, que passen del -7% al -8’2%. Això fa que caiguin aquelles activitats relacionades amb aquests actius: construcció de vivendes (-8%) i construcció d’infraestructures (-11’9%). De fet, és fàcil entendre per quina raó les infraestructures són el tipus de construcció que més cauen si ens fixem en l’evolució de la despesa pública.
(3) La despesa pública
Degut a les polítiques d’austeritat, la despesa pública cau un 3’6% principalment per un descens dels salaris dels treballadors públics (cosa que contribueix al descens de (1) el consum de les llars) i a una caiguda de les compres de béns i serveis.
(4) Les exportacions
Les exportacions de béns i serveis es frenen, moderant el seu creixement d’un 9’2% a un 5’2%. El que ens faltava. Si hi havia alguna possibilitat de sortir d’aquest fangar era via exportacions, però si la resta de socis de la Unió Europea (els principals importadors de productes espanyols) també viuen una desacceleració econòmica, és normal que les exportacions pateixin el mateix efecte. Segons l’Eurostat la zona euro es va contraure un 0’3% (Alemanya cau un 0’2%, en canvi veiem un creixement del 0’2% a França). D’altra banda, 5 països europeus ja es troben en recessió: Bèlgica, Grècia, Holanda, Itàlia i Portugal. El drama és que la majoria són els principals importadors de producció espanyola.
Com a notícia una mica positiva (i repeteixo: UNA MICA, que no és per tirar coets) ha estat un creixement de les exportacions de serveis que passen d’un 8’2% a un 10’1%.
Tot plegat, fa que l’evolució del PIB sigui aquesta:
El PIB cau per falta de demanda agregada. Decreix un 0’3% respecte a l’anterior trimestre arrossegat per una caiguda del consum, un descens de la despesa pública i la falta d’inversió. De fet, la caiguda de la demanda nacional (un -2’9%) és el principal determinant de la situació espanyola i per tant, la seva reactivació és el principal objectiu que hauria de perseguir el govern de Rajoy. El problema és que les mesures encaminades a reactivar el consum de les llars, la despesa pública, la inversió o les exportacions, són lentes i cares; així que la cosa sembla clara: Espanya tornarà a entrar en recessió a finals de març.
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
